Què se n’ha fet de l’arxiu fotogràfic municipal?

Junts per Tiana pregunta al ple municipal on són les fotografies de l’arxiu fotogràfic Francesc Fernàndez ‘Frasquito’ que la família va donar a l’Ajuntament de Tiana i on és l’arxiu de fotografies d’activitats del poble que el regidor de Cultura Lluís Carreras va crear durant els anys 80 i 90 i que els regidors que el van succeir van anar ampliant.

Durant la tasca de recerca de fotografies dels encarregats de preparar l’exposició que la Comissió de Transició Nacional del mateix consistori està preparant per aquest mes de maig, s’ha trobat a faltar l’arxiu fotogràfic de l’Ajuntament. Tot i que s’ha preguntat per les fotografies i s’ha demanat consultar l’arxiu, no ha estat possible.

Quines fotografies son

Les més antigues, pertanyen a l’arxiu fotogràfic de l’antic fotògraf del poble, Francesc Fernández ‘Frasquito’. La famíla va fer donació a l’Ajuntament de les instantànies que van formar l’exposició que es va fer amb fotografies d’en ‘Frasquito’ fa més de 20 anys i que van quedar en propietat del consistori per a la seva conservació i ús.

La resta, formen part dels àlbums de fotos que va fer, primer el Patronat de Cultura, i després, la Comissió de Cultura, de totes les activitats que han tingut lloc a Tiana des del 1983, quan el regidor Lluís Carreras entra a l’Ajuntament i s’ocupa de la cartera de cultural. Posteriorment, els àlbums es van anar ampliant durant el mandat en que la Regidora Maria de Gador Ayra es va fer càrrec de Cultura.

50 anys esperant el local del CAU: ara és el moment

L’any que ve el CAU farà 50 anys del seu naixement. Els seus valors s’han anat transmetent a centenars d’infants i joves del poble. En Patxi Rodrigo, primer cap de l’Agrupament Escolta Roger de Flor de Tiana, i en Joan Tartera, fundador de l’entitat, han deixat darrera seu un estol de tres generacions de monitors que des de finals dels anys 60 han treballat seguint els valors que marca els Minyons Escoltes de Catalunya: Educar a infants i joves a través del mètode escolta i guia, fent-los protagonistes del seu creixment personal per tal que esdevinguin persones actives, conscients i compromesos amb la societat.

Molts dels joves que han treballat cada dissabte a l’Agrupament Escolta Roger de Flor són fills, nets i nebots dels seus fundadors i dels diferents caps que han anat deixant petjada en aquesta entitat i, de retruc, al poble.

Des de fa 5 dècades, els nenes i nenes de Tiana escoltes han fet un peregrinatge per diversos locals, tots ells en males condicions. Això també ho han heretat dels seus antecessors. Primer, al local alçat de la Catequística Parroquial, després, als baixos de la casa que ocupava el tram central on ara s’ha obert la recta, i ara al local de lloguer del carrer Doctor Mascaró, petit, sense llum i sense sortida d’emergències.

Aquests dies volta per les xarxes un escrit que el periodista Carles Capdevila va fer fa 10 anys a l’Avui, inclòs al seu nou llibre, i que sembla fet expressament pel CAU de Tiana:

“L’administració els dóna l’esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s’ofeguin en petits locals d’entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen”. Llegeix aquí tot el text.

 

 

Ja ha arribat l’hora de donar-los un local en condicions. L’equip de govern ha inclòs el projecte del local del CAU en els pressupostos consultius (que no participatius). De manera que, si no surt escollit, aquest any tampoc tindran local.

Des de fa gariebé dos anys, Junts per Tiana ha anat fent seguiment de les negociacions entre els responsables de l’Agrupament Escolta Roger de Flor i l’equip de govern per tirar endavant el nou local. Ho hem fet d’una manera discreta i silenciosa. No ha estat fins ara que, veient que l’equip de govern torna a posar condicions a la seva construcció, ara amb els pressupostos consultius, que hem decidit portar-ho a ple.

Què passarà si el nou CAU no surt com a projecte escollit en el procés consultiu dels pressupostos municipals?

Junts per Tiana porta al ple municipal del mes de maig la pregunta perquè l’equip de govern expliqui quin és el projecte de futur per a l’Agrupament Escolta Roger de Flor, que arrossega problemes de seguretat i espai en el local on es fan les activitats.

El CAU treballa amb 97 infants cada setmana en un espai reduït i que no reuneix les mesures de seguretat adients. L’espai, un local de lloguer al carrer Doctor Mascaró, està en una situació de provisionalitat des de fa anys.

Els responsables del CAU fa temps que treballen amb l’equip de govern en el nou projecte de local. Han exposat les seves necessitats i tot el que hauria de tenir el local per poder fer les activitats en condicions. Ara, quan semblava que ens trobàvem a la recta final, el projecte ha aparegut en el llistat dels pressupostos consultius que es portarà a votació entre la població.

L’Ajuntament té 515.000 euros provinents del romanent del pressupost del 2016 que es destinaran al projecte que esculli la ciutadania. Entre els projectes hi ha: Can Riera, el CAU, la casa de la Delfina, un aparcament i el parc Doctor Mascaró.

Més d’un any negociant

Per fer el nou CAU l’equip de govern va nomenar una comissionada que ha estat fent de lligam entre l’Agrupament Escolta i l’equip de govern. Durant més d’un any s’han marcat les necessitats i s’ha apuntat com podria ser el nou local. Tot i que mai s’ha especificat la ubicació definitiva, en un moment de les negociacions, es va citar can Gaietà.

El model del nou local també apuntava a compartir espai amb altres entitats. Però ara per ara no hi ha res definit.

… i un projecte en marxa

La Junta de Govern Local, en què només hi assisteixen l’alcaldessa i els quatre tinents d’alcalde, va aprovar el 28 de setembre del 2016 el contracte menor de redacció del projecte bàsic i executiu del CAU. El projecte es va adjudicar a Llongueras Clotet Arquitectes per un valor de 17.363 euros. L’equip de govern, però, no ha presentat mai el resultat final del projecte als grups municipals.

Foto capçalera: Agrupament Escolta Roger de Flor Tiana

Cristina Comas: “Quan es pot sortir al carrer, la gent respon”

“Avui Tiana fa goig. Quan es pot sortir al carrer la gent respon”, així ha valorat la regidora de Junts, Cristina Comas, el Sant Jordi d’aquest any que ha centralitzat la festa cívica i cultural al centre del poble tallant la carretera per primer cop en un acte d’aquestes característiques.

Comas ha felicitat els comerciants  i, en declaracions a Ràdio Tiana, els ha encoratjat a seguir endavant amb aquests tipus d’iniciatives: “És el poble viu que volem, és el que ens agradaria i esperem que hi hagi moltes més iniciatives com aquesta”.

 

Salvatierra: “El que ha passat avui és històric”

El portaveu de Junts, Isaac Salvatierra, veu en la jornada de diumenge “la primera prova pilot per guanyar els carrers dels centre”.

Ha agraït l’esforç dels comerciants: “gràcies comerciants per fer viu el poble aquest Sant Jordi. Per la idea i per la perseverança. Ningú més s’ha de posar la medalla. Dels botiguers en va sorgir la idea i l’execució”, i n’ha fet la valoració a fons en el seu bloc que podeu llegir aquí.

 


Els regidors de Junts, Isaac Salvatierra i Cristina Comas, van viure la festa al carrer entre roses i llibres.

 

Demanem dignificar la Sala Albéniz com a teatre municipal

Des que som a l’oposició, Junts per Tiana ha rebut repetidament la petició de molts pares i mares habituals de la sala Albéniz de disposar d’alces o elevadors infantils que permetin que els nens i nenes puguin gaudir amb qualitat dels espectacles.

En començar a documentar-nos, vam comprovar que teníem un problema més greu. Les butaques del teatre tenen 29 anys i estan en un estat lamentable: la roba està estripada, tenen forats, surten ferros i claus –més d’un si ha estripat la roba–, els braços estan rosegats, estan desencaixades…. I, menys greu però no menys important: les alces no hi caben perquè la butaca és petita.

Tenint en compte que la Sala Albéniz és dels equipaments més utilitzats al poble, que Tiana necessita un teatre municipal modern i adaptat als nous temps i que creiem que abans d’invertir en nous espais cal millorar els que ja tenim, Junts per Tiana formula el següent PREC al ple de Tiana:

Estudiar les inversions pendents a la sala Albéniz per actualitzar l’equipament a les necessitats d’un teatre municipal del segle XXI. Prioritzar la renovació de les butaques, atès el seu mal estat.

Volem acollir: Tres experiències úniques i complementàries

Tres experiències úniques, complementàries, des de diferents punts de vista i amb accents diferents, que creiem que ens van enriquir a tots. I una paradoxa. La vergonya de les institucions europees, incapaces de trobar solucions, davant la veu de la ciutadania, que es mobilitza, que pressiona i que es pregunta: què més podem fer?

 

 

Més de 80 persones van omplir l’acte sobre els refugiats que va organitzar Junts per Tiana, divendres 24 de març, a la Sala d’Exposicions del Casal.

Va ser el primer acte divulgatiu que s’ha fet a Tiana sobre els refugiats i va comptar amb tres referents en el treball humànitari en aquesta crisi com Proactiva Open Arms, Casa nostra, casa vostra i la fundació ACSAR.

 

 

Oscar Camps: “Quan vam arribar a Lesbos vam veure que era important que no s’ofeguessin i també era important comunicar. Potser un dels nostres èxits com a ONG ha estat la comunicació. Des del principi hem comunicat tot el que hem vist. No s’estan respectant els drets humans. Ni Europa, ni cap país d’Europa. Tampoc la convenció de Ginebra”.

 

 

Xavi Rosiñol: “Les polítiques que fa la Unió Europea tenen un efecte sobre les persones. Que les persones refugiades no ens facin pena. No ens ha de fer llàstima. Ens ha de fer ràbia. Perquè això ho estan provocant els nostres representants. Això ho estem provocant nosaltres com a ciutadania que permetem que ens representin les persones que ens estan representant i que són uns criminals perquè no garanteixen els drets de les persones ni compleixen la llei, ni compleixen els seus compromisos”.

 

 

Jordi Torà: “Ningú ha preguntat a les persones refugiades què volen fer amb la resta de la seva vida. Lo màxim que els hi han preguntat, a part de dades quilomètriques, i un munt de proves mèdiques, és a quins països volien anar. Ningú s’ha preocupat de preguntar quine habilitats, quins coneixements, quines competències tenen aquestes persones i com aquestes habilitats, competències i coneixements, podrien sur útils per la mateixa comunitat d’allà”.

 

 

Gràcies Oscar Camps, Xavi Rosiñol Martínez i Jordi Tolrà per la feina que feu, per com ho viviu i com ho expliqueu.

Gràcies als tècnics per donar el seu toc a l’acte. I gràcies també als tianencs que vau omplir la sala en un vespre de pluja intensa.

 

Mira els altres vídeos de l’acte “Volem acollir” a la pàgina de facebook de Junts per Tiana.

Fotos: Guillem Cuní

Un poble amb equitat de gènere

Avui, dia contra la violència masclista, volem recordar els propòsits de Junts per Tiana. Uns objectius d’equitat de gènere recollits en les jornades participatives que van donar forma al projecte de l’agrupació d’electors i que es van treballar i recollir en el programa electoral. Avui renovem el nostre compromís:

Vetllarem perquè es respecti el principi de l’equitat de gènere en totes les polítiques municipals. Promourem uns pressupostos amb perspectiva de gènere. Activarem el Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Tiana, que vetllarà perquè la igualtat de gènere sigui present en totes les normatives i accions municipals. També serà un espai d’informació i assessorament. Redactarem el reglament municipal per a la igualtat de gènere, que recollirà, entre d’altres, les mesures de prevenció i control de les situacions de risc de violència sexista.

Pressupostos amb perspectiva de gènere

Els pressupostos públics juguen un paper clau en el desenvolupament de les polítiques locals amb perspectiva de gènere. Permeten veure on se situen les prioritats en l’assignació dels recursos i avaluar l’impacte dels ingressos i despeses sobre les condicions de vida de dones i homes. Volem promoure uns pressupostos amb sensibilitat per aconseguir una transversalitat real, tant en l’anàlisi com en les mesures a emprendre. Els canvis a incorporar no impliquen cap augment de partides, més aviat una reasignació dels recursos disponibles.

Avui commemorarem, amb la resta de regidors de l’Ajuntament de Tiana i els tianencs i tianenques s’apleguin a can Riera, el dia contra la violència masclista amb la lectura del manifest.

  Manifest DIA INTERNACIONAL PER A L’ELIMINACIÓ DE LA VIOLÈNCIA ENVERS LES DONES (217,4 KiB)

 

manifest 25n2015

La regidora Cristina Comas fent la lectura del manifest del 2015

Junts fem poble

“Treballarem per la vertebració del poble”, deia un dels objectius de Ràdio Tiana en el moment de la seva creació ara fa 20 anys. Tiana vivia un canvi important, amb l’entrada d’un tripartit d’esquerres al govern i amb l’esclat del creixement urbanístic. Arribaven nous tianencs al poble. L’emissora municipal volia que s’integressin i, alhora, lluitar contra el poble dormitori, que, en part, ha acabat sent.

La ràdio va ser cau dels joves del poble que encara no tenien un local social, va ser el mirall de l’efervescència de les entitats i un nou altaveu, tant  per veïns i veïnes, com per la gestió dels polítics locals. En un moment de buit comunicatiu, Ràdio Tiana va ser un alè d’aire fresc i una mesura de control democràtic a les noves polítiques que en aquell moment arribaven a l’Ajuntament. Una eina més de transparència. La transparència que ara s’assumeix com un signe de les noves maneres de fer i que als anys 90 ja despuntava a Tiana de la mà de l’emissora municipal. L’equip de govern d’aleshores (PSC-ERC-ICV) va fer-ho fàcil per poder engegar un mitjà de comunicació, un servei públic. El respecte cap a la feina periodística d’aquell moment i l’absència de control i pressions es troba a faltar ara, 20 anys després, tot i que el partit que va impulsar l’emissora sigui el mateix que governa en l’actualitat. L’emissora engegava amb els objectius de formar, informar i entretenir però els va amollar al poble i els va adaptar a les seves necessitats. I així, va crear una nova plataforma amb la qual tots els tianencs estaven informats del dia a dia, del que passava a l’Ajuntament, de portes endins, i del que passava al carrer. L’emissora va ser escola de professionals, seguint també l’objectiu professionalitzador que el marcava i va ser bressol de periodistes que després hem pogut llegir, escoltar i veure en mitjans de primera línia.

20 anys després, Tiana ha canviat, però bona part dels objectius de Ràdio Tiana semblen ara tenir més sentit que mai. La transparència i la vertebració del poble són dos eixos de plena actualitat en el context polític, econòmic i social actual. L’eslògan que va acompanyar l’emissora, “Junts fem ràdio, junts fem poble”, és tota una declaració d’intencions de Ràdio Tiana. I, en certa manera, no està gaire allunyat de la filosofia de Junts per Tiana i del nostre “poble viu”.

Que aquell esperit de Ràdio Tiana sigui un nou motor per a la Tiana del futur, els mitjans de comunicació municipals actuals -Ràdio Tiana i La Local- i la política municipal. Que sigui un regal d’aniversari d’aquests 20 anys pels responsables actuals de l’emissora. Que els doni la força quan els calgui per seguir lluitant. Perquè, amb perseverança i esforç, cada dia, es poden canviar les coses. També des de la ràdio. Des de Ràdio Tiana. No en tingueu cap dubte. Per molts anys!

 

Escrit a la revista municipal Tiana’t novembre-desembre 2016

Records de festa

De quan els nostres avis corrien amb les bicicletes carrer Lola Anglada avall amb una llança i amb una cinta a la punta. De quan la cursa de cintes donava pas al ball de migdia, el Sarauet. Records de la Sala Giralt, quan s’hi feia el ball, i dels primers envelats tant i tant retratats per en Frasquito.

D’aquells anys de “corrides” de toros a la plaça dels enamorats i del ball de casats a l’envelat que hi havia on ara hi ha el sindicat. Records per la festa del 1968 que mai hagués estat sense un tocadiscs i un ball improvisat al carrer del Centre. Records de regidors de Cultura i comissions de festes que han fet d’idees noves, tradició: el concurs de paelles, correfoc, pregó, el dia el circ…

Records pels regidors Jaume Soler, Carles Casanovas, Lluís Carreras, Maria de Gàdor Ayra, Francesc Riera, Abel Queralt, Ferran Pascual, Núria Blasco… Records per aquella nit del 1991 seguint la cursa de Carles Cardús que anys més tard faria el seu pregó amb “olor a oli cremat”. Pel pregó d’en Bartomeu Puig, que mai s’acabava, i pel d’en Pau Riba en forma de carta a la seva estimada “Tia Anna”. Records de pregons que omplen la plaça, com el d’en Juanito en nom de can Boter, d’Enric Canals, director de TV3, o d’en Josep Cuní, amb xiulada inclosa. Records pel primer “visca Sant Cebrià” d’en Josep Maria Tòffoli.

Records per aquella festa major sense camp de futbol vell i amb carpa de circ a la Cansalada. Records per aquell envelat del fred i records pels espectacles de pit i cuixa amb la Maña. Records per totes les generacions que reinventen la festa: pels joves que l’any 1987 entren a la comissió de festes amb la guerra de pa mullat, les 24 hores de ball… Els que l’any 2005 fan viu el Doctor Mascaró i els que l’any 2015 s’inventen una nova festa “descorxada”. Homes i dones que han lluitat per la Tiana viva, per fer viva la festa.

La riquesa d’aquest poble i el seu moviment associatiu és un gran tresor. Aquesta és l’autèntica dimensió de la història.

Visca la Festa Major!

I si estalviem energia en els equipaments i ho destinem a les famílies que ho necessiten?: La proposta de Junts

Junts planteja a tots els grups municipals una campanya per estalviar la despesa en electricitat, gas i aigua dels equipaments municipals i destinar-los a la pobres energètica.

L’any 2009 Tiana va aprovar el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) 2009-2020, un programa que planifica com reduir les emissions de C02 l’any 2020 un mínim del 20% respecte les emissions de l’any 2005, prioritzant els esforços en aquells sectors on l’administració local pot actuar directament i, en segon terme, en sectors addicionals on hi pot actuar indirectament. El pla és un dels compromisos del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible Local, aprovat pel ple d’aquesta corporació el setembre del 2008.

Els municipis signants també es van comprometre a organitzar cada any un acte de sensibilització sobre energia. Coincidint amb la Setmana Europea de l’Energia, l’Ajuntament de Tiana ha organitzat aquests dies algunes activitats de sensibilitzaicó, la més destacada de les quals és poder il·luminar el pavelló de Tiana gràcies a pedalades dins el repte Esportianitza’t.

El grup municipal de Junts per Tiana proposa anar molt més enllà i afegir-se a la iniciativa de diversos ajuntaments del Vallès i el Baix Llobregat, que han organitzat l’anomenada Marató de l’Estalgia.

En què consisteix la Marató de l’Estalgia?

Es tracta d’una campanya per adoptar bones pràctiques en l’ús i el consum d’energia en els equipaments municipals amb una motivació afegida: destinar l’estalvi econòmic aconseguit per combatre la pobresa energètica.

Es tracta de reduir els consums d’electricitat, gas i aigua dels equipaments municipals, durant un període determinat de temps –un o dos mesos– respecte als mateixos consums de l’any anterior. Per aconseguir aquest estalvi caldrà implantar bones pràctiques de consum energètic i buscar la implicació dels treballadors i treballadores municipals.

La quantitat econòmica del 100% resultant de l’estalvi energètic aconseguit en el període escollit respecte al mateix període de l’any anterior es destinarà a accions de lluita contra la pobresa energètica.

Quins equipaments poden estalviar?

Els equipaments –entre els quals hi podria haver l’Ajuntament; la biblioteca, la Policia Local, les escoles de primària, l’escola bressol o l’Escola de Música– poden anar comparant, setmanalment, els consums amb el de l’any passat per tenir coneixement dels possibles resultats de les actuacions que hagin pogut fer. Un cop finalitzada la campanya es valora l’estalvi aconseguit i es destinarà l’import a la lluita contra la pobresa energètica.

Un dels impulsors de la iniciativa que ja s’ha fet amb èxit al Vallès i el Baix Llobregat és l’Ajuntament de Granollers. En la primera fase de la campanya, l’Ajuntament va fer reunions i accions formatives als diferents agents implicats i es van distribuir materials de comunicació, conscienciació i sensibilització amb l’objectiu de difondre al màxim la informació a tots els responsables, personal, usuaris i empreses de serveis implicats en l’ús i la gestió dels equipaments municipals.

Obrim el debat sobre el model cultural

La regidora Cristina Comas ha obert, durant el ple de juliol, el debat sobre el model cultural que ha de tenir Tiana i que després de cinc anys governant, PSC-ERC no han sabut dissenyar. La regidora de cultura, però, ha exposat durant el ple que no es recull el prec. El teniu aquí explicat:

El mes de setembre farà un any que es va constituir el nou Consell de Cultura. El consell està format per representants de diferents entitats i partits polítics. Al llarg dels darrers mesos, el consell s’ha reunit sense periodicitat fixa i s’ha dedicat a fer un “estat de la qüestió” sobre els espais culturals que hi ha al poble i la relació entre les entitats i s’ha començat a treballar en quina estructura ha de tenir el consell i en com ha de treballar. Però durant tot aquest temps no s’ha posat a treballar en definir un model cultural. En el marc del treball del Consell de Cultura es va fer una jornada participativa oberta a tot el poble d’on van sortir problemàtiques a resoldre i idees per un model cultural. Però no n’hem vist els resultats. El consell no té una periodicitat fixa de reunions. De fet, l’última reunió es va suspendre sense data.

El dia de creació del consell, la mateixa regidora de Cultura, Núria Blasco, va admetre que durant el primer mandat d’aquest govern PSC-ERC no se n’havien en sortit amb la cultura. I aquest segon mandat seguim sense veure el model cultural del PSC i de l’equip de govern.

En la resposta escrita a la bateria de preguntes que Junts per Tiana va plantejar sobre el ‘Museu a cel obert’ en el ple municipal del mes de març, la regidora de cultura, Núria Blasco, admet que “l’Ajuntament no té una base de dades sobre artistes i artesans tianencs com tampoc té una base de dades correcta i actual d’entitats culturals” i justifica que el Consell de Cultura està treballant en aquest sentit.

Des de Junts per Tiana volem remarcar la gravetat que després de cinc anys governant aquest equip de govern no tingui, ni hagi treballat en una registre d’entitats i d’artistes locals, i que ara derivi responsabilitats en el Consell de Cultura. De fet, durant els quatre anys de l’anterior mandat, en les reunions del Consell de Cultura ja es parlava de fer el registre d’entitats. Però ni es va fer en l’anterior mandat ni s’està fent ara.

La feina d’un any del Consell de Cultura debatent com organitzar-se en comptes de donar forma a un model cultural és una mostra clara que després de cinc anys al govern no saben què fer amb la cultura del poble, ni com gestionar els seus artistes i entitats. Després de cinc anys seguim sense un model cultural en un poble bressol de diferents arts plàstiques i escèniques, de professionals dedicats a la cultura i d’entitats que treballaven des de fa dècades. Cinc anys després, la regidora de Cultura encara no ha entès ni les dimensions, ni el potencial de la vila d’Art i Cultura. La sensibilitat és nul·la.

Per tot això, el grup municipal de Junts  ha fet aquests precs a la regidora de cultura, Núria Blasco:

  • Que es fixi un calendari de reunions del Consell de Cultura i que aquest treballi en un pla per donar forma al model cultural de Tiana.
  • Que es doti el Consell de Cultura d’autoritat per definir projectes com el del “Museu a Cel Obert”, que el mateix govern admet que no està definit i que es troba en un estat embrionari, anunciat a la premsa abans que als membres del Consell de Cultura.
  • Que el Consell de Cultura intervingui en el disseny del model de la Festa Major.
  • Que la regidoria de cultura s’encarregui de fer, amb els tècnics municipals, el registre d’entitats i artistes locals en el termini més breu possible, ja que entenem que la manca d’aquest registre fomenta l’arbitrarietat i el clientelisme, i implica distorsions a l’hora d’adjudicar ajuts.