Som poble

Compromís. Junts per Tiana estem més compromesos que mai a impulsar un nou cicle polític de progrés, ecologisme i feminisme a Tiana, que vetlli per la qualitat de vida i la igualtat d’oportunitats dels tianencs i tianenques d’ara i de les generacions futures. Un poble valent, viu i verd. Una gestió més eficient. L’educació i la cultura com a motor de transformació. Amb respecte pels nostres orígens. Que miri al futur. Que reculli la voluntat de regeneració democràtica representada en l’agrupació d’electors i electores guanyadora de les eleccions municipals. No defallirem.

L’educació i la cultura com a motor de transformació

Seguirem. Amb una mica de perspectiva, algú analitzarà el programa de Junts per Tiana del 2015 i veurà com els nous temes que plantejàvem estan marcant l’agenda política d’aquests anys. Amb una mica de perspectiva, algú veurà com els vots populars han recompensat la il·lusió i les hores i hores de feina amb què un gran grup de gent, divers i transversal, hem imaginat els últims 6 anys un poble millor. I algú, amb serenitat i lligant caps, potser entendrà què és el que ha passat els últims mesos a Tiana. El pacte a 3 per a la investidura entre ERC, PSC i JxCat, culminat ara amb l’entrada dels regidors del PSC al govern, s’explica per una confluència d’interessos individuals i un intent de la segona força política de barrar el pas a un projecte popular guanyador. La lluita (i les argúcies) per l’hegemonia del país (ho veiem cada dia a escala catalana) també es juguen a escala local.

La lluita (i les argúcies) per l’hegemonia del país (ho veiem cada dia a escala catalana) també es juguen a escala local.

Empoderem-nos. El que ha passat aquests últims dies preferim veure-ho com una oportunitat per sacsejar-nos tots una mica i obrir un debat polític de fons sobre com som, com volem ser i quines eines tenim per arribar allà on volem. Reclamem un poble viu, també des del punt de vista de la participació ciutadana. Necessitem partits forts, amb sistemes de contrapesos interns eficients. El poble viu, empoderat. Als anys 80 i als 90 i als 2000 hi havia un xup-xup frenètic. Els grans partits bullien de militants, tenien local social i es parlava de política. Empoderem-nos. Si no canviem això, el destí del nostre poble estarà en mans del reduït grup d’electes i de la seva condició humana, amb ambicions legítimes, però allunyades algunes de l’interès general o de tot sentit comú. Si algú del poble sent aquest neguit, que s’afiliï a les sigles que millor el representin, que s’impliqui i participi per millorar els instruments democràtics de transformació. El poble viu necessita més que mai gent compromesa amb el poble. Menys House of Cards, menys jugades mestres i més Política.

Et pot interessar

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.