Anatomia d’una festa major

Article publicat a Línia Nord

Crec que tots els tianencs i tianenques compartim aquests dies un sentiment de tristesa ben estrany i ben impropi, que res té a veure amb el que s’espera d’una festa major. Deixeu-me que disseccioni els fets viscuts les últimes hores a Tiana en tres escenes inconnexes.

La cassolada. Dijous 16 a la nit, patró de Sant Cebrià, hi va haver una sorollosa xiulada mentre l’alcaldessa parlava, i que es va aturar quan els pregoners del CCE Tiana van començar el discurs. El dia abans, Marta Martorell havia signat un ban municipal que tancava tres parcs per evitar “el soroll existent fins a altes hores de la matinada” des de “fa anys” durant els dies de la festa major.

La decisió per sorpresa de tancar el Mascaró “per evitar molèsties als veïns”, sense cap interlocució prèvia, sense debat dins la comissió de festes, va ser vista com un atac a una generació de joves, ànima i motor durant anys d’una programació alternativa, que ha millorat sovint l’oficial. Es va tancar un símbol.

L’atac a la policia. La matinada de diumenge, un grup de joves va llançar, diria, dues ampolles a la pista del parc del Camp de Futbol Vell. La primera va semblar que els queia de la zona del mirador on eren i la segona semblava més que l’haguessin tirat expressament. Almenys això és el que va semblar des d’on érem nosaltres, un grup nombrós de tianencs ballant i xerrant a la barra de l’Anait, fins que vora les dues de la matinada vam marxar cap a casa.

A partir de quarts de tres hi va haver corredisses i les imatges que més tard tots hem vist a la televisió, amb tres agents de les policies locals de Tiana i Montgat amb lesions lleus. El desafiament a l’autoritat és preocupant i l’anàlisi, que ultrapassa el fet local, cal abordar-lo des de la complexitat, com a símptoma de moltes coses.

Fa anys que les facilitats del NitBus i el reclam de les Matinades han fet créixer els participants de la festa. Els joves del poble us asseguro que es preocupen per cuidar l’entorn, perquè hi viuen i perquè han mamat Matinades de petits: cases del poble que serveixen esmorzars opípars de bon matí al so de les gralles. Fa anys que hi ha incidents al voltant del parc del Camp de Futbol Vell i a la Ciutadella, mai al Mascaró. Les mesures que s’havien aplicat els últims anys per dissuadir participants incívics van funcionar prou bé: fer acabar el recorregut del NitBus excepcionalment abans d’arribar al centre del poble i posar controls policials per requisar l’alcohol dels botellots. Aquest any no ha estat així. I no només això: la falta de mitjans de la policia local de Tiana ha deixat l’operatiu al descobert.

 

La cassolada, l’agressió als agents i el llançament d’un tomàquet són tres escenes sense connexió

 

És urgent repensar entre tots la festa major de Tiana, sense un model clar (ja no som 5.000 habitants!) i sense espais alternatius de celebració entrada la nit. Els últims anys ens hem dedicat a omplir forats al calendari més que a trobar-hi un fil conductor. Ens cal una festa major popular, genuïna, intergeneracional, participativa, segura i integradora.

El tomàquet. Direu: “no has parlat del tomàquet”. En realitat, segons el meu punt de vista, el tomàquet és el menys important de la història. L’alcaldessa va rebre l’impacte d’un tomàquet al braç esquerre durant el pregó. És un fet que hem denunciat tots els grups municipals. Un tomàquet; ni més, ni menys que això. El comunicat municipal parla de “llançament d’objectes” i de “lesions” i intenta, amb una ambigüitat calculada, donar a entendre que hi ha una connexió entre els que es manifestaven a una banda de l’escenari i qui va llançar el tomàquet des del mirador de la pista, al costat oposat. Les imatges que circulen en vídeo no en deixen cap dubte: el tomàquet entra per la dreta. Posaria la mà al foc que no és ni un acte polític. Un tomàquet llançat inconscientment sense calibrar el seu significat, ni que podia haver fet mal. Qui hi vulgui veure un atemptat contra l’autoritat s’equivoca. I no només s’equivoca sinó que, molt em temo, ho fa amb mala intenció.

Cassolada, agressió als agents de matinada i el llançament d’un tomàquet. Cap de les tres escenes té connexió. La decisió de posar una patrulla (de les dues operatives) fent guàrdia davant de casa l’alcaldessa divendres a la nit intenta donar aquesta falsa sensació d’inseguretat i intenta connectar els manifestants amb la violència. Es dona la paradoxa que l’Ajuntament infla el primer comunicat (el del tomàquet) parlant de “lesions” i d’“objectes” llançats a l’escenari. En canvi, el segon comunicat (el de les agressions als policies) l’ha de rebaixar de to per no generar una alarma que la conselleria d’Interior no vol de cap manera, ni cap institució hauria de voler.

I ara què? Torno al principi. La cassolada, àmplia, transversal, no era només per un ban. El desgovern i la mala gestió és evident, des de la residència municipal fins al cas del cinegate. Cap dels dos partits que van investir l’alcaldessa és ja al govern. ERC governa ara mateix amb una regidora doblement trànsfuga (dos canvis de partit en tres anys), a l’espera que el PSC oficialitzi la seva sortida. Tot plegat, agreujat pel fet que, amb el pretext de la Covid, la ciutadania fa més d’un any que no pot participar en els plens municipals. Trobo que les martingales per conservar el poder al preu que sigui, i els intents de presentar els joves i no tan joves de la cassolada com a violents, constitueixen un atac molt més perillós al sistema democràtic que no pas un tomàquet.

Et pot interessar

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.