• Diumenge, 13 de setembre

    Visca la Festa Major!

DISSABTE 12 DIUMENGE 13 DILLUNS 14 DIMARTS 15  DIMECRES 16
 

 

La festa major de 1966

El cartell del programa de festes del 1966 és de Pere Clapera. La comissió de festes era totalment popular. L’any 1964 l’Ajuntament, amb l’alcalde Cebrià Vilarnau, no va destinar cap cèntim del pressupost a la Festa Major.

Un grup de joves en va fer una d’alternativa al carrer del Centre amb un tocadiscos. I d’aquí va sortir una Festa Major autofinançada pel poble i una nova comissió que s’encarregava tant de buscar els diners com de fer el programa d’actes.

 

Memòria oral: El ball de casats

A Tiana, com a tots els pobles, hi ha balls típics i tradicions pròpies. Un d’aquests ball d’envelat era el ball de casats, que recorda en Francesc Fernández, Frasquito.

 

 

La guerra de pa mullat

 

Durant els anys vuitanta, un grup de joves va plantar cara a l’statu quo i va aconseguir entrar dins la comissió de festes per renovar una mica el programa i fer-lo, com a mínim, menys caspós. Són d’aquells anys el primer correfoc, el pregó, les 24 hores de ball i, també, la mítica guerra de pa mullat. Es feien dos bàndols, els de la banda esquerra de la carretera contra els de la banda dreta, i començava la gresca. Pa mullat amunt, pa mullat avall d’un cantó a l’altre de la plaça de la vila. En vint minutets n’hi havia prou per deixar-ho tot empastifat. Absolutament tot. La façana de l’ajuntament, el bar Tiriti, els cotxes i, evidentment, tots els participants. Era impossible determina

r quin equip acabava més net -menys brut, de fet- i la cosa acabava amb empat tècnic. Llavors la plaça era tova -avui n’hi diem tova, llavors era una plaça i prou-, i la barreja de la sorra, el pa i l’aigua formava una mena de pasteta que deixava una olor tan desagradable que dissuadia qualsevol. I la plaça quedava inútil per a la resta de festa major. I és per això que la guerra, després d’uns quants anys de molt d’èxit, va acabar morint.