A mb 8 vots a favor i 5 en contra, el candidat de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra, ha estat escollit alcalde de Tiana dimecres, 13 d’abril de 2022, en prosperar la moció de censura presentada per Junts per Tiana, el PSC i Junts per Catalunya.

Bon dia, en primer lloc agrair la feina de tots els treballadors i treballadores municipals per fer possible el ple d’avui, aquí a la sala Albéniz. Per fer possible la celebració del ple i la retransmissió en streaming.

Una salutació als veïns i veïnes que sou aquí al teatre i als que ens seguiu a distància. Una salutació als representants institucionals, polítics, socials de Tiana i dels pobles veïns.

Desglossaré la meva intervenció en 3 parts breus. A la primera parlaré del sistema representatiu, a la segona faré balanç de la gestió del govern actual i, per últim, acabaré fent una proposta per Tiana, que espero que rebi la confiança del ple municipal.

Començo, com deia, parlant del sistema representatiu. De la democràcia representativa.

L’article 196 de la Loreg, la llei electoral, diu, com és sabut, que és alcalde qui obtingui la majoria absoluta dels vots del ple de constitució de l’Ajuntament o, en cas contrari, és alcalde el candidat de la llista que hagi obtingut més vots populars a les eleccions.

L’equip de govern actual ara mateix, després de 3 anys, no té ni la majoria absoluta del ple, ni tampoc va guanyar les eleccions. Només aquest fet: que qui ostenta l’alcaldia no sortiria investida si avui es tornés a fer un ple de constitució com el del juny del 2019; només aquest fet, justifica, al nostre entendre, l’acte d’avui.

Deixeu-me que faci una breu referència històrica a l’alcalde Ballús. L’any 80, havent perdut la majoria del ple, havent constatat que no podia aprovar els pressupostos municipals i atès que tampoc liderava la primera força en vot popular, per bé que eren ben pocs vots de diferència respecte la primera força, Rafel Ballús, persona de gran integritat, tot un referent social i polític a la nostra vila, va presentar la dimissió. La seva decisió té més valor encara si tenim en compte que l’any 80 el legislador encara no havia establert la figura de la moció de censura als ajuntaments; per tant, hauria pogut acabar el mandat.

El ple d’avui es fa segons l’article 197 de la Loreg, el que regula la moció de censura, amb la incomoditat, deixeu-me que ho digui així, que implica per tothom una moció de censura, que òbviament té unes connotacions força diferents a les d’un ple fet segons l’article 196, si l’alcaldessa hagués actuat com va fer Ballús l’any 80.

Però, certament, és l’única via legal, ara i aquí, per donar compliment al mandat democràtic sorgit de les urnes. L’única via legal per tornar al punt de partida i posar els comptadors a zero.

L’alcaldessa ha perdut els suports que van permetre la seva investidura. Hi ha un altre aspecte, però, que ens empeny a ser avui aquí en aquest ple extraordinari.

Aquests últims mesos, segons el nostre entendre, s’han intentat modificar les majories sorgides de les urnes. Quan JxCat abandona el govern el març del 21, una regidora no adscrita amb sou de govern fa impossible de facto la formació d’una majoria absoluta alternativa. La seva dependència a l’equip d’ERC es fa evident quan el portaveu republicà es deixa un micro obert en un ple telemàtic i se sent com li demana que els voti a favor unes propostes que d’alta manera es pensaven que anaven a perdre.

El nostre grup creu que aquesta manera de fer constitueix un acte de transfuguisme polític, reprovat pels partits grans en els pactes antitransfuguisme. Un transfuguisme, val a dir, que és reincident perquè és el segon cop que aquesta regidora canvia de grup municipal. Ho ha fet en dos mandats consecutius. És una pràctica que NO podem, de cap manera, ni avalar, ni promoure. Hem de ser curosos amb el missatge que els partits, les agrupacions, transmetem a la ciutadania. Per respecte als mandats democràtics. No tenim un sistema de llistes obertes, ni desbloquejades. Es fa molt difícil de justificar que un regidor vagi canviant de grup quan li convingui segons els seus interessos, en comptes de deixar l’acta de regidor. I molt menys que es reincorpori a un govern, que acaba d’abandonar, amb sou inclòs.

En resum, la situació política dels últims mesos ens empeny a fer l’acte d’avui. El govern ja no té la majoria, ni va guanyar les eleccions. I una regidora doblement trànsfuga amb sou de govern va evitar durant uns mesos la possibilitat d’un govern alternatiu.

Per acabar aquesta primera part de la intervenció vull llistar breument la cronologia dels diferents governs que hi ha hagut en 3 anys de mandat. Serveixi també pels despistats de Twitter de fora de Tiana.

–Juny’19: Pacte de govern ERC–JxCat i pacte investidura ERC–PSC que dona alcaldia a ERC.

–Febrer’20: PSC entra. Govern: ERC–PSC-JxCat.

–Març’21: JxCat surt. Govern: ERC–PSC.

–Març’21: Regidora trànsfuga de JxCat entra al govern amb sou, cosa que li torna a garantir la majoria de 7 regidors.

–Octubre’21: PSC surt. Govern ERC amb 4. I una regidora amb delegació que assisteix a les juntes de govern i tot, tot i que aquest fet s’amaga a les actes.

–Març’22: Proposta de moció censura Junts per Tiana i PSC amb suport JxCat.

La cronologia parla per si mateixa. L’alcalde Emili Muñoz ho resumia així fa uns dies en un post: “Malgrat no guanyar les municipals fan tots els tripijocs per aconseguir l’Alcaldia contra la candidatura guanyadora a tots els col·legis electorals. ERC governà amb aliances diverses fins tornar al setembre de 2021 a una minoria de 4 regidors al govern, amb l’ajuda d’una regidora trànsfuga amb càrrec, i els 8 regidors de l’agrupació Junts-Tiana, PSC i JxC a l’oposició. Tot plegat sense programa conegut. I tampoc la gestió feta justifica els tripijocs”.

La segona part de la meva intervenció fa referència, sra alcaldessa, a com ha gestionat la vila.

Vostè ha actuat amb una lògica presidencialista. I és cert que la Llei de bases del règim local dona àmplies competències a l’alcalde. Però també és cert que aquest poder es veu equilibrat per les funcions de control polític del ple sobre els òrgans de govern. La governança municipal, al segle XXI, ha de tendir a enfortir tots els mecanismes de control: el ple, les comissions informatives i també els espais deliberatius amb la ciutadania, amb la societat civil, amb el poble: com son els consells de participació.

És un mandat polític. Perquè totes les forces portem als programes electorals models més horitzontals de governança. És una demanda que sorgeix del 15-M i es transfereix als programes electorals de gairebé tot l’espectre polític.

Vostè, des del nostre punt de vista, sra alcaldessa, ha fet tot el contrari. Es va valdre del ple, certament, per obtenir l’alcaldia, sumant 8 vots dels 13, però un cop obtinguda, ha menystingut els principals espais de sobirania popular: el ple, les informatives (que no duren més de 10 minuts), les juntes de portaveus i, en una altra esfera, els òrgans de participació ciutadana.

Hi ha hagut un intent de substituir i gairebé girar l’esquena als canals consolidats. I de promocionar-ne de nous, sense que quedés molt clar el grau de representativitat d’aquests nous espais.

Divide et impera. Divideix i venceràs. En el temps dels romans, aquesta era la manera de dirigir el territori i d’evitar aldarulls i revoltes dels pobles itàlics.

Les protestes no s’han evitat. Hi ha hagut un malestar, diria que sense precedents, en el teixit associatiu, que és l’ànima, el motor, del poble viu. Vostè n’hi diu endogàmia de vila petita, nosaltres n’hi diem, senyora alcaldessa, ciutadania, comunitat, poble.

La persecució sense proves d’una de les convocants de la protesta pel tancament unilateral dels parcs, entre ells el Mascaró, durant la festa major ha estat un fet molt greu. Vostè sap la història real del tomàquet des del primer dia. Ens hauria hagut de reunir als portaveus i el cas s’hauria tancat amb discreció. Però com ha fet altres vegades va preferir atrinxerar-se en una realitat paral·lela, alimentar una versió falsa de la història, que ha fet mal a molta gent. Començant per la policia local i altres treballadors municipals, i seguint per veïns concrets o per la vila d’art i cultura, a qui s’ha criminalitzat. Ha danyat molt la imatge de la institució. D’aquí uns anys, quan potser es pugui explicar tot, es veurà la responsabilitat amb què vam actuar tots els grups municipals. I la irresponsabilitat amb què va actuar vostè, fins i tot posant-se una patrulla de la policia a prop de casa per fer veure que hi havia una amenaça totalment infundada. La fractura que es va obrir llavors amb una part de la ciutadania continua oberta. I per això també som avui aquí. Perquè mai cap alcalde intenti jugar amb la veritat per anar contra ningú.

Aquest model presidencialista, tancat, de l’alcaldia, que no respon ni al mandat popular, ni a la força real en vots i regidors del seu grup, també s’ha traslladat a la institució.

Saben que el nostre grup s’ha vist obligat a posar una demanda per vulneració de drets fonamentals. És insòlit que un alcalde impedeixi als electes, als seus companys de ple, accedir a informació municipal. Els regidors i regidores, siguem de govern o oposició, tenim uns drets regulats per la Llei de Bases i pel ROF, i per la pròpia Constitució, l’article 23 de la Constitució.

El jutge, com no podia ser d’alta manera, ens va donar la raó en la cautelar i en 10 dies ens van haver de lliurar tota la documentació del cas de transfuguisme, que ens estaven amagant, especialment l’informe que va fer el secretari municipal abans de plegar, literalment, perquè no aguantava ni un dia més treballar amb el seu govern. L’escrit del Fiscal a la nostra demanda per drets fonamentals és demolidor. Estem a l’espera que es resolgui el fons de l’assumpte. Confiem que la sentència senti jurisprudència i mai cap alcalde es pugui escudar en els terminis de la Llei de Transparència per entorpir i demorar el lliurament d’informació als regidors, imprescindible per als plens. Com a periodista especialitzat en dades em fa sentir vergonya aliena que s’utilitzi la Llei de la Transparència, un dret guanyat per la ciutadania, que s’utilitzi per limitar drets als regidors de l’oposició, que som ciutadania, és clar, però sobretot som representants de la ciutadania, amb un paper concret en el sistema de contrapesos de la democràcia, que és fer control de poder, i amb uns drets òbviament protegits.

Aquesta manera de dirigir la institució presidencialista ha anat lligada a una sensació d’impunitat que ha danyat molt la imatge de l’Ajuntament de Tiana i ha creat gran desencís al carrer.

Com quan vostè va introduir manualment amb el barret de tècnic de participació ciutadana diversos vots de pressupostos participatius recollits per whatsapp, al marge del procés legal de vot regulat en els decrets firmats per vostè, que no va aprovar el ple, per cert. O com quan en tot el cas de la instal·lació d’un cine, aquí, en aquesta sala, al marge de la llei, es nega el dret a defensa efectiva del regidor Mateu Hernández, que segueix mantenint que vostè, sra alcaldessa, estava al cas de l’inici de l’obra. El cas l’està investigant l’oficina Antifrau i té també un litigi obert amb el sr. Hernández.

En aquests 3 anys també hi ha hagut un trencament del fil institucional. No només ha menystingut els espais deliberatius amb les forces polítiques i amb el teixit associatiu. També ha trencat amb tots els exalcaldes anteriors, de forces polítiques diferents, i amb diferents projectes de poble. Can Riera n’és l’exemple més evident. Tres alcaldes treballen al llarg dels anys per convertir Can Riera en un espai íntegrament cultural al centre del poble. I en aquest mandat es trenca el fil, sense cap debat, anul·lant un procés participatiu del mandat anterior.

Crec que hi ha una àmplia percepció al carrer que aquest govern no se n’ha sortit en molts aspectes. Només cal fer un repàs de les notícies de Tiana a la premsa local. És cert que la pandèmia ens ha abocat en una situació d’emergència sense precedents i que tots els governs sense excepció han patit molt, com ho ha fet la ciutadania. I que ha calgut prendre decisions extremadament complicades. I que els mitjans per fer front a la pandèmia han estat limitats.

Però he de fer referència a la situació de la residència municipal. De les 11 residències intervingudes per la Generalitat durant la pandèmia, només hi ha 1 residència pública municipal, que és la de Tiana. Les coses no es van fer bé. Al principi van reaccionar tard. L’Ajuntament s’havia de bolcar en la residència. Van estar dies tractant la residència com un equipament extern. És cert que hi ha un concessionari, però la residència és pública, és un equipament municipal. I després van emprendre la via judicial com a cortina de fum perquè ningú els acusés d’inacció. Quan la resposta hauria d’haver estat una altra: posar més recursos per gestionar l’emergència. La jutge va arxivar la via penal però la resolució remarca diverses vegades que l’actuació municipal va tenir “nombroses deficiències” i retreu, per exemple, que el govern municipal no fos capaç de rellevar el personal de baixa a la residència. Tot plegat, ha desembocat en una batalla legal amb el concessionari, que l’únic que ha fet és perjudicar els residents i les seves famílies. El segrest de la concessió no va fer millorar la gestió, al contrari.

Les bones democràcies necessiten governs forts i oposicions fortes. Hem fet un seguiment rigorós de l’actuació municipal a la residència, en contacte permanent amb treballadors i familiars. Nosaltres creiem que hem actuat de manera ponderada, però l’associació de familiars ACAR ens ha acusat de ser massa tous. Ho dic perquè és molt fàcil, també, posar el pilot automàtic i dir que l’oposició només actua per desgastar el govern.

Però vostè sap que, com a veïns del poble, conscients que anem tots al mateix barco, ens hem arremangat quan ha calgut. Ho saben les regidores Rosés i Guàrdia: els regidors de Junts vam estar els dies més crítics de la pandèmia fent trucades al costat del govern a les persones grans de Tiana per si necessitaven res. I tota la distribució del menjar del banc d’aliments va estar coordinat durant mesos per la gent de Junts per Tiana i entitats com el CAU. No és cap mèrit. És el que ens tocava fer. I només ho faig públic aquí perquè a vostè li ha interessat explicar un altre relat.

Hem de tornar al parlamentarisme, senyora alcaldessa. La moció de censura, un mecanisme propi del sistema parlamentari, és l’eina que ara i aquí ens permet retornar a un model de governança més horitzontal, d’acord amb el mandat popular del 2019. El nou govern que en surti d’aquesta moció de censura si rep la confiança del ple, ha de néixer amb una premissa. Un nou model de governança popular, horitzontal, de devolució de poder al poble. De devolució de poder al ple municipal. On s’hi parli de programes, de projectes. De model de poble. De present i de futur. De com millorem la qualitat de vida i com garantim la igualtat d’oportunitats dels tianencs i tianenques, d’avui i de les properes generacions. En què es torni a prendre el pols del carrer. Els anhels i les necessitats dels nostres veïns i veïnes.

La moció de censura que presentem avui és una resposta a la paràlisi institucional i al retrocés democràtic, en molts sentits, que viu el poble. Si no ho féssim, seríem corresponsables de tot el que pugui passar en un futur immediat.

La moció que presentem està signada pels 8 regidors de Junts per Tiana, PSC i Junts per Catalunya. I va lligada a 10 mesures urgents per a la recuperació de la governabilitat a Tiana fins al 2023 pactades entre Junts per Tiana i el PSC.

1. Superar la paràlisi institucional i aprovar uns pressupostos per al 2022.

Amb 3 eixos principals: 1) priorització social, en un escenari de postpandèmia i d’impuls a la recuperació;  2) promoure l’eficiència i prioritzar les actuacions urgents aplicant el Pla de viabilitat econòmica municipal i 3) impulsar un Pla d’estabilització de la plantilla per reduir la temporalitat.

2. Una residència per a la gent gran més humana i més propera.

Un cop retornada la gestió de la Residència de Sant Cebrià al concessionari, la primera tasca serà la de fer un seguiment permanent de la gestió i acompanyar el personal tècnic, residents i familiars. S’impulsarà, dins del marc legal, un nou model de residència municipal obert, humà i proper. S’ha de garantir un envelliment digne i actiu, promovent que les persones grans es puguin implicar en el dia a dia del poble i siguin valorades i se sentin cuidades, amb polítiques de benestar que generin autonomia.

3. Salut propera i de qualitat.

Exigir a la Generalitat l’ampliació de les prestacions del centre de salut local, d’acord amb les necessitats d’un poble de prop de 10.000 habitants i la millora de la qualitat assistencial. Es treballarà per a un nou CAP a Tiana en un termini breu en el millor espai possible, acordat amb la participació dels veïns.

4. Compromís amb la igualtat de gènere i amb el poble educador.

Desplegar el Pla d’igualtat i incorporar la transversalitat de gènere en totes les polítiques. Fer de Tiana un poble educador al llarg de la vida, tot garantint la igualtat d’oportunitats educatives. Enllestir les obres d’ampliació de l’institut i reclamar a la Generalitat que es faci càrrec de totes les despeses que comporta la construcció de l’edifici, establint un calendari de retorn dels imports que ha avançat l’Ajuntament, d’acord amb la Resolució aprovada pel Parlament de Catalunya.

5. Reforç de la policia local i la seguretat.

Augmentar els esforços econòmics per dotar la policia local dels mitjans humans i tècnics necessaris per millorar la seguretat al poble. Aprovar el Pla local de seguretat. Renovar el model de seguretat pública.

6. Impuls de l’Agenda 2030.

Prioritzar les accions transformadores en el marc d’una recuperació sostenible i resilient de la pandèmia. Avançar cap a l’eficiència energètica, la reducció d’emissions contaminants, l’emprenedoria i la transformació digital. Obrir l’Agenda 2030 a la ciutadania. Reconnectar Tiana amb els seus espais naturals posant en valor i preservant les rieres, facilitant el recorregut muntanya-mar. Estar amatents al nou urbanisme en el marc del Pla General Metropolità i impulsar accions sostenibles a l’àmbit de Sentromà. Desplegar el Pla d’accessibilitat municipal en l’àmbit de la via pública i el transport.

7. Millorar l’espai públic (neteja, recollida selectiva i jardineria).

Que Tiana respiri poble i que tinguem un poble bonic.

8. Un projecte cultural, pal de paller del poble viu.

Impulsar un cultura popular, creativa, crítica i dinàmica donant suport a creadors i entitats i millorant els equipaments actuals. Garantir l’ús de Can Riera com a espai cultural i impulsar el projecte de reforma i ampliació.

9. Impuls i transformació digital de Ràdio Tiana.

10. Enfortiment dels valors democràtics.

Recuperar el Síndic/a de Greuges Municipal. Constituir la Comissió d’Ètica de l’Ajuntament de Tiana i crear la Bústia Ètica, en compliment del mandat del ple municipal. Prioritzar la mediació i el diàleg com a via per resoldre els conflictes, enlloc de la judicialització permanent.

Recollint el mandat d’il·lusió i de transformació sorgit de les últimes eleccions municipals, assumim aquests compromisos per impulsar un nou cicle polític de progrés, ecologisme i feminisme.

Un govern optimista, amb capacitat de treball, que abordi els reptes inajornables de Tiana, amb especial incidència en el poble educador, la justícia social, la millora de la qualitat de vida, la lluita contra l’emergència climàtica, el poble viu i un progrés econòmic compartit.

Aquests 3 anys han servit per demostrar que el poble no es va equivocar. Tots hem comès errors però crec que cal posar el comptador a zero i començar de nou. I ho hem de fer per Tiana, pel poble i per la seva gent.

Veïns, veïnes,

Autoritats socials,

Autoritats institucionals,

Abans he dit moltes coses. Ara gairebé en vull dir una de sola. La necessitat de fer viu i d’empoderar el nostre poble. Hi ha unes responsabilitat de govern, que assumiré, que assumirem amb la màxima exigència, però, i reprenent el fil de la meva intervenció inicial, això només funcionarà si tot l’engranatge democràtic funciona. Això vol dir fer efectiu aquest procés de devolució pendent. D’empoderar-nos i de coresponsabilitzar-nos en les grans decisions. Governar el poble comptant amb tothom, a partir d’un model deliberatiu.

Avui recollim el mandat popular. Per fer el poble viu.

Estem aquí per assumir aquest repte col·lectivament. Això només ho podrem fer entre tots i totes.

El poble viu. El poble viu és el poble educador, des de les escoles i l’institut, fins a tot el paper que juguen les entitats del poble i els clubs esportius en l’educació no formal. Les entitats que van espavilar aquell nen tímid als anys 90.

Poble viu en el sentit comunitari. Enfortir-nos com a comunitat. És el que hem après de la pandèmia.

Més poble. Més comunitat.

Quan un veí trucava a l’àvia del costat de casa i li deia: “Escolti, vol que li vagi a fer la compra?” Això és fer comunitat.

Ajudar-nos els uns als altres. La Tiana cuidadora, que deia l’alcaldessa Ester Pujol. Aquests anys pandèmics li han donat la raó. Tiana cuidadora en el sentit d’ajudar-nos tots els uns als altres. D’enfortir l’estat de benestar. A través de polítiques concretes. La funció redistributiva que tenen els pressupostos municipals.

Tenim una de les rendes familiars més altes de Catalunya però hi ha desigualtats a Tiana, i les hem de detectar millor i revertir-les. Amb habitatge assequible, amb polítiques socials, polítiques d’envelliment actiu, per sort, cada cop vivim més anys i hem d’adaptar les polítiques a aquesta nova realitat. Tiana cuidadora en el sentit, també, de reforçar la policia local i reformar el model de seguretat pública.

El poble viu és el poble dels 15 minuts. Que cada veí tingui les grans coses a l’abast a 15 minuts a peu o en bici. La botiga, el metge, l’escola, el parc. Per això ens cal millorar el CAP, com venim reclamant des de l’any 2015. Ens calen més comerços. El comerç és vida. Omplir de vida els carrers. Més verd i menys gris. Més passejar, més pedals i menys motors. Més soroll d’ocells i menys de cotxes. Més aliments de proximitat: més terres conreades, més horta i més vinya. El poble viu son les comunitats energètiques per minimitzar la petjada ecològica.

Poble viu és cultura. I aquí és on clarament us dic que això ho hem de fer entre tots i totes. Un dels primers reptes ha de ser empoderar el consell de cultura per obrir una nova etapa i construir un projecte comú, cadascú des del seu espai.

Aquest serà el govern de les petites victòries. Conscient que no es pot fer tot el primer dia.

Tenim grans transformacions pendents, però també tenim el deure de no posar en perill els comptes municipals ni forçar la màquina municipal a uns extrems que posin en perill la qualitat de la gestió.

Per tant, caldrà prioritzar molt bé en aquest any que queda de mandat. I caldrà treballar per anar conquerint anhels, tenint molt clar quin és l’horitzó.

Els reptes dels propers anys no seran fàcils. Tenim 3 crisis, totes elles interconnectades. La crisi climàtica. La crisi derivada de la pandèmia i la crisi derivada de la guerra a Ucraïna, que és en part una crisi energètica, que connecta amb la crisi climàtica. Vivim moments d’incertesa.

I caldrà ser rigorosos, valents i imaginatius per trobar la solució idònia a cada moment. Amb optimisme.

Un poble és un estat d’ànim. I un joc de complicitats.

Ho farem. I ho farem a través de 3 obsessions: Cuidar, Reactivar i Transformar.

Cuidar-nos, recuperar l’activitat aturada aquests mesos i emprendre les grans transformacions pendents. La transició energètica, la transformació digital, la transformació a l’Ajuntament del govern obert.

Vull donar les gràcies als 3 grups municipals pel suport a aquesta investidura. A la família socialista, a la família de Junts per Catalunya, a la família de Junts pet Tiana. Vull donar les gràcies als veïns i veïnes que ens van donar suport a les eleccions del 2019, i als que ens han donat suport aquests últims mesos.

Treballarem per objectius comuns i governarem el poble comptant amb tothom.

Amb aquest fort sentiment de responsabilitat. D’agraïment, per la confiança que m’ha estat atorgada.

Acabo. Amb 4 agraïments personals.

Al periodisme. A tot el que m’ha donat. Els que em coneixen saben que és la meva gran passió. L’ofici més bonic del món. Explicar el món i denunciar les injustícies.

Als mestres. Per tot el que m’han ensenyat. Soc fill d’una escola del Cepec. On vaig ser molt feliç. Ens cal preservar el model d’escola catalana, el model d’escola pública de qualitat.

Al col·lectiu LGTBI. Del qual en formo part. Que m’ha fet lliure i feliç. Una xarxa global ancestral que té la resposta, sempre alegre, per superar gairebé totes les adversitats que et puguis trobar a la vida, amb una capacitat de resiliència infinita.

I als meus pares, ma germana i a tots els que m’han acompanyat en aquest camí, començant per les més lluitadores: la Gemma, la Cris, la Núria, la Susanna, el Jordi i el Ramon.

Gràcies de tot cor. Visca Tiana i a treballar.