1. Que perquè les coses surtin bé s’ha de treballar molt
Ara fa un any que un grup de tianencs i tianenques vam decidir obrir un procés de regeneració democràtica al nostre poble. De procedències diverses, coincidíem tots en un mateix model de poble. Per això, vam crear la plataforma Km 0, que va desembocar en un manifest i en la candidatura de l’agrupació d’electors Junts per Tiana. A les eleccions, Junts per Tiana va obtenir 725 vots (18,44%) i 2 regidors. Ens hem pres aquests resultats amb una gran responsabilitat. I, com no podia ser d’altra manera, treballem a fons per fer control de govern i per poder portar als plens propostes per millorar el poble. En aquests sis mesos, hem presentat 14 preguntes, 8 precs i 5 mocions (algunes són conjuntes amb la resta de forces). Treballem en equip a través d’un govern a l’ombra. Cada regidor a l’ombra està adscrit a un regidor electe.
2. Que per damunt de tot hem de ser fidels al nostre projecte
I que hem d’intentar arribar a acords amb la resta de forces polítiques per tirar-lo endavant. Per això, intentem ser el màxim de coherents als plens. El nostre programa electoral és fruit del procés participatiu que vam engegar a Km 0, amb reunons a la Sala Albéniz per dibuixar quin poble volem. És el nostre full de ruta i per això:
- Hem votat contra la decisió de no abaixar els preus de l’escola bressol
- Hem treballat a fons per millorar el projecte de l’Alegria (que preveia una placa de formigó a la part superior)
- Hem presentat un document de treball al consell de cultura per començar a elaborar el llibre blanc
- Hem votat contra els preus del Duet i el model de gestió
- Hem reclamat un nou model de Casal del poble
- Hem treballat amb ERC per millorar el centre de salut
- Hem treballat amb tots els grups per parar els peus a l’alcaldessa i evitar l’ús partidista de Ràdio Tiana i La Local
Volem un poble just socialment, un poble que tingui respecte pel seu entorn (la trama urbana i l’entorn verd), un poble viu, que no sigui un apèndix de Barcelona.
3. Que el poble té la seva màxima expressió democràtica en el ple municipal
Per això intentem omplir-los de contingut. L’abc del governant ‘cutre’ diu que has d’evitar els grans debats al ple per no donar aire a l’oposició. Nosaltres lluitem contra això. Els plens han de ser una àgora pública, que han de reflectir el batec ciutadà, les preocupacions dels veïns, i on s’han de produir els grans debats de poble.
4. Que hi ha tarannàs diferents i diferències insalvables
Hem passat 3 fases des que vam entrar a l’Ajuntament. La fase de sorpresa: de sentir-nos com un pop en un garatge, amb tot reglamentat, encotillat, sense gairebé espais de diàleg amb els grups del govern, més enllà de les comissions informatives i els plens. Zero voluntat política de treball conjunt govern-oposició.
La fase d’indignació, en veure que l’alcaldessa ni tan sols ens vol rebre –sí que ens hem reunit, per exemple, amb l’alcaldessa de Montgat– o que es va impedir una votació política sobre el projecte de l’Alegria –primer, retirant una moció de l’ordre del dia, i després votant en contra la seva admissió al ple per la via d’urgència. Val a dir que no té res a veure la relació que tenim amb el PSC que amb ERC, que és coordial i de treball mutu.
I la fase actual de resignació: en què hem assumit que no els canviarem, que tot forma part d’una estratègia política, i que hem de tornar al positivisme de la campanya electoral.
En la festa de Nadal de Junts al Casal, el regidor Isaac Salvatierra va fer una crítica a l’ambició política d’alguns governants i ho va comparar amb la sèrie House of Cards:
“La primera sensació que vam tenir la Cris [Comas] i jo quan vam entrar a l’Ajuntament és que érem en un capítol de House of Cards, immersos, sense voler-ho, en una gran batalla pel control del poder. Jo crec que el que fa més mal al poble és quan es creuen els interessos i les ambicions personals de gent que vol fer carrera política més amunt de Tiana, amb la gestió del dia a dia. Perquè llavors ja no treballes per gestionar el poble, treballes per guanyar eleccions o per escalar en una cursa personal. Per això vam decidir formar una agrupació d’electors, sense connexions amb cap partit d’abast nacional o estatal. Per això, és clau el respecte per l’interès general, tenir clar que els electes som servidors públics i lluitar contra el populisme, el clientelisme i l’amiguisme. D’aquí ve la nostra obsessió per la transparència“.
5. Que som joves, que estem preparats i que hem d’empènyer
Sovint sembla que parlem llenguatges diferents amb l’equip de govern. Com si tinguéssim instal·lats dos sistemes operatius. L’últim exemple l’hem vist amb el document que se’ns va lliurar dels pressupostos: un plec de fulls escanejats, com si fóssim als anys 80. [Aquí ho expliquem].
Salvatierra, en el discurs de la festa de Nadal, va posar un exemple:
“Als anys 90, hi havia en ‘Rafaelet’ amb una capsa de cartró al vestíbul de l’Ajuntament cobrant els impostos municipals. L’any 95, el tripartit d’esquerres encapçalat per l’alcalde Vallespinós, ho va canviar. Va fer entrar la Diputació de Barcelona per gestionar el cobrament dels tributs. Ens trobem en un moment similar. Les demandes ciutadanes per institucions més transparents i els avenços tecnològics (documents compartits, treball en xarxa, formats oberts) ens obliguen a modernitzar l’administració local per adaptar-la a aquest canvi cultural en la gestió de la informació”.
Des de Junts estem empenyent a modernitzar l’Ajuntament. Aquests són els deures pendents per adaptar-nos a la llei de la Transparència, que ja ha entrat en vigor. Tota la informació de Junts la podeu veure al nostre portal de la Transparència.
6. Que tenim un poble extraordinari
Que hem de tenir els peus a terra. Parlar amb la gent, amb els veïns. Sovint, assumint la feina del Síndic de Greuges (figura que hem reclamat al ple) perquè hem detectat que hi ha instàncies presentades amb problemàtiques veïnals que l’Ajuntament no respon o respon tard.
I que els nostres 725 votants tenen dret a saber les nostres actuacions: si som fidels al nostre programa. D’aquí, la nostra activitat a les xarxes, sempre plena de contingut: amb textos didàctics explicant per què fem tot el que fem. Ens fem ‘selfies’ perquè rendim comptes amb el poble. La rendició de comptes és un pilar democràtic. Com també ho és la interacció amb els veïns i la participació ciutadana. Per això, l’últim joc participatiu de la carta als Reis i la festa de Nadal oberta al poble.