Isaac Salvatierra Pujol

Periodista i professor de comunicació a la UB, 41 anys.

L’Isaac va néixer a Tiana l’any 1977. És periodista i professor universitari.

L’Isaac és el net i el nebot de les telefonistes del poble, la Rita i la Teresita Roses, ‘les vilones’, les filles de can Riteta. Potser li ve d’aquí la seva vena comunicativa. De petit feia fer diaris als companys de classe i amb un amic va intentar muntar una emissora a casa. Finalment, amb 19 anys porta el projecte de Ràdio Tiana a l’Ajuntament, que li accepta íntegrament i li encarrega que el desenvolupi i formi l’equip per a l’emissora municipal. Part de la seva família treballa per la instauració de la democràcia des de Tiana durant els anys de la Transició.

Amb només 7 anys ja feia teatre i cantava a la coral infantil de la Societat Coral Joventut Tianenca i acompanyava la seva germana als entrenaments del Club Patinatge Tiana del qual en va acabar presentant alguns festivals. A l’Agrupació Artística del Casal forma part del primer grup de nens i nenes del grup de teatre infantil, primer, i després del juvenil. Participa en els mítics Tiana Somriu i relleva Josep Mª Cussó en el paper de Lluquet dels Pastorets de Josep Mª Folch i Torres.

Preocupat per la història i el bé comú, és un dels quatre col·laboradors que ajuden l’ex regidor de cultura Lluís Carreras a fer la primera rehabilitació del vagó del Tramvia l’any 1996. Encara li ve salivera quan pensa amb els calamars a la romana que feia la Carme León al Casal. I si li pregunteu, no negarà haver trucat de matinada a l’obrador de ca l’Aixelà per demanar un croissant acabat de fer.

Des del 2015 és regidor a l’Ajuntament de Tiana i portaveu del grup municipal de Junts per Tiana. Va ser un dels impulsors de la plataforma Km0 i fundador de la primera agrupació d’electors de Tiana. Va liderar el projecte que el va portar a ser la tercera força més votada al poble les eleccions municipals del 2015 amb un 18% del total dels vots. Junts va obtenir 725 vots i dos regidors, Isaac Salvatierra i Cristina Comas.

És un devorador de cultura. Del teatre i de la música de Neil Young i Mishima. I un obsessionat per l’educació i els valors que cal ensenyar i transmetre als nens i nenes.

D’aparença tranquil·la i pacient, té un tarannà inquiet, hiperactiu i obsessiu per fer les coses ben fetes. Defuig del frontisme, les discussions i el fangueig polític. És rigorós, amb una gran capacitat per escoltar, perfeccionista, estratega en el treball d’equip i un enamorat de Tiana.

L’Isaac és periodista especialitzat en internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i professor de comunicació de la Universitat de Barcelona. Actualment és el director de comunicació de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

L’Isaac és un gestor d’equips. Ha treballat a l’ARA, RAC1, l’ACN, El Punt i Ràdio Tiana. També ha estat cap de premsa d’Esquerra Republicana. És llicenciat en Comunicació Audiovisual.

A l’Ara.cat va ser cap del diari digital i ha explorat noves narratives amb projectes com el resum interactiu dels 3 anys de l’ARA –el primer multimèdia d’aquestes característiques a Espanya– o el joc lingüístic Digue’m com parles i et diré d’on ets (explicat aquí i aquí). Aquí podeu veure tots els interactius de l’ARA. L’Isaac está especialitzat, també, en periodisme de dades. El maig del 2016 va crear l’Ara Data. El reportatge Per què Catalunya crema va ser seleccionat entre els millors treballs d’investigació del 2016.

Cristina Comas Spada

Botiguera, 50 anys.

La Cris és neta d’estiuejants i de nissaga italiana. Ara viu can Puigcarbó, té 50 anys i un fill. Només un, tot i que ella ve de família nombrosa. És la tercera de cinc germanes. Sovint les confonen… És un cul inquiet. Potser per això ha posat els peus en diverses entitats com el Casino, l’Agrupació Artística del Casal i l’ACIST on va ser la presidenta. S’ha implicat per fer una Tiana millor des de l’Ajuntament, amb la comissió de Festes, i des de fora, amb la Tiana del Segle XXI. Li agrada el bàsquet. I això li ve del seu oncle, en Manel Comas. La Cris era habitual del “Jamaica”, ara can Gaietà, i de la Plaça dels Peixos en aquella època en què Marc Parrot tocava per als amics i en Manolo Mancebon feia les guàrdies nocturnes. La tranquil·litat la troba passejant amb el seu gos Xixu a l’Alegria. Treballa a la peixateria Cuní del seu marit i primer ho va fer al Verd és bo amb la seva germana. Això fa que cada dia estigui en contacte amb Tiana i la seva gent.
La Cristina és regidora de Junts per Tiana. Un dia, fa quatre anys, quan va intervenir en un ple en el torn del públic, des del govern li van dir que si volia treballar per Tiana es presentés a unes eleccions. I dit i fet. Va ser una de les fundadores de la plataforma Km0 i de Junts per Tiana i gràcies a la força del poble va entrar com a regidora número dos de l’agrupació d’electors a l’Ajuntament des d’on ha treballat pel poble des de l’oposició.

La Cristina és tot enfora. Una relacions públiques que sap escoltar.

Núria Amado Román

Comercial, 52 anys.

La Núria va néixer fa 52 anys el dia de la loteria de Nadal. Amb només 14 anys comença a treballar i entra al món del comerç. Ha fet i ha venut de tot: carn, embotits, joguines, aparells electrònics, pisos, espais de publicitat… És de Badalona i fa 20 anys va venir a viure a Tiana. Es va enamorar del poble i del seu entorn, de la tranquil·litat que es respirava i sobretot d’una cosa que la va sorprendre: que li diguessin “bon dia” mentre passejava sense que la coneguessin. “Això a Badalona no passa”, diu. A la Núria li agraden les coses senzilles: la natura, els gossos, caminar, cuinar, fer un bon arròs i envoltar-se d’amics. Fa 17 anys va tenir un accident greu de moto i va estar un any en cadira de rodes. Això li va canviar la vida i la seva visió de l’accessibilitat i la trama urbana.

La Núria ha viscut a les Costes, can Gaietà i ara s’ha instal·lat a la Creu de Terme. És una de les fundadores de l’Associació de Veïns de les Costes i és una mostra de l’apoderament que poden i han de tenir els veïns i veïnes de tot municipi. Crítics amb el poder i al servei de la comunitat.

La Núria és la implicació feta persona. Una mà on agafar-se quan fa falta.

Susanna Capell Aguayo

Tècnica d'acció social, 39 anys.

L’any 2010 la Susanna vivia a Xile, on estava coordinant el projecte de suport psicosocial de la Creu Roja i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per a les persones damnificades pel terratrèmol i tsunami que va patir el país, el 27 de febrer de 2010, amb una magnitud de 8,8 a l’escala de Richter. Va donar tant d’ella que en finalitzar la seva missió, necessitava tornar a la seva terra i amb la seva gent. Després d’una estada curta amb la seva germana, la Tania i el Toni la van convidar a Tiana a viure amb ells. La Susanna va descobrir un petit oasi, tranquil, silenciós i viu, entre la serralada Marina i el mar Mediterrani, on es respirava plàcidament, “on podíem caminar amunt a la recerca dels pins o avall per relaxar-nos veient el mar”, explica.

Té 39 anys, viu al centre del poble i és tècnica d’acció social a la Fundació Save the Children a l’àrea de violència, migracions i pobresa infantil.

La Susanna fa més de 20 anys que es dedica al servei de les persones, sovint una feina molt dura. Li fascina la seva feina, encara que a vegades sigui dur conèixer el patiment de les persones, les diferents situacions de vulnerabilitat, el creixement de les desigualtats, els diferents tipus de violència, dècades de conflictes polítics, les guerres, les persones refugiades, la crisi econòmica, els abusos de poder, la fam, la pobresa, el racisme, la contaminació, la salut, l’aigua, la corrupció i el frau, l’habitatge, l’atur, les pensions…  Diu: “Necessito Tiana, per poder carregar-me de piles i seguir lluitant per un món més just. Quan arribo al poble cada dia i pujo pel passeig de la Vilesa, miro, respiro i em sento a casa, protegida i en calma”.

A la Susanna li agrada l’antropologia, llegir, viatjar (quan pot) i veure documentals d’altres cultures i grups ètnics. Li agrada caminar per la muntanya i respirar natura. Estar amb les seves amigues i compartir el seu trajecte vital. I que l’àvia Pilar li expliqui les seves històries de joventut de la Barcelona de la postguerra. Li agrada implicar-se en els temes socials de la comunitat on viu. La xocolata negra en totes les seves formes, llegir, escoltar les persones i, sobretot, SOMIAR.

La Susanna és compromís.

Ramon Coll Artés

Metge, 69 anys.

En Ramon feia temps que volia venir a viure a Tiana, però no ho va aconseguir fins fa 15 anys. Li agrada dir que no és de Tiana de tota la vida però que saluda les monges. I també que el seu net sí que ho és. Té 69 anys i viu a can Gaietà. S’ha fet seu el poble amb expressions tan nostrades com “anar a can Cirera”, això sí, no hi vol anar fins d’aquí a molts anys! En Ramon és doctor en Medicina i Cirurgia, professor associat del Departament de Medicina de la UAB, va ser cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona. Ha treballat als hospitals de Bellvitge, Sant Pau, la Fe de València i Can Ruti, fins que es va jubilar el setembre del 2014 quan era el cap de servei de Rehabilitació. És el president de Metges jubilats de Can Ruti. Té un compromís amb la terra, la tianenca i la catalana, i forma part de l’ANC del poble.

En Ramon forma part de l’assemblea de Junts per Tiana des que el 2015 es va incorporar a la candidatura. En Ramon és seny. Però si rasqueu, trobareu un home tafaner i amb bona ironia.

Jordi Marí

Venedor de l'Once, 50 anys.

“Pensem i treballem pel que volen els tianencs”. En Jordi torna a viure a Tiana el 2010 després d’uns anys fora. És fill del poble i va voler que les seves bessones i el fill petit creixessin a Tiana. Té 50 anys i viu a can Gaietà. En Jordi no hi veu. Va perdre la visió d’un cop de pilota al pati de l’Escola Lola Anglada però no va voler mai tancar-se a casa i es va llançar a la piscina. I va arribar als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992. I ho va fer movent el poble cap a les piscines Picornell. Va tornar a casa amb una medalla de bronze. 4 anys abans, als jocs de Seül, en va guanyar tres de bronze. Sí, ell és en Jordi Marí que posa nom al Duet. Li treu importància i ho veu com una mostra més d’estima del seu poble. Veu el Casal com el punt de trobada de tota la vida i no imagina el poble sense l’Alegria i la Font de can Comas. En Jordi és venedor de l’ONCE. Té la seva caseta de cupons a tocar del passatge Moragas.

Amb un sentit de l’humor envejable, en Jordi parla de la seva visió de Tiana amb ironia fina. Sap on són tots els forats, tots els arbres amb les branques massa llargues i les bústies amb què et pots donar un cop. I per això, quan es tracta d’accessibilitat, és persistent.

En Jordi va impulsar des de Junts per Tiana el pla d’accessibilitat que el ple municipal va aprovar per unanimitat. Fa quatre anys que treballa incansablement a l’assemblea de Junts per Tiana, de la qual forma part des de les eleccions del 2015, des de la primera agrupació d’electors.

En Jordi és esforç i superació. Un home senzill que ens ensenya a veure el poble d’una altra manera.

Marina Perejuan Romeu

Politòloga i tècnica de projectes, 36 anys.

La Marina ha recuperat els seus orígens tianencs i des de fa 10 anys viu a cal Garrofaire, la casa els seus besavis al carrer Sant Bru. Té 36 anys i va néixer a Argentona. La seva família va escriure una part de la història tianenca. És la besneta de la Maria Llaudet Gené i en Carles Llaudet, que van portar el bar de dalt, la sala Giralt i, anys després, el bar de baix i la fonda-restaurant. La terrassa del bar era punt de reunió de la gent del poble. Coneix el veïnat de Sant Bru des de petita perquè sempre hi ha estiuejat i cada 6 d’octubre participa en la tradicional celebració del patró. Els seus avis tenien el magatzem de queviures de can Raüll. La seva integració al poble passa pels grups de teatre: Societat Recreativa Nou Pins, l’Agrupació i Mimesis Teatre.

La Marina és llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, té formació sobre gestió de conflictes, educació per la pau i salut mental en situacions de violència política i catàstrofes. Actualment està d’excedència laboral a LaFede.cat- organitzacions per a la justícia global al barri del Raval de Barcelona, un moment per repensar-se, i està cursant estudis sobre relaxació, meditació i mindfulness. La Marina té passió pel teatre, la dansa, l’art i la música. Li agrada molt viatjar, la natura, passejar, escriure i llegir, la meditació, el tai-txi-txuan i el txikung, explorar la creativitat, pintar i dibuixar, els petits grans moments de no fer res, i també el món de les motos arran de la vocació professional del seu pare i el seu germà. I, sobretot, li encanta compartir moments inesperats i esperats amb la família, els amics i amigues, per Tiana i per altres racons…

La Marina es va incorporar a Junts per Tiana durant el procés de fundació amb la plataforma Km0 i durant aquests quatre anys ha assessorat els regidors de l’agrupació d’electors en tot allò referent a polítiques d’igualtat.

Dona de fortes conviccions i valors. Creu en la intel·ligència espiritual, l’educació emocional i la comunicació no-violenta. Activista, feminista, pacifista i antimilitarista.

Cesc Comas Santamaria

Estudiant d'educació social a la UB, 19 anys.

En Cesc va arribar a Tiana amb dos anys. S’ha criat entre Badalona i els carrers de Tiana. Fill de la nissaga Santamaria-Sala, ve d’una família nombrosa arrelada a Tiana compromesa i implicada culturalment i social.

Té 19 anys i estudia segon d’Educació Social a la UB. Creu en la pedagogia per sobre de tot. Creu que és important conèixer el món i li agrada obrir la mirada cap a fora de la bombolla on vivim, però Tiana sempre és el destí de tornada.

Treu el temps d’on pot per fer tot el que li agrada i per treballar per Tiana des de l’associacionisme. És un dels Trempera Nostramu, els diables de Tiana, i monitor de l’Agrupament Escolta Roger de Flor. Però la seva màxima prioritat és passar bones estones amb els amics i amigues. Sap el que vol. Té les idees clares. Li agrada gaudir del que fa i si no ho gaudeix, directament, no ho fa. La seva entrada a Junts per Tiana va ser una ràfega d’aire fresc. Implicat, responsable, treballador i constant, representa en part el futur de Tiana.

En Cesc és vitalitat. L’energia necessària per arribar lluny.

Teresa Mas Romeu

Comercial-administrativa, 48 anys.

“M’agrada despertar-me a Tiana i sentir els pardalets, i a l’hivern, l’oloreta que fa Tiana a llenya de les xemeneies, m’encanta”. La Maria Teresa va venir a viure al centre de Tiana fa 12 anys des del Poblenou, però va passar la infància i l’adolescència a Santa Coloma de Gramenet, “Santa que mola”, com li diuen els de la seva generació. Té 48 anys, està casada, té dues filles i va néixer a França, a Estrasburg. A casa sempre ha sentit parlar de política. El seu pare era del PSUC i encara el recorda parlant amb l’Antonio Gutiérrez Díaz en alguna festa del partit. De fet, va ser ell qui la va animar a participar en Junts. La Maria Teresa fa un petit tast de Tiana durant les cavalcades de Reis de Santa Coloma encarregades a can Boter on ella també hi participava. És perica i independentista. Li agraden molt els esports. Ha estat jugadora de bàsquet, jutge de taula i àrbitre. I li agrada el senderisme i ballar. La Teresa és administrativa i comercial. Diuen que és capaç de vendre qualsevol cosa.

La Maria Teresa és entusiasme. Ganes de fer les coses ben fetes i arribar lluny.

Andrés Ortiz Massó

Desenvolupador web, 44 anys.

L’Andrés va aterrar a Tiana fa deu anys, al carrer d’en Gosch. Té 44 anys. Va néixer a Mèxic, una de les ciutats més grans del món, i va viure sis anys a Barcelona. Li agrada Tiana perquè té el potencial i el repte de reunir les coses positives de ciutats grans com Mèxic o Barcelona, però sense perdre la seva tranquil·litat i l’essència de poble. És desenvolupador web en una empresa de programari, però el que més li agrada és la música. Té el seu propi projecte de música electrònica. Li diu Vate i de tant en tant fa col·laboracions amb altres músics. Li agrada molt tot allò relacionat amb la tecnologia i, sobretot, la seva aplicació a les arts. Creu que “és important que Tiana miri més cap a fora i que de fora es miri més cap a Tiana”.

L’Andrés és fundador de Junts per Tiana. Es va incorporar al projecte durant el procés participatiu de la plataforma Km0 i durant aquests darrers quatre anys ha format part de l’assemblea de Junts per Tiana. L’Andrés parla per dins. A través de la seva música i l’art

Mariona Cebrian Ulecia

Estudiant d'humanitats a la UAB, 23 anys.

La Mariona, amb 23 anys, guarda dins seu els millors records viscuts al poble de diferents generacions. Els seus avis materns van decidir quedar-se a viure a Tiana i construir la seva casa, la mateixa on viu ara, molt a prop del parc dels Teletubbies. Els seus avis paterns van marxar del Poblenou i van haver de fer un gran esforç per venir a Tiana, lloc que creien ideal per criar els seus fills. El seu currículum infantil passa per l’escola bressol de molts nenes i nenes: El Cangur. I per l’Escola Lola Anglada. Per ella, la millor escola del món.

Li agraden les petites coses de cada dia. Els dissabtes els comparteix a l’Agrupament Escolta Roger de Flor. Porta la música dins. El seu avi era el pianista i compositor de cobla Benito Ulècia. Ha passat per l’Escola de Música i Dansa i el Casino. Li interessa molt conèixer i saber, sobretot, tot allò relacionat amb la literatura, la filosofia, la història o l’art. Estudia Humanitats a la UAB i ara és d’Erasmus a Bolonya. La Mariona s’ha fet gran a Junts per Tiana. Es va estrenar l’any 2015 amb l’agrupació d’electors just quan es formava la candidatura i durant aquests quatre anys ha estat els ulls de l’assemblea pel que fa a la Tiana més jove i compromesa, però també ha sabut dibuixar i ensenyar a la resta de l’equip el camí que cal fer per aconseguir una Tiana millor. Amb les idees clares, amb un marcat caràcter compromès i el toc necessari d’espontàneitat, la Mariona és futur. Compromís, aire fresc i noves idees.

Jèssica Herrando Belmonte

Administrativa, 41 anys.

La Jèssica té 41 anys i va néixer a Tiana. Amb la seva família va estrenar la urbanització de la Ciutadella, les primeres cases de protecció oficial que es van fer a Tiana, i ara viu a can Gaietà. Treballa en una empresa de missatgeria, als departaments de control de qualitat i atenció al client.

Diu que de Tiana li agrada gairebé tot i que tenia molt clar que volia formar la seva pròpia família al poble, i que els seus fills poguessin gaudir de la seva infància i adolescència en aquest poble tal com ho fa ver ella.

La Jèssica forma part d’una generació de tianencs que esquivava la mirada furtiva de l’Epi per tirar-se de bomba a la piscina municipal, que omplia l’escenari de la sala Albéniz amb els Pastorets de Josep Maria Folch i Torres i que ha viscut la duresa de la política local en la pell del seu pare, en Quique Herrando. La Jèssica és alegria i contundència. Empenta decidida per ajudar a fer realitat allò que volem.

Antonio Liñán Sirvent

Jardiner, 71 anys.

És fill de l’antic sabater del poble i va néixer on ara hi ha el Verd és bo, al carrer Sant Cebrià. Allà hi va muntar la floristeria Flors Gemma. És el petit de tres germans, jardiner per vocació, ha estat sempre al servei del poble quan li ho han demanat. A l’edat d’11 anys es va declarar rebel i va fer una promesa: la seva família no tornaria a passar penúries. Ell seria un home amb cultura i els seus fills també. Sempre protegiria la família.

Als 14 anys va entrar a treballar a Cultius Piera. El pare Piera li va ensenyar l’ofici: empeltar, el temps de fer les llavors, el cultiu de planta i a tocar la flor. Anys més tard, amb can Ventura van replantar els carrers i les escoles de Santa Coloma de Gramenet que el règim franquista havia tallat. A partir d’aquesta experiència, va passar a ser cap de la brigada de jardineria de Santa Coloma. L’any 1983 va entrar en política i va ser el número 2 de la candidatura del PSUC a Tiana. No va entrar a l’Ajuntament per ben poc.

Té 71 anys. I mai ha deixat de treballar pel poble. L’Antonio no té mai un no per resposta. Ha muntat decorats per a l’Agrupació Artística del Casal i els 9 Pins, per als festivals de patinatge, per als Pastorets, ha muntat la mostra floral a la Catequística i la sala Albéniz, ha participat en les mostres d’arts i el Festival de les Arts. Juntament amb una generació d’homes i dones va muntar la primera cavalcada de Reis, fins ara, que encara ara engalana les carrosses de Ses Majestats i va refundar la comissió de Festes i la Festa Major. Ha col·laborat amb can Boter, el grup Casa de la Punxa i tots els artistes i entitats que li ho han demanat. L’Antonio és força, empenta, dedicació i creativitat.

Franz Estartús Mateo

Tècnic d'Òmnium Cultural, 25 anys.

En Franz va néixer a Barcelona fa 25 anys. La seva família va venir a viure a Tiana l’any 1994, quan ell tenia menys d’un any. Ha viscut al passeig de la Vilesa i, de manera temporal, al camí de can Basora.

En Franz va anar a l’escola bressol El Cangur, a l’Escola Lola Anglada quan l’escola del poble tenia dos edificis, el de dalt i el de baix. I va fer l’ESO i el Batxillerat a l’Institut Thalassa. Ha estudiat Ciències Polítiques i de l’Administració a la UPF. Ara és tècnic d’Òmnium Cultural. El seu temps lliure el dedica a la política, “des de qualsevol i contingent trinxera”, diu. Li agrada llegir, recórrer el país i “fer muntanya”.  I sempre ha estat en contacte amb els més petits, tant amb el futbol, al CCE Tiana, com amb l’Agrupament Escolta Roger de Flor on va ser monitor.

La Tiana que el va veure créixer ja no existeix, més enllà dels records compartits de la seva generació. “I això no hauria de ser necessàriament negatiu, però resulta que ho és. Malgrat tot, als tianencs i tianenques ens agrada (i estimem!) Tiana, passi el que passi i pesi a qui pesi”.

En Franz va fer possible que l’1 d’octubre es pogués votar a Tiana. Va ser un dels voluntaris que, sense fer soroll però sí molta feina, va anar muntant tota la infraestructura de la Festa Grossa i del referèndum. Aquell dia va plorar molt. Com molts tianencs i tianenques. En Franz és un lluitador amb un cor gegant.

Maria Dolors Suñol Ustrell

Secretària mèdica, 50 anys.

La Dolors de can Parxet. El seu cognom va lligat a la terra, el vi i la vinya. Va néixer a Tiana fa 50 anys. Sempre ha viscut a Tiana i al mateix lloc, al camí de can Garra, a tocar de les caves Parxet, on ha format una família amb en David i ha tingut dos fills, en Jaume i l’Ariana. És filla de la Dolors Ustrell, que durant anys i anys va veure créixer els nens i nenes de Tiana mentre ensenyava la catequesi.

Fins fa 10 anys sempre havia treballat a Tiana —és secretària mèdica— però actualment la seva vida laboral l’ha portat a Barcelona. Es mou per Tiana en moto, perquè així és més fàcil aparcar. Diu que la Tiana actual no sap si li grada, el que sí sap és que li agradava més la Tiana de quan era petita, “una Tiana de poble”.

El seu temps lliure el dedica al jardí, a l’hort i a l’ACDR, l’Associació Catalana pels Drets Civils pels Servidors Públics encarcerats i expatriats, l’associació que dona suport a les famílies dels presos i exiliats. És l’única tianenca que pot dir que ha sopat a la Casa dels Canonges amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Porta el llaç groc al cor. Creu que el país ha de lluitar per la República, però que a Tiana, Junts per Tiana. La Dolors és organitzada, persistent, vital i incansable. Allà on fica la banya, ja no la treu.

Xavi Bonet Porta

Analista de dades, 33 anys.

En Xavi arriba a Tiana amb 6 anys, el 1993. Anava a l’Escola Lola Anglada i després a l’Institut Thalassa. De ben petit li va picar la curiositat de l’astronomia i els escacs, i encara recorda com anava els divendres a la nit al local del Grup d’Astronomia de Tiana. És analista de dades a l’equip de gestió de l’energia d’Holaluz i actualment estudia un postgrau de Big Data a la UPC. En Xavi no para. Forma part de Som Energia i Som Mobilitat i col·labora amb la iniciativa Barcelona Open Data, una associació que té com a principal objectiu formar sobre el valor de les dades obertes.

Va estar 3 anys a Itàlia fent un màster en Enginyeria Aeroespacial i, quan torna, entra de voluntari a Enginyeria Sense Fronteres en un programa de suport als projectes d’electrificació rural del Perú, campanyes de sobirania energètica, la campanya contra el TTIP i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

L’any 2013 torna a Tiana, on canalitza la seva motxilla activista i les seves ganes de treballar pel poble a través de l’assemblea local de la CUP. I només un any després funda d’Observatori Ciutadà Municipal de Tiana amb l’objectiu de fiscalitzar la gestió econòmica de l’Ajuntament de Tiana i de ser un instrument de pressió ciutadana per demanar més transparència en les decisions de l’administració pública local així com per vetllar per la correcta aplicació de la llei de transparència.

Durant la revolució dels cors per salvar can Guardiola i el doble revolt, coneix a altra gent també implicada en el dia a dia del poble. D’aquí neix l’embrió de la plataforma Tiana Km0, d’on forma part del grup promotor proposant metodologies de participació ciutadana i d’apoderament popular, i de la qual surt l’agrupació d’electors Junts per Tiana.

En Xavi va ser l’informàtic que va arribar a l’institut de Tiana el 31 de setembre del 2017 per participar en una festa, la Festa Grossa, i no va dormir en 48 hores muntant i supervisant la xarxa d’ordinadors i el wifi perquè l’1-O es pogués votar al poble.

En Xavi és tot seny i un home de principis i valors. Tranquil, observador i d’ell diuen que “parla quan ha de parlar”.

Núria Fàbregas Pera

Figurinista, 69 anys.

La Núria aterra a Tiana l’any 1977. Maresmenca, nascuda a Mataró, s’enamora del poble quan hi ve per estrenar un espectacle abans de fer temporada al Teatre Lliure de Barcelona amb en Lluís Pascual un any abans. Encisada de Tiana, decideix venir-hi a viure i funda can Boter a la masia del segle XV on s’hi feien les botes de vi, juntament amb en Joan Armengol i Moliner “Juanitu”, l’Albert Argimon, en Miquel Gelabert i més gent de la “faràndula” i sacsegen el poble. Creen la companyia La Tràgica i comencen a forjar un segell propi com a taller donant forma a gegants i capgrossos d’arreu de Catalunya. El Cavaller i la Novícia, els gegants de Tiana, són fills de can Boter.

La Núria arriba a Tiana durant l’època que feia el programa Terra d’Escudella a TVE, el primer programa dedicat al públic infantil fet en català. A can Boter continuen la seva creació artística alhora que s’impliquen amb la cultura tianenca ajudant a recuperar festes que estaven oblidades, impulsant el teatre d’aficionats, creant la Mostra d’Art… “En definitiva, col·laborant culturalment en tot el que podíem”, diu la Núria. L’any 2002 entra a TVE Sant Cugat on treballa activament com a estilista on en la creació de l’exitós programa Los Lunnis i com a estilista personal de Jordi Hurtado. La Núria s’ha jubilat de TVE, però no de la resta de feines de teatre. Continua al Festival Castell de Peralada on és la cap de sastreria des de fa més de 25 anys.

 

 

A Tiana, a la masia de can Boter, ha tingut i criat els seus dos fills, en Lluc i la Rosa, i és on ara veu créixer els seus quatre nets i netes. La Núria, la Núria de can Boter, sempre s’havia negat anar a cap llista electoral, però ara diu que té la necessitat de tornar a implicar-se en el poble, en treballar per fer millor la Tiana que la va enamorar. La Núria és caràcter i passió. Creativitat, talent i disciplina entregada al 100% a la cultura en totes les seves expressions.