Isaac Salvatierra Pujol

Periodista i professor de comunicació a la UB, 44 anys.

L’Isaac va néixer a Tiana l’any 1977. És periodista i professor universitari.

L’Isaac és el net i el nebot de les telefonistes del poble, la Rita i la Teresita Roses, ‘les vilones’, les filles de can Riteta. Potser li ve d’aquí la seva vena comunicativa. De petit feia fer diaris als companys de classe i amb un amic va intentar muntar una emissora a casa. Finalment, amb 19 anys porta el projecte de Ràdio Tiana a l’Ajuntament, que li accepta íntegrament i li encarrega que el desenvolupi i formi l’equip per a l’emissora municipal. Part de la seva família treballa per la instauració de la democràcia des de Tiana durant els anys de la Transició.

Amb només 7 anys ja feia teatre i cantava a la coral infantil de la Societat Coral Joventut Tianenca i acompanyava la seva germana als entrenaments del Club Patinatge Tiana del qual en va acabar presentant alguns festivals. A l’Agrupació Artística del Casal forma part del primer grup de nens i nenes del grup de teatre infantil, primer, i després del juvenil. Participa en els mítics Tiana Somriu i relleva Josep Mª Cussó en el paper de Lluquet dels Pastorets de Josep Mª Folch i Torres.

Preocupat per la història i el bé comú, és un dels quatre col·laboradors que ajuden l’ex regidor de cultura Lluís Carreras a fer la primera rehabilitació del vagó del Tramvia l’any 1996. Encara li ve salivera quan pensa amb els calamars a la romana que feia la Carme León al Casal. I si li pregunteu, no negarà haver trucat de matinada a l’obrador de ca l’Aixelà per demanar un croissant acabat de fer.

Des del 2015 és regidor a l’Ajuntament de Tiana i portaveu del grup municipal de Junts per Tiana. Va ser un dels impulsors de la plataforma Km0 i fundador de la primera agrupació d’electors de Tiana. Va liderar el projecte que el va portar a ser la tercera força més votada al poble les eleccions municipals del 2015 amb un 18% del total dels vots. Junts va obtenir 725 vots i dos regidors, Isaac Salvatierra i Cristina Comas.

És un devorador de cultura. Del teatre i de la música de Neil Young i Mishima. I un obsessionat per l’educació i els valors que cal ensenyar i transmetre als nens i nenes.

D’aparença tranquil·la i pacient, té un tarannà inquiet, hiperactiu i obsessiu per fer les coses ben fetes. Defuig del frontisme, les discussions i el fangueig polític. És rigorós, amb una gran capacitat per escoltar, perfeccionista, estratega en el treball d’equip i un enamorat de Tiana.

L’Isaac és periodista especialitzat en internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i professor de comunicació de la Universitat de Barcelona. Actualment és treballa a Catalunya Ràdio.

L’Isaac és un gestor d’equips. Ha treballat a l’ARA, RAC1, l’ACN, El Punt i Ràdio Tiana. També ha estat cap de Comunicació del Departament d’Agricultura i cap de premsa d’Esquerra Republicana. És llicenciat en Comunicació Audiovisual.

A l’Ara.cat va ser cap del diari digital i ha explorat noves narratives amb projectes com el resum interactiu dels 3 anys de l’ARA –el primer multimèdia d’aquestes característiques a Espanya– o el joc lingüístic Digue’m com parles i et diré d’on ets (explicat aquí i aquí). Aquí podeu veure tots els interactius de l’ARA. L’Isaac está especialitzat, també, en periodisme de dades. El maig del 2016 va crear l’Ara Data. El reportatge Per què Catalunya crema va ser seleccionat entre els millors treballs d’investigació del 2016.

Cristina Comas Spada

Botiguera, 53 anys.

La Cris és neta d’estiuejants i de nissaga italiana. Ara viu can Puigcarbó, té 53 anys i un fill. Només un, tot i que ella ve de família nombrosa. És la tercera de cinc germanes. Sovint les confonen… És un cul inquiet. Potser per això ha posat els peus en diverses entitats com el Casino, l’Agrupació Artística del Casal i l’ACIST on va ser la presidenta. S’ha implicat per fer una Tiana millor des de l’Ajuntament, amb la comissió de Festes, i des de fora, amb la Tiana del Segle XXI. Li agrada el bàsquet. I això li ve del seu oncle, en Manel Comas. La Cris era habitual del “Jamaica”, ara can Gaietà, i de la Plaça dels Peixos en aquella època en què Marc Parrot tocava per als amics i en Manolo Mancebon feia les guàrdies nocturnes. La tranquil·litat la troba passejant amb el seu gos Xixu a l’Alegria. Treballa a la peixateria Cuní del seu marit i primer ho va fer al Verd és bo amb la seva germana. Això fa que cada dia estigui en contacte amb Tiana i la seva gent.
La Cristina és regidora de Junts per Tiana. Un dia, fa quatre anys, quan va intervenir en un ple en el torn del públic, des del govern li van dir que si volia treballar per Tiana es presentés a unes eleccions. I dit i fet. Va ser una de les fundadores de la plataforma Km0 i de Junts per Tiana i gràcies a la força del poble va entrar com a regidora número dos de l’agrupació d’electors a l’Ajuntament des d’on ha treballat pel poble des de l’oposició.

La Cristina és tot enfora. Una relacions públiques que sap escoltar.

Núria Amado Román

Comercial, 55 anys.

La Núria va néixer fa 55 anys el dia de la loteria de Nadal. Amb només 14 anys comença a treballar i entra al món del comerç. Ha fet i ha venut de tot: carn, embotits, joguines, aparells electrònics, pisos, espais de publicitat… És de Badalona i fa 20 anys va venir a viure a Tiana. Es va enamorar del poble i del seu entorn, de la tranquil·litat que es respirava i sobretot d’una cosa que la va sorprendre: que li diguessin “bon dia” mentre passejava sense que la coneguessin. “Això a Badalona no passa”, diu. A la Núria li agraden les coses senzilles: la natura, els gossos, caminar, cuinar, fer un bon arròs i envoltar-se d’amics. Fa 17 anys va tenir un accident greu de moto i va estar un any en cadira de rodes. Això li va canviar la vida i la seva visió de l’accessibilitat i la trama urbana.

La Núria ha viscut a les Costes, can Gaietà i ara s’ha instal·lat a la Creu de Terme. És una de les fundadores de l’Associació de Veïns de les Costes i és una mostra de l’apoderament que poden i han de tenir els veïns i veïnes de tot municipi. Crítics amb el poder i al servei de la comunitat.

La Núria és la implicació feta persona. Una mà on agafar-se quan fa falta.

Susanna Capell Aguayo

Tècnica d'acció social, 42 anys.

L’any 2010 la Susanna vivia a Xile, on estava coordinant el projecte de suport psicosocial de la Creu Roja i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per a les persones damnificades pel terratrèmol i tsunami que va patir el país, el 27 de febrer de 2010, amb una magnitud de 8,8 a l’escala de Richter. Va donar tant d’ella que en finalitzar la seva missió, necessitava tornar a la seva terra i amb la seva gent. Després d’una estada curta amb la seva germana, la Tania i el Toni la van convidar a Tiana a viure amb ells. La Susanna va descobrir un petit oasi, tranquil, silenciós i viu, entre la serralada Marina i el mar Mediterrani, on es respirava plàcidament, “on podíem caminar amunt a la recerca dels pins o avall per relaxar-nos veient el mar”, explica.

Té 42 anys, viu al centre del poble i és tècnica d’acció social a la Fundació Save the Children a l’àrea de violència, migracions i pobresa infantil.

La Susanna fa més de 20 anys que es dedica al servei de les persones, sovint una feina molt dura. Li fascina la seva feina, encara que a vegades sigui dur conèixer el patiment de les persones, les diferents situacions de vulnerabilitat, el creixement de les desigualtats, els diferents tipus de violència, dècades de conflictes polítics, les guerres, les persones refugiades, la crisi econòmica, els abusos de poder, la fam, la pobresa, el racisme, la contaminació, la salut, l’aigua, la corrupció i el frau, l’habitatge, l’atur, les pensions…  Diu: “Necessito Tiana, per poder carregar-me de piles i seguir lluitant per un món més just. Quan arribo al poble cada dia i pujo pel passeig de la Vilesa, miro, respiro i em sento a casa, protegida i en calma”.

A la Susanna li agrada l’antropologia, llegir, viatjar (quan pot) i veure documentals d’altres cultures i grups ètnics. Li agrada caminar per la muntanya i respirar natura. Estar amb les seves amigues i compartir el seu trajecte vital. I que l’àvia Pilar li expliqui les seves històries de joventut de la Barcelona de la postguerra. Li agrada implicar-se en els temes socials de la comunitat on viu. La xocolata negra en totes les seves formes, llegir, escoltar les persones i, sobretot, SOMIAR.

La Susanna és compromís.

Jordi Marí Espuny

Venedor de l'ONCE, 53 anys.

“Pensem i treballem pel que volen els tianencs”. En Jordi torna a viure a Tiana el 2010 després d’uns anys fora. És fill del poble i va voler que les seves bessones i el fill petit creixessin a Tiana. Té 53 anys i viu a can Gaietà. En Jordi no hi veu. Va perdre la visió d’un cop de pilota al pati de l’Escola Lola Anglada però no va voler mai tancar-se a casa i es va llançar a la piscina. I va arribar als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992. I ho va fer movent el poble cap a les piscines Picornell. Va tornar a casa amb una medalla de bronze. 4 anys abans, als jocs de Seül, en va guanyar tres de bronze. Sí, ell és en Jordi Marí que posa nom al Duet. Li treu importància i ho veu com una mostra més d’estima del seu poble. Veu el Casal com el punt de trobada de tota la vida i no imagina el poble sense l’Alegria i la Font de can Comas. En Jordi és venedor de l’ONCE. Té la seva caseta de cupons a tocar del passatge Moragas.

Amb un sentit de l’humor envejable, en Jordi parla de la seva visió de Tiana amb ironia fina. Sap on són tots els forats, tots els arbres amb les branques massa llargues i les bústies amb què et pots donar un cop. I per això, quan es tracta d’accessibilitat, és persistent.

En Jordi va impulsar des de Junts per Tiana el pla d’accessibilitat que el ple municipal va aprovar per unanimitat. Fa quatre anys que treballa incansablement a l’assemblea de Junts per Tiana, de la qual forma part des de les eleccions del 2015, des de la primera agrupació d’electors.

En Jordi és esforç i superació. Un home senzill que ens ensenya a veure el poble d’una altra manera.