Junts per Tiana proposa els noms de Montalegre Vilà i Àlvar Suñol per als carrers principals de Vessants II

Junts per Tiana proposa Montalegre Vilà i Àlvar Suñol com a noms per als carrers principals de Vessants II, un nou pla parcial que donarà, en part, dret a l’habitatge a una nova generació de tianencs i tianenques. Perseguint l’objectiu de posar de relleu els valors integradors, Junts per Tiana, fa la proposta de dos tianencs que han treballat de diferents maneres pel poble assolint la transversalitat integradora i oberta que a enriquit el poble i deferents generacions de tianencs. La seva tasca, de fet, encara perdura.

Tiana té figures que han treballat pel poble i poques vegades hi ha l’oportunitat de reconèixer la seva tasca amb el nom d’un carrer. És per això que Junts per Tiana proposa dos noms de dos persones estretament vinculades al poble i posa sobre la taula la possibilitat de treballar un llistat de noms consensuats per a properes ocasions.

Hi ha un dèficit en el nomenclàtor de noms de dones i de dones del poble. Un fet que s’hauria d’anar invertint. Per aquest motiu veiem important el nom  de Montalegre Vilà, una dona d’una generació que sovint queda invisible. D’altra banda, no és habitual posar noms de carrers a persones en vida, però en el cas de l’Àlvar Suñol la seva enorme aportació altruista i la seva projecció internacional justifiquen que pugui rebre aquest reconeixement, i més, tenint en compte la proximitat del pla parcial amb el lloc on va viure.

Montalegre Vilà Cuní

Montalegre Vilà va ser la impulsora de la gran restauració de l’ermita de l’Alegria. L’any 1954 engega un projecte de participació ciutadana que culminarà en l’ermita tal com la coneixem ara. Promou la compra dels bancs, la instal·lació elèctrica, els frescos de Josep Mª Serra Goday i la campana, que va cedir la Cartoixa de Montalegre. L’ermita havia estat saquejada saquejada durant la Guerra Civil.

Montalegre Vilà recupera, també, l’aplec de l’Alegria del dillluns de Pàsqua, espai de romeria de persones de fe, creients de totes les contrades i punt de trobada de generacions de tianencs i tianenques, encara avui. D’ella diuen que era una dona forta, vital i incansable. Una dona lluitadora en un món d’homes que va treballar per restaurar part de la historia i el patrimoni local. La seva tasca encara no ha estat reconeguda.

Àlvar Suñol Muñoz-Ramos

La tècnica i la mentalitat artística d’Àlvar entronca amb la dels vells pintors del Renaixement italià. Quinze anys d’estada a París marquen la seva carrera i la projecten cap a França i els Estats Units. L’equilibri i la unitat són valors constants d’una obra de producció escassa, però d’una perfecció tècnica inaudita en els artistes contemporanis.

Bona part del seu temps l’ha dedicat a treballar per a la cultura tianenca. Són seus els murals de la piscina municipal, els de la sala de plens o l’escultura Dona, pau i flora, situada a la plaça de la Vila. Referent d’artistes locals i mestre de nous talents. Tot plegat una contribució important per crear la vila d’art i cultura oberta al Mediterrani.

Et pot interessar

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.