Tots els grups municipals han aprovat la moció presentada per Junts per Tiana per fer de Tiana un poble accessible per a tothom. És la primera moció de l’oposició sobre un tema local que tira endavant aquest mandat i ho fa per unanimitat. “El poble ha de ser per a les persones”, defensa la regidora de Junts, Cristina Comas. L’agrupació d’electors ha presentat un text que s’ha treballat amb la regidora d’Urbanisme, Núria Garcia, i la regidora de Serveis a les persones, Marta Guàrdia. Junts situa a l’agenda política l’accessibiltiat i els drets de les persones discapacitades per primera vegada a l’Ajuntament de Tiana.
La moció no només està pensada per a les persones amb discapacitat. “L’accessibilitat és un concepte ampli que engloba totes aquelles persones que tenen algun tipus de problema per interactuar amb l’entorn (PPIE) o que el poden tenir en un futur en funció de l’evolució de la seva situació o de les seves capacitats al llarg de les diverses etapes de la vida. Persones amb qualsevol tipus de discapacitat permanent o transitòria, però també persones grans, persones amb característiques funcionals específiques (d’estatura baixa, amb obesitat, dones embarassades,…) i totes aquelles que per circumstàncies diverses (carregades amb un element pesant o voluminós, que porten un cotxet de nen o un carret de compra,…) veuen alterades les condicions d’ús del seu entorn immediat”, diu el text.
Vorera del carrer Matas
Treball en equip
La moció està impulsada pel regidor a l’ombra en temes d’accessibilitat, Jordi Marí, i treballada amb el regidor a l’ombra en temes de salut i serveis a les persones, Ramon Coll, i la Regidora de Junts, Cristina Comas. A més, s’han fet consultes i recollit aportacions de l’associació ASPAMOTI.
La moció s’ha compartit a tots els grups municipals de l’oposició.
Jordi Marí ha traslladat al grup de treball els requiriments de l’ONCE i COCARMI i hem tingut en compte el punt de vista de diverses persones de Tiana que s’han posat en contacte amb l’agrupació d’electors i que viuen en primera persona les dificultats d’un poble no accessible.
Escolta la intervenció al ple
La moció
La moció proposa els següents acords:
Instar l’Ajuntament de Tiana a elaborar un Pla Municipal d’Accessibilitat Universal (PMA).
Impulsar polítiques i accions transversals entre els departaments municipals, amb la implicació dels professionals que hi treballen i la participació de les entitats i de les persones amb discapacitat.
Donar suport a la promoció de l’associacionisme vinculat a la discapacitat.
Com ha de ser el pla d’accessibilitat?
Detectar els dèficits en matèria d’accessibilitat a la via pública, als edificis d’ús públic, als elements urbans del transport i als sistemes i elements de comunicació del poble.
Proposar actuacions per corregir aquests dèficits.
Establir un ordre de magnitud dels costos de les actuacions correctores que es proposin.
Definir prioritats o fases d’execució de les principals actuacions que es proposin.
Fomentar l’aplicació de l’accessibilitat de forma integrada en els processos d’intervenció en el medi físic: o incorporant-la en els programes d’actuació municipal i en les operacions de manteniment o tractant les actuacions específiques d’accessibilitat com una intervenció urbana més.
Potenciar la sistematització de les intervencions generant unes regles de joc pel disseny i la ubicació dels diferents elements.
Fer palesa la necessitat de generar uns mecanismes de gestió del pla.
La crisi del comerç va centrar part de la campanya electoral de Junts per Tiana i és una les prioritats del poble més viu recollit en el programa electoral de l’agrupació d’electors.
Ara Junts treballa des de l’oposició perquè l’equip de govern també ho fixi com una de les prioritats. “Creiem que no ha estat així, a jutjar pels quatre anys anteriors de govern en què no hi va haver cap actuació, i per aquests primers mesos en què tampoc estem veient una actuació prioritària”, explica el portaveu de Junts, Isaac Salvatierra.
“Creiem que és una urgència perquè les dades salten a la vista. Tanquen constantment comerços a Tiana i només cal passejar un dia de cada dia pel centre del poble per veure que realment la situació és greu”.
Cal un pla per salvar el comerç. Per resoldre la crisi, cal una estratègia de promoció econòmica imaginativa i intel·ligent, i això vol dir més recursos. Deixant a banda el Tast Tiana, el govern d’Ester Pujol només ha previst en els pressupostos dels últims anys 10.600 euros en ajudes directes als comerciants, que s’acaben adjudicant a l’ACIST amb un conveni.
Quants diners destina l’equip de govern al comerç de Tiana? 10.591 euros
L’alcaldessa de Tiana, Ester Pujol (PSC), va declarar en una entrevista recent a Ràdio Tiana que l’Ajuntament destina 57.900 euros a la Promoció Econòmica. Les xifres no són exactes perquè obvien un aspecte important: el Tast Tiana genera uns ingressos de 37.000 euros. Descomptant aquests ingressos, Tiana destina 20.800 euros a la promoció econòmica. 10.200 al Tast Tiana i 10.600 al conveni que signa cada any amb l’associació de comerciants, l’ACIST. En ajuts directes als botiguers es destinen, per tant, només 10.600 euros. Aquest és el resum:
Pressupostos aprovats 2016
Partida ‘Promoció Econòmica’ pressupostos 2016: 57.900 euros.
Execució pressupostària 2015
Partida ‘Promoció Econòmica’ pressupostos 2015: 57.900 euros.
Despesa real Tast: 10.199 euros Ajuda directa als comerciants: 10.591 euros
Aquestes xifres no tenen en compte els ajuts supramunicipals que pugui rebre l’Ajuntament de Tiana per a la promoció econòmica i pel Tast Tiana (una dada que Junts per Tiana no disposa i que no s’ha fet pública). 10.591 euros és una xifra molt baixa, molt per sota dels diners que es destinen a la promoció de l’educació, el medi ambient o l’esport . El festival Tiana Negra costa almenys 15.000 euros (tot i que la xifra final de despesa, quan es faci pública, segurament es dispararà fins fins als 20.000 euros).
Els pressupostos per al 2016 tampoc inclouen la possible contractació d’un tècnic de promoció econòmica, tal com reclamen els comerços, segons l’enquesta de Junts. Tampoc inclouen els diners previstos en el conveni de col·laboració amb Montgat, el Pacte Territorial d’Ocupació Montgat i Tiana, signat l’any 2007. L’Ajuntament de Tiana va deixar de pagar fa anys sense avisar. Deu més de 20.000 euros.
El context i els models a seguir
Tiana ja és, cada vegada més, un poble dormitori. El poble ha crescut malament amb urbanitzacions sense comerços. Noves promocions que es van projectar sense locals comercials i que l’han convertit en un poble residencial, que fa molt fàcil que els veïns s’aixequin al matí, agafin el cotxe, marxin i ja no hi tornin fins a la nit i, per tant, no tinguin cap mena de relació amb la comunitat i amb el centre del poble.
Per a Junts, hi ha referents a prop, com Alella, Montgat o Badalona, dels quals es poden copiar part de les estratègies que han seguit per esquivar la crisi i salvar comerços i serveis.
Emergència social
Foto: Guillem Cuní
Junts interpreta la crisi del comerç com una emergència més a atendre: “Creiem que és una urgència”, diu Salvatierra. “En els pressupostos hi hagut un increment de diners que s’han destinat a emergències socials i, evidentment que s’han d’atendre, però hi ha altres emergències que també haurien d’estar a la llista de prioritats, si agafem el cas concret de Tiana”.
L’alcaldia va impedir poder parlar de la crisi de comerç a la darrera junta de portaveus i ara Junts buscarà un espai per poder treballar amb tots els grups municipals.
“Perquè un poble sense botigues es mor, i per això és tant important tenir cura de l’eix comercial com a pol d’atracció, com a centre neuràlgic, per tornar a recuperar la vida d’aquest poble”, conclou Salvatierra.
Junts per Tiana ha fet una enquesta als propietaris de comerços, serveis i restaurants del poble per poder recollir les seves opinions i fer un treball de camp que ha de ser la base per començar a treballar en un pla per dinamitzar el comerç al poble i superar la crisi en què està immers. L’objectiu de l’enquesta és conèixer el grau de satisfacció dels comerciants de Tiana sobre la situació del comerç i trobar la base per a fer un pla dinamitzador del comerç local.
Entre les principals conclusions de l’enquesta, que han respost 62 comerços i serveis tianencs, hi ha la manca d’un model comercial, tant per part dels mateixos comerciants com des de la institució. L’aparcament es manté com a principal reivindicació, però els enquestats fan autocrítica i admeten que hi ha poca oferta i, alguns d’ells, que els preus són cars i que Tiana s’ha convertit en un poble dormitori. Hi ha una clara indefinició pel que fa a un carrer per a vianants i una evident desinformació pel que fa al projecte ‘Retrobem-nos’. Entre les demandes clares hi ha l’assessorament d’un tècnic de promoció econòmica, un espai físic al centre del poble per promocionar els comerços i els productes locals i que dinamitzi el centre i més aparcaments de 30 minuts. L’enquesta posa de relleu que els dimarts és un dia amb més vida a Tiana arran del mercat setmanal sedentari.
També s’ha comptat amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants i Serveis Tianencs (ACIST), que ha fet arribar l’enquesta als seus associats.
La setmana passada, Junts per Tiana va lliurar els resultats de l’enquesta a l’ACIST durant una reunió on se’ls va explicar amb detall tot el treball de camp i es van compartir punts de vista sobre la situació de crisi que viu el comerç i les possibles solucions per sortir-ne.
Toni Margalef, regidor a l’ombra de comerç amb la Yeho Gel, presidenta de l’ACIST durant la reunió de la setmana passada
Entre els comentaris i suggeriments que fan els enquestats destaca:
“Crec que el buit de polítiques de comerç que hi ha avui dia a Tiana es deu en bona part a una major falta de consens en el comerç del poble. Perquè hi hagi propostes i difusió efectiva en política de comerç local, cal molta més sensibilització, implicació i actuació de gran part dels comerciants, tant els associats com dels no associats. Des de l’Ajuntament, podeu donar suport amb recursos materials o econòmics, però la política comercial comença amb un lideratge del comerç, no de les administracions”.
“La gran avantatge del comerç local és el tracte i el servei, donat que el nucli comercial està tan concentrat, m’agradaria més un sistema que aconseguís que el 10% dels habitants de la zona dormitori, s’hi apropés. L’espai (físic al centre del poble )potser estaria bé per a la restauració i serveis que no tenen aparador”.
“Del que sento més queixes és que no hi ha una zona única comercial al poble. Això fa que la gent hagi de moure’s molt per fer diverses compres, posats ha moure’s amb cotxe, doncs marxen fora que tenen més opcions i més variades”.
L’enquesta s’ha fet durant el mes de novembre del 2015 i de manera anònima. L’han elaborat els regidors a l’ombra en matèria de comerç, Toni Margalef i Rosa Gil, amb l’assessorament de dos tècnics de promoció econòmica coneixedors de la realitat tianenca i amb experiència en el territori. Els dos tècnics han assessorat en com formular les preguntes i l’ordre que havien de seguir, i també en la interpretació de les respostes i les conclusions.
Els regidors de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra i Cristina Comas, lliuraran l’enquesta a l’equip de govern i a tots els grups de l’oposició i proposaran l’inici de les negociacions per començar a fer un pla per dinamitzar el comerç del poble.
PSC, ERC, CUP i PP aproven apujar un 11% les dietes als regidors
L’equip de govern format pel PSC i ERC, amb el vot a favor de la CUP i el PP, ha apujat les dietes als regidors un 11,28% per a aquest 2016. L’increment figura en el projecte de pressupostos municipals aprovats fa unes setmanes al ple municipal. Cal recordar que el PSC de Tiana va prometre en la campanya electoral del 2011 abaixar les dietes dels regidors un 50%.
El mandat passat van incomplir la promesa, congelant les dietes, i ara finalment les han apujat. En total, aquest 2016 l’Ajuntament de Tiana ha pressupostat 103.560 euros en dietes d’assistència per als càrrecs electes. Són 10.500 euros més que el mandat anterior.
El motiu de l’increment són les Juntes de Portaveus, un organisme obligatori segons el Reglament d’Orgànic Municipal (ROM) de l’Ajuntament de Tiana, que fins ara, o no es reunia o ho feia molt poc. Quan es reunia, l’assistència no estava remunerada. Cada reunió de la Junta de Portaveus costa als tianencs a preu de ple: 250 euros bruts, a multiplicar per sis portaveus i l’alcaldessa: en total, 1.750 euros.
Junts defensa l’existència de les Juntes de Portaveus –no pas que la seva assistència sigui remunerada– però només si serveix com a espai de treball govern-oposició.
“Mai havia cobrat tant per treballar tan poc”, es va queixar el portaveu de Junts, Isaac Salvatierra, al ple.
En l’última Junta de Portaveus convocada per l’alcaldessa del PSC, Ester Pujol, dimarts 16 de febrer, només es van tractar dues qüestions: el projecte d’urbanització del doble revolt i un avançament –molt incomplet– de les dades de l’enquesta que l’Ajuntament ha fet sobre el Casal.
L’endemà que es fes pública la convocatòria, Junts per Tiana va proposar tractar, a banda dels anunciats, els següents punts:
Situació del comerç a Tiana. Junts vol proposar la constitució d’un consell de Promoció Econòmica per abordar de manera conjunta la situació del comerç a Tiana.
Taula de treball arran de la moció sobre igualtat aprovada al ple. Junts vol caber com està i si ja s’hi està treballant.
Museu a Cel Obert. Volíem que l’equip de govern ens expliqués el projecte després d’anunciar-ho a la premsa.
Agenda d’actes compartida amb tots els regidors.
Horaris de visita regidors oposició.
Qüestions internes: cobertura wifi al despatx de l’oposició i mirar si hi ha la possibilitat d’imprimir via wifi o de disposar d’una impressora que no s’utilitzi.
L’alcaldessa va negar-se a incorporar-ho a l’ordre del dia argumentant que la potestat de decidir-lo és d’alcaldia. En un correu electrònic, també va afegir que “prioritzem complir amb la conciliació que ens hem proposat a l’inici de la legislatura”.
El Reglament Orgànic Municipal deixa clar que les sessions de la Junta de Portaveus no són només informatives per part del govern i que, fins i tot, qualsevol portaveu pot demanar que es convoquin:
Article 97è.- La Junta de Portaveus ha d’ostentar les atribucions següents:
Assessorar l’Alcalde en les qüestions la competència de les quals ostenti el Ple Municipal i, també quan l’Alcalde hagi d’adoptar mesures, en cas de catàstrofes o infortunis públics o riscos greus.
Assessorar l’Alcalde en aquelles qüestions respecte de les quals l’Alcalde requereixi l’assessorament esmentat.
Rebre informació de l’Alcalde en assumptes de transcendència especial.
Article 99è.- La Junta de portaveus s’ha de reunir amb una convocatòria prèvia de l’Alcalde, bé per iniciativa pròpia, bé a instància de qualsevol portaveu, i com a mínim un cop cada tres mesos.
És per això que el grup municipal de Junts per Tiana va formular la següent proposta al ple:
Que tots els portaveus puguin aportar temes a la Junta de Govern. Fer un ordre del dia més pactat i més col·laboratiu.
Que sigui un espai de trobada per arribar a acords (independentment que després vagin a ple o no).
Que es defineixi un calendari de reunions per poder organitzar l’agenda de cada portaveu.
Que s’hi puguin aprovar mocions de temàtica general, les menys simbòliques, per descarregar el ple i centrar-lo en temes de Tiana.
Per un sistema de retribució més transparent i més just
Junts per Tiana ha reclamat en diversos plens municipals una reunió –precisament– de la Junta de Portaveus per revisar la qüestió de les dietes, un sistema que remunera la tasca dels regidors a partir de la seva assistència a diversos òrgans col·legiats com el propi ple, la Junta de Govern o les comissions informatives. El sistema és injust per a alguns regidors que dediquen moltes hores a l’Ajuntament però que, per exemple, com és el cas del regidor del PSC Xavier Doñate, no assisteixen a la Junta de Govern pel fet de no ser tinent d’alcalde.
Cal recordar, a més, que les dietes, tècnicament, són compensacions per assistència; no retribueixen directament una dedicació concreta. No hi ha un vincle entre dedicació i import de les dietes percebudes. Es cobra la dieta si s’assisteix a l’organisme que les preveu i no es cobra si no s’hi va, independentment de les hores de dedicació. Diversos alcaldes catalans –entre els quals l’alcaldessa de Tiana– van estar implicats l’any passat en un procés judicial després que es demostrés que havien percebut dietes a la Federació de Municipis de Catalunya sense assistir a les reunions que les justificaven. L’Audiència de Barcelona va arxivar el cas en primera instància. El tribunal va argumentar la seva decisió perquè, al seu entendre, la Federació de Municipis és una entitat que es regeix pel dret privat i el que faci amb els seus diners no es pot considerar malversació de fons públics. “En el cas de la FMC no ens trobem davant una entitat que gestioni uns serveis públics, sinó davant una associació sotmesa expressament al règim jurídic de la llei d’associacions que, en principi, sembla tenir una naturalesa privada”, escriuen els jutges en l’acta. La Fiscalia Antocorrupció ha presentat un recurs perquè es torni a obrir el cas arugmentant que els diners, tot i estar gestionats per una entitat de règim privat, provenen d’administracions públiques. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya encara no ha resolt el recurs.
Què cobren els càrrecs electes de Tiana?
Alcaldia (Ester Pujol) i tinents d’alcaldes que són portaveus de grup municipal (Ricard Fabra i Núria Blasco)
Un ple al mes (només es remunera un ple al mes): 243 euros bruts.
Una Junta de Govern a la setmana (només es remuneren quatre Juntes de Govern al mes), : 234 euros bruts per sessió. En total, 936 euros.
Una comissió informativa al mes (només una al mes és remunerada): 93 euros per a la Presidència, 50 euros per a les Vocalies.
Una Junta de Portaveus cada dos mesos: 250 euros bruts.
Mitjana mensual estimada: entre 1.397 euros bruts i 1.354 euros bruts.
A les retribucions de l’alcaldessa cal afegir-hi l’assistència a les entitats supramunicipals:
Junta de Govern de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: 420 per sessió (com a mínim 2 cops al mes)
Consell Metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: 265 per sessió (es reuneix com a mínim un cop cada 2 mesos)
Assistència a les comissions informatives: 145 per sessió.
Consell d’Alcaldes del Maresme: 65 euros per sessió (es convoca 3 o 4 vegades a l’any).
Es desconeixen les dietes que percep com a vocal de la Federació de Municipis de Catalunya (no figura a la web).
A les retribucions del primer tinent d’alcalde Ricard Fabra cal afegir-hi:
Assistència als plens del Comarcal del Maresme com a conseller d’ERC (es desconeix l’import, no figura a la web).
Tinents d’alcalde que no són portaveus de grup municipal (Núria Garcia i Marta Guàrdia)
Un ple al mes: 243 euros bruts.
Una Junta de Govern a la setmana: 234 euros bruts per sessió. En total, 936 euros.
Una comissió informativa al mes: 93 euros per a la Presidència, 50 euros per a les Vocalies.
El total estimat, si s’assisteix al ple, a les quatre Juntes de Govern i a almenys una informativa: entre 1.272 euros i 1.229 euros bruts.
Portaveus dels grups municipals de l’oposició (Olga Rué, Isaac Salvatierra, Àlex Rosa i Diego Parra):
Un ple al mes: 243 euros bruts.
Una comissió informativa al mes: 50 euros per a les Vocalies.
Una Junta de Portaveus cada dos mesos: 250 euros bruts.
Mitjana mensual estimada: 418 euros bruts.
Regidors que no són portaveus (Xavier Doñate, Joan Cañada, Jordi Graupera i Cristina Comas):
Un ple al mes: 243 euros bruts.
Una comissió informativa al mes: 93 euros per a la Presidència, 50 euros per a les Vocalies.
Mitjana mensual: 293 euros (en el cas que s’assisteixi a almenys un informativa).
“Tiana ha estat pionera en la recollida selectiva de la matèria orgànica porta a porta, però també creiem que ho ha de ser en un concepte més ampli, que englobi el consum responsable sense posar en perill els recursos del demà”. Amb aquest missatge ha aprovat Junts per Tiana la moció sobre els acords de la conferència sobre el canvi climàtic de París 2015.
La moció preveu fer a Tiana un pla estretègic per promoure projectes d’economia verda i social per a la creació de nova ocupació; projectes d’autosuficiència energètica amb èmfasi especial en l’estalvi d’eficiència, eficàcia i rehabilitació energètica d’infrastrucutres domèstiques, de serveis i industrials; mobilitat i transport; i participació i educació. El portaveu de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra, va manifestar en el ple municipal la necessitat que la moció es desplegui:
“Esperem que aquesta moció i aquesta pla estratègic no es quedi en una declaració d’intencions perquè hi ha una demanda ciutadana i tenim la responsabiltiat destar-ne a l’altura”.
Durant la seva intervenció, Salvatierra va reclamar avançar cap al residu zero, cap a una economia circular en què tot residu pugui ser transformat en matèria primera. “Cal recuperar l’esperit i la implicació dels tianencs de fa 15 anys que es van bolcar en la posada en marxa del sistema de recollida porta a porta, utilitzant la tecnologia del xip per premiar i no per castigar”, va afegir.
Salvatierra va recordar els compromisos i els objectiu del triple 20 assumit en el pacte d’alcaldes per l’energia: reduïr un 20% les emissions de gasos per l’efecte hivernacle, millorar un 20% l’eficiència energètica i incrementar un 20% més l’ús d’energies renovables abans del 2020.
El portaveu de Junts va remarcar que queda molta feina a fer, també, en mobilitat i en energia verda. “En vehicle elèctric, Tiana no té punts de càrrega, què sapiguem, d’aquest tipus de vehicles i comença a haver-hi una certa demanda”, va dir,.
També va posar d’exemple projectes capdavanters com Rubí brilla de l’Ajuntament de Rubí, un referent nacional en eficiència energètica i ús d’energies renovables en entorns industrials, comercials i domèstics.
De la mateixa manera que Junts va felicitar els tianencs pel premi Ciudad Sostenible per l’esforç fet en la recollida porta a porta, el portaveu Isaac Salvatierra va fer extensible la felicitació al regidor Xavier Doñate, que aquest mes ha recollit el testimoni com a president de l’associació de municips del porta a porta.
Consum responsable i cap al residuu zero
Què diu el programa electoral de Junts per Tiana sobre els compromisos mediambientals? Que promourem la reducció i l’aprofitament dels residus amb un pla local que impliqui els veïns i veïnes, les empreses i les botigues. Que treballarem per racionalitzar la demanda d’energia. Que elaborarem un pla municipal de l’ús de l’aigua amb l’objectiu de promoure la reutilització d’aigües, l’aprofitament d’aigua de l’aqüifer. I que actualitzarem el Pla Local d’Acció de l’Energia Sostenible.
Junts per Tiana demana que es repecti l’art local i que es restauri el mural d’homenatge a Joan Armengoli Moliner que hi ha a la façana de l’antic local de correus, d’acord amb el que consideri el seu autor, l’artista tianenc Mario Tarragó. Així ho va traslladar al ple la regidoria Cristina Comas arran del projecte de l’equip de govern Museu a cel obert, que preveu repintar aquesta paret. No sabem si el desconeixment de l’actual govern fa que no sàpiguen que el mural es va pintar l’any 2005, any del primer aniversari de la mort de Joan Armengol i Moliner, fundador d’Els Comediants, La Tràgica, impulsor del primer programa de televisió infantil en català Terra d’Escudella i cofundador de Pallassos Sense Fronteres.
Joan Armengol i Moliner va portar a Tiana més art. L’art del circ. Després de la seva mort i durant 9 anys es va celebrar el festival L’1,2,3 del Pallasso, promogut per Can Boter i diversos artistes, tant locals com professionals del circ, que van fer de Tiana una cita obligada d’aquest gènere a principis d’estiu. A més en “Juanitu” va ser instigador d’una part de la Vila d’art i cultura, participant actiu de diverses disciplines artístiques i actes públics com l’homenatge a Lola Anglada l’any 1978, la participació en diverses cavalcades de Reis, la coorganització dels Festivals de les Arts, el Dia del Circ, cofundació de Toc Mut i, en el seu vessant més pedagògic, mestre i referent de pallassos i noves formacions com De Mortimers o Los Herrerita.
Creiem en la necessitat de respectar la memòria col·lectiva i també de valorar l’art tianenc. I proposem, no només no pintar a sobre del mural, sinó restaurar-lo, com fa anys que ja s’hauria d’haver fet, i com s’estan restaurant també les pintures de l’Àlvar Suñol de la piscina municipal.
La regidora de Junts, Cristina Comas va ser molt clara i contundent en el ple municipal:
“L’art és molt més que això. És diu que el mural s’ha de canviar perquè és antic. Que en pensarien Velázquez, Picasso, Dalí… d’aquesta definició? L’autor d’aquest mural és viu. S’hi han posat amb contacte? Li han parlat del projecte? Quan parlen d’artistes de renom, a què es refereixen? Trucaran Banksyi, Miquel Barceló, Mariscal? Aquest projecte ve de baix a dalt? Ex: iniciativa grup d’artistes del poble. O de dalt a baix? Ex: idea vostre sense parlar amb ningú?”
Comas va exposar durant el ple que, més enllà d’un aclariment ràpid en una reunió de pressupostos sobre què era el Museu del Cel, els grups de l’oposició no han conegut amb detall el projecte fins que no l’han vist publicat a la premsa.
Per tot això, Junts per Tiana demana a la regidora del PSC Núria Blasco que expliqui el detall del projecte del Museu a Cel Obert i que restauri el mural d’homenatge a Joan Armengol d’acord amb el que consideri el seu autor, el pintor Mario Tarragó.
Joan Armengol i Moliner va portar a Tiana més art. L’art del circ. Després de la seva mort i durant 9 anys es va celebrar el festival L’1,2,3 del Pallasso, promogut per Can Boter i diversos artistes, tant locals, com professionals del circ, que van fer de Tiana una cita obligada d’aquest gènere a principis d’estiu. La crisi i les retallades van acabar de tocar de mort el festival, del que només en va quedar el mural de l’edifici de correus que es va fer el primer any.
El programa de Junts fa clares referències a l’art del circ i al passat cultural que hem perdut: “Un format viable per al circ: Donarem suport a qualsevol oportunitat de recuperació de l’històric Dia del Circ o del festival L’1,2,3 del Pallasso”.
El portaveu del grup municipal de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra, fa una crida a sumar esforços entre tots els regidors, govern i oposició, per construir el poble “entre tots”. En una entrevista a La Local, Salvatierra lamenta el tarannà partidista i tacticista de l’alcaldessa, Ester Pujol, i li demana capacitat de treball en equip per millorar qüestions urgents com la crisi del comerç local o el model cultural.
Junts per Tianaha presentat diverses iniciatives des que el juny va entrar a l’Ajuntament. És la primera agrupació d’electors de la història del poble. Tot i la mà estesa, l’alcaldessa del PSC governa com si tingués majoria, d’esquena a la resta de grups municipals.
Aquests són algunes de les frases destacades de l’entrevista:
“És imprescindible que el PSC i ERC ens diguin cap a on estem anant, quin és el seu model de poble”
“Si és cert que estem superant la crisi, que podem començar a pressupostar més enllà de la despesa corrent, és imprescindible que l’equip de govern ens digui cap a on estem anant i quin és el seu projecte”.
“El Pla d’Actuació Municipal (PAM) poden acabar sent xifres en un full sobre infraestructures concretes. Però la qüestió de fons és que no tenim un relat de poble. No sabem quin és el model de poble que vol aquest equip de govern format pel PSC i ERC. Potser s’aprova el PAM, però tot ha de tenir una coherència. Ens han de dir: ‘Volem fer això perquè el nostre pla a mitjà i llarg termini del poble que ens imaginem és aquest'”.
“L’únic que hem sentit del PSC sobre el model de poble és ‘La Tiana cuidadora’. Un model molt assistencial, molt residencial, que per nosaltres és insuficient. No és el nostre model. La Tiana cuidadora només, no ens engresca com a model de convivència”.
“Hi ha un teatre muntat, un discurs públic i un discurs en privat: això és cinisme”
“Hi ha un teatre muntat; una part pública i una part privada. Sóc periodista i conec una mica el cinisme –cal dir-ho així– de la política de primera línia. Massa sovint, alguns polítics, quan apaguen la gravadora tenen un discurs molt diferent al que diuen púbicament. Coses que em semblava que no passaven a nivell local, les estic veient en primera persona. Les comissions informatives o les converses en privat són molt diferents als plens. Això és cinisme. Un cinisme que només l’aplica una persona concreta; no puc posar al mateix sac tot l’equip de govern perquè seria injust”.
Junts no s’ha pogut reunir amb l’alcaldessa de Tiana fins a finals de gener, mig any després que hagi arrencat el mandat. És la primera reunió amb Esther Pujol des que es va constituir l’Ajuntament tot i haver-la reclamat reiterades vegades. Junts s’ha pogut reunir abans amb l’alcaldessa de Montgat que amb la de Tiana. Aquí podeu llegir els temes que es van tractar a la reunió.
“En el ple es diu: ‘Sí, ja ho treballarem’. Però mai es treballa. No hi ha cap espai de trobada per poder treballar amb l’equip de govern els temes que es plantegen als plens”.
“No s’ha cedit en res als pressupostos”
“L’alcaldessa no ha tingut cap capacitat de cedir en els pressupostos. No s’ha modificat cap partida. No hi ha hagut negociació. Això és el que em dol més. Com es pot dir públicament ‘capacitat de cedir’ i després, entre bambolines, darrere aquest teatre públic, no t’hi puguis ni reunir, ni t’agafin pràcticament el telèfon. Però això no arriba al conjunt del poble. Estem al teatre públic. I al teatre públic s’ha de dir que aquests de Junts són molt dolents i que l’únic que fan és dir que no a tot. Cosa que també és mentida. Si agafeu les votacions del ple, hi ha nos molt ferms, però, com que la majoria de coses que es porten al ple tenen poca transcendència, la majoria de vots són a favor o abstencions”.
Amb voluntat d’expressar les nostres ganes de treballar pel poble i com a gest a ERC per les reunions de treball mantingudes, Junts es va abstenir en la votació dels pressupostos municipals al ple, tal com vam argumentar. Motius per votar-hi en contra n’hi havia. Així vam treballar el projecte de pressupostos municipals per al 2016.
Aquí podeu veure totes les votacions de Junts per Tiana als plens.
“Tenim el deure d’arribar a un acord entre tots per superar la crisi del comerç”
“El comerç és una urgència. Tenim el deure com a càrrecs electes de posar-nos d’acord entre tots, no només l’equip de govern, de fer un pla de xoc per superar la crisi comercial, que al final acaba afectant la vida del centre del poble. Un poble sense botigues se’ns mor”.
“No podem deixar només en mans del Tast Tiana tota la promoció econòmica d’aquest poble”.
L’Ajuntament de Tiana destina 57.900 euros a la promoció comercial. El pressupost està congelat. L’any 2015, 47.309 euros es van destinar al Tast Tiana. I només 10.600 euros a la resta de promoció comercial. Cal dir que el Tast Tiana, en realitat, costa 10.199 euros perquè s’ingressen 37.110 euros del preu dels tiquets. Per tant, l’Ajuntament de Tiana destina, nets, 10.199 euros anuals al Tast Tiana i 10.600 euros a la promoció comercial.
Junts per Tiana ha treballat aquestes setmanes en una enquesta que hem fet a 70 botigues, restaurants i serveis per conèixer les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del comerç local. En el disseny de l’enquesta i en l’estudi i les conclusions posteriors ens han assessorat tècnics de promoció econòmica, a qui agraïm la seva col·laboració.
“Es fan molts bolets, desconnectats els uns dels altres. Alguns es fan molt bé i els altres no tant, però no hi ha una política cultural”
“Ens preocupa que no hi hagi un model integral de cultura. Què volem ser i com ho farem. Es fan molts bolets, desconnectats els uns dels altres. Alguns es fan molt bé i altres no tant, però no hi ha una política cultural”.
“Hi ha qüestions que no arriben al consell de cultura. Abans que surti als diaris, el projecte del Museu a Cel Obert s’hauria d’haver presentat i debatut al consell de cultura”.
“El Casal ha de recuperar l’esperit del Bar de Baix”
“El Casal forma part d’aquest projecte cultural que reclamem. Tenim uns actius, deixem-nos anar! El Casal hauria de ser un dels espais de trobada. L’esperit del Bar de Baix, on s’hi coïen moltes coses, no l’hem aconseguit tenir al Casal”.
“Hauríem de fer que tornés a resorgir el moviment artísitc dels primers anys de la transició. Els artistes se’ns en van a Barcelona”.
“No sabem què costa el Tiana Negra”
“No sabem què costa el Tiana Negra. I no ens ho diran. Haurem d’anar sumant tot el que es va aprovant a les juntes de govern. La ciutadania ha de poder decidir. Potser no volem destinar tots aquests diners al Tiana Negra. Potser en volem destinar una part a recuperar el festival de l’1, 2, 3 Pallasso. O potser volem destinar més diners a la biblioteca. Volem tots els números per saber si volem destinar tots aquests diners a aquest festival”.
“La llei de la Transparència és una mesura anticorrupció, i a Tiana no s’està aplicant íntegrament”
“Tots els partits arriben a un acord al Parlament de Catalunya […], es fan la fotografia, en un context d’indignació, de creixement de moviments com el 15-M, en un moment en què la classe política s’ha de moure perquè hi ha una demanda ciutadana, i després, quan arriba el moment d’aplicar-la a nivell local, ens diuen que no hi ha recursos. La llei de la Transparència a nivell local és molt important. És una mesura de prevenció, una mesura anticorrupció. Tots hem sentit gravacions de com es maneguen les coses a nivell local en casos que s’estan investigant, com Pretònia o Mercuri. A Tiana no s’estan complint ni la meitat dels aspectes que obliga la llei”.
No podem esperar més. Hem de fer el possible per reactivar el comerç del poble. Junts per Tiana ha treballat aquestes setmanes en una enquesta que hem fet a 70 botigues, restaurants i serveis per conèixer les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del comerç local. D’aquí uns dies donarem a conèixer l’estudi complet, amb conclusions molt interessants, i el lliurarem a l’equip de govern perquè el tingui com a eina de treball. En el disseny de l’enquesta i en l’estudi i les conclusions posteriors ens han assessorat tècnics de promoció econòmica, a qui agraïm la seva col·laboració.
La situació del comerç a Tiana va a pitjor i l’equip de govern continua sense moure fitxa. Cal un pla integral ambiciós. Cal resoldre el problema de l’aparcament. Calen ajudes per modernitzar l’oferta existent, incorporant les noves tecnologies. Cal assessorament i suport als emprenedors. I calen campanyes de promoció i fidelització estimulants i imaginatives.
Un poble sense vida comercial és un poble mort. I, malauradament, durant moltes hores del dia, molt dies a la setmana, Tiana sembla un poble fantasma. De la mateixa manera que hem d’atendre les emergències socials, hem d’atendre amb polítiques excepcionals l’excepcional crisi que viu el comerç local.
Hem proposat crear un Consell de Promoció Econòmica per reunir tots els sectors afectats, fer una diagnosi i pactar accions concretes. A falta del lideratge de l’equip de govern, Junts per Tiana intentarà, des de l’oposició, empènyer el conjunt de forces per dissenyar entre tots un pla comercial.
El comerç és un dels temes que els dos regidors de Junts van tractar en una reunió amb l’alcaldessa, el 19 de gener. És la primera reunió amb Esther Pujol des que es va constituir l’Ajuntament, tot i haver-la reclamat reiterades vegades. Junts s’ha pogut reunir abans amb l’alcaldessa de Montgat que amb la de Tiana.
Un poble es construeix entre tots. Amb voluntat d’expressar les nostres ganes de treballar pel poble i com a gest a ERC per les reunions de treball mantingudes, ens vam abstenir en la votació dels pressupostos municipals al ple. Motius per votar-hi en contra n’hi havia.
El Consell de Cultura, amb representants d’entitats, grups polítics i artistes locals, està fent al diagnosi de la cultura al poble. És el primer pas per començar a teixir el projecte cultural tianenc, de la vila d’art i cultura oberta al mediterràni. Junts per Tiana ja va presentar al consell la seva proposta de model cultural que, la tècnica de cultura va recollir per adjuntar a tota la documentació. A més, en cada jornada de treball hi participa activament la regidora Cristina Comas.
En el taller que es va fer el 16 de desembre del 2015, van sortir alguns dels principals punts a resoldre. Els principals problemes amb els que es troben les entitats no són cap secret i giren al voltant de la manca d’espais i els mitjans tècnics dels que disposen i la comunicació i difusió.
— Manca d’espais oberts homologats.
-‐ Manca gestoria per donar suport en la gestió fiscal.
-‐ Manca de difusió de les entitats i les seves activitats.
-‐ Mancances en els equipaments.
-‐ Manca espais per a les entitats.
-‐ No es disposa d’arxiu municipal.
-‐ Nul·la programació musical octubre-maig.
-‐ Problema d’asimetria en les ajudes econòmiques a les entitats.
-‐ Dificultats en la gestió de la fiscalitat.
-‐ Pressupost municipal per a Cultura molt limitat.
-‐ Vivim una frase “Vila d’art i cultura”.
El Consell de Cultura també destaca els punts forts del teixit associatiu:
— Inquietud per la cultura
-‐ Teixit associatiu fort
-‐ Alta activitat per part de les entitats
— Diversitat d’entitats culturals
-‐ Projecció exterior d’algunes entitats
— Teixit associatiu divers
-‐ Riquesa cultura (força entitats)
-‐ Cohesió generacional d’entitats
-‐ Qualitat
Amb la diagnòsi de com està actualment la cultura al poble, es comença a treballar per posar-hi sol·lucions i marcar un projecte que hauria de desenvolupar-se en el llibre Blanc de la Cultura.
Per seguir treballant, el Consell de Cultura es reunirà en una jornada de treball aquest dissabte, de 9’30h a 12’30h, al Centre Cívic de l’Escorxador. És una jornada oberta a tothom a la que us animen a participar. La representant de Junts al Consell de Cultura és la regidora Cristina Comas. L’agrupació d’electors ha proposat, a més, com a membre del consell Núria Fàfregas, una de les fundadores de can Boter.
Tiana s’ha declarat municipi lliure de TTIP. Ho va aprovar el ple del mes de febrer amb els vots a favor de PSC, JUNTS, ERC i CUP i les abstencions de CDC i PP. La moció, iniciativa de Junts per Tiana i la CUP, es va presentar conjuntament i es va negociar amb els grups de govern (PSC-ERC) perquè tirés endavant.
Es tracta d’una acció que s’ha impulsat a nivell europeu des de la Campanya No al TTIP. De moment s’ha aprovat a 37 municipis catalans i 127 municipis de tot l’estat espanyol. Entre els pobles i ciutats de Catalunya que han dit no al TTIP hi ha Barcelona, Sabadell, Terrassa i Santa Coloma de Gramenet.
El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) es negocia entre la Unió Europea i els EUA i pretén protegir les inversions estrangeres. Però la negociació opaca i alguns punts del tractat, que podrien portar a noves retallades, privatitzacions i fins i tot les denuncies als Estats per part d’empreses privades, ha generat una preocupació a nivell mundial.
Segons la Comissió Europea, l’acord eliminarà “els obstacles comercials en una àmplia gamma de sectors econòmics per facilitar la compravenda de béns i serveis”. Els governs europeus i nord-americà insisteixen que amb l’eliminació de barreres en l’àmbit duaner s’eliminaran “pèrdues innecessàries de temps i de diners” i es crearan “dos milions de llocs de treball”.
L’any 2014 es va filtrar un esborrany del projecte. L’avantprojecte revela que el tractat no permetrà als governs aprovar lleis per a la regulació de sectors econòmics estratègics com la banca, les assegurances, serveis postals o telecomunicacions. Davant de qualsevol expropiació, les empreses podrien demandar els estats exigint la devolució de la seva inversió més compensacions i interessos. El tractat permetria la lliure circulació de capitals, establiria quotes per a la circulació de treballadors, etc.
El secretisme amb què s’estan fent les negociacions ha provocat dures crítiques a la Unió Europea. Els experts més crítics amb el TTIP argumenten que l’acord amb què es treballa produïria l’augment del poder de les grans empreses i desregularitzaria els mercats, rebaixant els nivells de protecció social i mediambiental de forma dràstica. Es limitaria la capacitat dels governs per legislar en benefici dels ciutadans i també el poder dels treballadors en favor de dels empresaris.
La moció aprovada pel ple de Tiana considera el projecte del Tractat d’Associació Transatlàntic una greu amenaça per a la democràcia local, en matèria econòmica, social, sanitària, mediambiental i cultural. I insta el govern de l’Estat a no acceptar cap tractat que suposi vulneracions a les normatives de primer nivell relatives a drets socials, salut, drets humans, protecció del medi ambient, dels treballadors i treballadores i dels consumidors i consumidores.
L’acord insta les autoritats competents, entre les que s’inclou l’Ajuntament de Tiana, per desplegar un ampli debat a tots els nivells, comptant amb les organitzacions sindicals, professionals, econòmiques i dels ciutadans i ciutadanes.
La teva privadesa és important per a Junts per Tiana. Fem servir galetes per facilitar–te la navegació. Pots autoritzar l'ús de de totes les galetes fent clic al botó "Acceptar", obtenir informació sobre com configurar–les o rebutjar–les.
La teva privadesa és important per a Junts per Tiana. Fem servir galetes per millorar la teva experiència mentre navegues pel lloc web. Les galetes que es classifiquen com a necessàries s’emmagatzemen al teu navegador perquè són essencials per a les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir galetes de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzes aquest lloc web. Aquestes galetes s’emmagatzemaran al teu navegador només amb el teu consentiment. També tens l’opció de desactivar aquestes galetes, però desactivar algunes d’aquestes galetes pot afectar la teva experiència de navegació.
Les galetes necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes galetes garanteixen funcionalitats bàsiques i funcions de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional
11 months
La galeta la defineix el consentiment de galetes del GDPR per registrar el consentiment de l’usuari per a les galetes de la categoria "Funcionals".
cookielawinfo-checbox-others
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Altres".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. Les galetes s’utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l’usuari per a les galetes de la categoria “Necessàries”.
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
Aquesta galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes de la categoria "Rendiment".
viewed_cookie_policy
11 months
La galeta la defineix el connector de consentiment de galetes de GDPR i s’utilitza per emmagatzemar si l’usuari ha consentit o no l’ús de galetes. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes funcionals ajuden a realitzar determinades funcionalitats, com ara compartir el contingut del lloc web a les plataformes de xarxes socials, recopilar comentaris i altres funcions de tercers.
Les galetes de rendiment s’utilitzen per comprendre i analitzar els índexs de rendiment clau del lloc web que ajuden a oferir una millor experiència d’usuari als visitants.
Les galetes analítiques s’utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes galetes ajuden a proporcionar informació sobre mètriques, el nombre de visitants, el percentatge de rebots, la font de trànsit, etc.
Descarrega't aquí la moció sobre el pla d'accessibilitat (70,7 KiB) 
