Àrea Metropolitana de Barcelona

Socialistes, Entesa pel Progrés Municipal  i ERC han arribat a un Acord de Govern de la institució AMB per al mandat 2015-2019. Aquest acord determina els objectius i les línies estratègiques de l’AMB per al nou mandat 2015-2019.

  Acord Govern AMB (88,1 KiB)

El Consell d’Alcaldes Metropolitans, és una reunió en la qual participen els 36 alcaldes metropolitans. Aquí és on s’ha proposat Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, com a candidata a presidenta de l’AMB i on ha estat ratificada durant la Constitució del Consell Metropolità. D’aquests 36 alcaldes, 13 són nous i, per tant, entren a formar part, per primer cop,  d’aquest òrgan.

  Consell d'alcaldes metropolitans (193,7 KiB)

El Consell Metropolità, que està format per 90 consellers i conselleres, és el màxim òrgan de govern de l’AMB. Cada un dels 36 municipis disposa d’un número de consellers en proporció al seu pes demogràfic. Els alcaldes i alcaldesses dels municipis són membres nats del Consell, a més dels regidors i regidores designats pels Ajuntaments, fins a arribar al nombre estipulat per a cada municipi. L’alcaldessa Ester Pujol, és la representant de Tiana.

Aquí teniu els representants de cada municipi.

  Consell metropolità (65,6 KiB)

Els alcaldes i regidors que formen part de l’AMB cobren la seva assitència als plens en concepte de dietes. Aquí teniu la relació segons el càrrec que ocupen.

  Dietes per assistència AMB (123,8 KiB)

Què és l’AMB?

L’AMB és l’administració pública de l’àrea metropolitana de Barcelona formada per un total de 36 municipis.

La constitució com a administració pública es va fer el 21 de juliol del 2011, d’acord amb la Llei 31/2010 aprovada pel Parlament de Catalunya. Des d’aquell moment, l’AMB substitueix les tres entitats metropolitanes vigents fins en aquella data: la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Entitat del Medi Ambient i l’Entitat Metropolitana del Transport.

L’AMB té competències en transport, urbanisme i medi ambient. Ara mateix el gran projecte en el que es treballa és el Pla Director Urbanístic, el PDU, que ha de substituïr el PGM, el Pla General Metropolità.

Ole Thorson i la mobilitat

L’expert en mobilitat i enginyer de camins Ole Thorson assessora Junts en el programa de mobilitat. Analitza les propostes que van sortir de la jornada de treball.

Dissabte 28 de febrer va participar en el debat sobre urbanisme, obra pública, mobilitat i transport públic.  Thorson té un extens currículum. Està considerat uns dels cracks de la mobilitat sostenible a nivell mundial. Va viure durant uns anys a Tiana.

La seva experiència a nivell professional i el seu coneixement del poble, el fa una persona especialment interessant alhora de dissenyar el programa electoral i assessorar els tianencs que facin les seves propostes.

 

Qui és Ole Thorson?

OLE THORSON (Copenhaguen, 1941)

Ha treballat en l’àmbit de la mobilitat des de la seva graduació a Copenhaguen com a enginyer de camins el 1964. Des de 1972 és director de la Consultoria de mobilitat: INTRA (Ingeniería de Tráfico, SL), situada a Barcelona, en la qual hi participen deu col·laboradors amb títol universitari, a més d’altres tretze treballadors.

Thorson és Dr. Enginyer en Seguretat Viària per la DTU de Copenhaguen i enginyer de Camins per la UPC de Barcelona. Professor associat de
la UPC en transport de 1989 a 2007. Enginyer de trànsit (de 1970 a 1980) i enginyer en cap de la planificació de la mobilitat a l’Ajuntament de
Barcelona (1980-1989). El seu treball professional s’ha desenvolupat en l’àmbit de la mobilitat sostenible i segura i també en altres àmbits relacionats amb la mobilitat en general i especialment en aspectes de la mobilitat humana.
Paral·lelament al treball com a consultor ha participat activament en l’educació i la difusió amb escrits i conferències per a transmetre el missatge de la mobilitat sostenible i segura.
Participa a les ONG’s Associació espanyola de prevenció d’accidents de trànsit (de la qual n’és president), a la Federació Internacional de Vianants IFP (que també presideix) i en d’altres organitzacions cíviques.

 

Ole Thorson als mitjans

La Vanguardia

El Periodico

Diari Ara