Junts per Tiana obre la temporada a l’Espai Cultural amb una exposició històrica que rememora el passat de les masies de Tiana. Ara fa 40 anys, el 10 de setembre del 1981, s’inaugurava a l’antiga escola situada on ara hi ha la policia local l’exposició fotogràfica “Les cases pairals de Tiana“. Les fotografies de Josep Salvatierra van donar pas a un llibret escrit per Xavi Rodrigo, que recull el passat de les cases pairals del poble.
Hem explicat la Tiana verda que volem, trepitjant la Tiana verda. Un passeig per algunes masies que ha servit per donar a conèixer els projectes per conservar el patrimoni, gestionar els serveis, resoldre problemes de mobilitat, connectar les Tianes i estar a sobre del PDU (Pla Director Urbanístic) el nou PGM que ha de dibuixar els usos dels terrenys.
A can Matas, mobilitat i accessibilitat
Hem sortit de la plaça de l’Església, just de davant de can Matas. Una masia apartada del poble, que ara és just al centre i on s’hi feia flor que després es venia al Maresme. Aquí en Jordi ha engegat la caminada explicant com ha de ser un poble per als vianants.
A la Riera, gestió de l’aigua
Si entreu a la Riera d’en Font pel vial de sobre els horts municipals, trobareu el dipòsit d’Aigües Ter Llobregat, aquí en Cesc ha explicat el pla municipal de l’ús de l’aigua de Junts que té l’objectiu de promoure la reutilització d’aigües inclosos en el punt del programa Un poble sostenible.
Aquest també és l’únic tram de riera tansitable que hi ha a Tiana. El programa de Junts inclou la neteja i la recuperació de les rieres.
A can Masdéu, patrimoni
A l’era d’aquesta masia reformada i que es va anar ampliant en segles passats fins a arribar a ser com és ara, en Ferran ha explicat com volem conservar la memòria de Tiana.
Can Masdeu, abans can Montcerdà, estava envoltada de vinyes. No se sap quan es va fer la masia, però es calcula que és anterior al 1755, perquè la premsa de raïm més antiga de Tiana és en aquesta casa pairal i té aquesta data gravada a la fusta. També es conserven encara quatre botes de vi originals.
Camí de can Cirera, estalvi i eficiència
Volem aprofitar el sol. Tota l’energia que té i que ara mateix està desaprofitada. Per això farem un mapa local de potencial energètic renovable, amb l’objectiu de treure més partit, especialment, de l’aprofitament solar.
A can Brossa, la connexió de totes les Tianes
Can Brossa és l’antiga rectoria de l’ermita de l’Alegria. Encara ningú ha esbrinat perquè tanta casa per un sol capellà… El rector anava a l’ermita sense sortir de la finca, per un passadís subterràni que anava a la sacristia. Aquí ha explicat la Marina com volem connectar totes les Tianes.
L’Isaac ha lligat el poble viu amb el poble verd, com a valor que ha de perdurar i que no volem perdre: “Cal preservar el nostre entorn. Protegir el paisatge, el centre històric, el patrimoni arquitectònic i els referents urbans. L’espai públic és la memòria col·lectiva. Té una funció social, ambiental i simbòlica. Hi tenim vincles emocionals i no els volem perdre”.
I hem tancat l’acte igual que tanquem el nostre programa. Amb uns versos de Carner. El poeta noucentista va venir a estiuejar uns dies a Tiana i d’aquella estada en van sortir aquests versos que l’Isaac ha llegit a can Brossa.
És a Tiana. La llum catalana canta a les vinyes, daurant els costers: llum catalana que el cor s’encomana. I és una festa constantiniana, i hi ha domassos a tots els carrers.
Josep Carner (1884-1970)
A can Brossa encara s’hi fa vi a la vinya del Padró. Hem trepitjat la vinya i hem tastat el vi!
El programa Un poble més verd el podeu trobar sencer clicant aquí.
Diumenge, 10 de maig et presentem el nostre programa per un poble més verd. Volem un poble pensat per als vianants. Amb més transport públic, més aparcaments i menys cotxes al centre. Amb camins verds per anar a peu. Un poble tranquil. Un poble sa, que aposti per l’esport. Un poble bonic, d’acord amb el seu passat floricultor.
T’expliquem les nostres propostes amb una passejada per les masies de Tiana. Visitarem Can Masdéu, on hi ha la premsa de raïm més antiga del poble, i Can Brossa, la rectoria vella de l’Alegria. Sortirem des de davant mateix de Can Matas, on encara hi ha pendent desenvolupar un dels plans parcials.
Lloc: Punt de sortida, plaça de l’Església
Hora: 11 hores
Durada: 1 hora i mitja
Està davant la Parròquia de Sant Cebrià. La casa ha pres el nom d’un antic propietari. L’actual és la família Vilaclara. La planta de la masia és basilical, de dos pisos i amb les seves corresponents golfes, que es veuen a la façana per l’obertura de tres arcades. A la seva esquerra s’alça una torre de planta quadrada. Té una espaiosa era. La casa té una galeria a la dreta, una font de mina i darrera un jardí. Can Matas guarda un passat floricultor. La família Gel hi va fer durant anys gladiols, clavells i gerberes que es venien al Maresme i a les floristeries del poble.
Molt a prop, on hi ha els pisos de davant l’Església, antigament hi havia can Reull. El magatzem de queviures del poble.
Actualment només hi ha un tram transitable de la riera d’en Font. És el que comença just per sobre els horts i va cap a can Masdéu. El primer nucli de cases de Tiana sorgeix a partir de la Riera d’en Font. L’antic accés vial al poble on feia el seu recorregut en Feliu Barbeta amb la seva tartana Lo Peral. Molt abans, quan els tianencs comerciaven amb els homes de la costa, ho feien per aquest camí rural.
A mig camí d’aquest tram de riera hi ha el que queda de l’antic aqüeducte. Les terres que hi ha entre can Masdéu, can Nolis i can Torredà eren camps de conreu. L’aigua de les mines es feia baixar per aquest aqüeducte per regar les vinyes i els horts.
O can Montcerdà, el nom dels antics amos. La masia té la figura de dos vessants, de dos pisos. Les golfes estan representades a la façana principal per unes petites finestres. La casa s’ha anat ampliant al llarg dels anys. El portaló d’entrada és semblant al de Can Roca. Comunica a la gran era. El celler encara conserva algunes bótes i les premses. Una d’elles és la més antiga de Tiana. És de l’any 1755. La masia està completament reformada mantenint la seva estrucutura inicial i s’han pogut recuperar alguns mobles originals. A can Masdéu s’hi feia vi i també hi havia els camps de conreu, part dels quals s’han recuperat els darrers anys.
Premsa de can Masdeu (1755)
