Records de Festa Major: les 24 hores de ball

L’any 1985, en un intent de fer una Festa Major més participativa pels joves, s’organitzen les primeres 24 hores de ball. DJ’s del poble prenien el relleu al llarg de 24 hores, des de divendres a les 00 h. fins dissabte a les 00 h. El primer any la festa es fa a la Sala Albéniz i trenquen totes les previsions, i també la sala de ball! Desenes de grups de joves s’inscriuen al concurs i a mitja festa es trenca el terra de fusta de la Sala Albéniz i s’hi fa un forat just davant l’escenari. Però ni això va poder amb les forces dels participants que van aguantar les 24 hores ballant i sense dormir. Els anys següents les 24 hores es van celebrar a la Catequística i posteriorment a l’envelat de l’antic camp de futbol.

Records de Festa Major: la guerra de pa mullat

Durant els anys vuitanta, un grup de joves va plantar cara a l’statu quo i va aconseguir entrar dins la comissió de festes per renovar una mica el programa i fer-lo, com a mínim, menys caspós. Són d’aquells anys el primer correfoc, el pregó, les 24 hores de ball i, també, la mítica guerra de pa mullat. Es feien dos bàndols, els de la banda esquerra de la carretera contra els de la banda dreta, i començava la gresca. Pa mullat amunt, pa mullat avall d’un cantó a l’altre de la plaça de la vila. En vint minutets n’hi havia prou per deixar-ho tot empastifat. Absolutament tot. La façana de l’ajuntament, el bar Tiriti, els cotxes i, evidentment, tots els participants. Era impossible determinar quin equip acabava més net -menys brut, de fet- i la cosa acabava amb empat tècnic. Llavors la plaça era tova -avui n’hi diem tova, llavors era una plaça i prou-, i la barreja de la sorra, el pa i l’aigua formava una mena de pasteta que deixava una olor tan desagradable que dissuadia qualsevol. I la plaça quedava inútil per a la resta de festa major. I és per això que la guerra, després d’uns quants anys de molt d’èxit, va acabar morint.