Records de Festa Major: la guerra de pa mullat

Records de Festa Major

Durant els anys vuitanta, un grup de joves va plantar cara a l’statu quo i va aconseguir entrar dins la comissió de festes per renovar una mica el programa i fer-lo, com a mínim, menys caspós. Són d’aquells anys el primer correfoc, el pregó, les 24 hores de ball i, també, la mítica guerra de pa mullat. Es feien dos bàndols, els de la banda esquerra de la carretera contra els de la banda dreta, i començava la gresca. Pa mullat amunt, pa mullat avall d’un cantó a l’altre de la plaça de la vila. En vint minutets n’hi havia prou per deixar-ho tot empastifat. Absolutament tot. La façana de l’ajuntament, el bar Tiriti, els cotxes i, evidentment, tots els participants. Era impossible determinar quin equip acabava més net -menys brut, de fet- i la cosa acabava amb empat tècnic. Llavors la plaça era tova -avui n’hi diem tova, llavors era una plaça i prou-, i la barreja de la sorra, el pa i l’aigua formava una mena de pasteta que deixava una olor tan desagradable que dissuadia qualsevol. I la plaça quedava inútil per a la resta de festa major. I és per això que la guerra, després d’uns quants anys de molt d’èxit, va acabar morint.