Mariona Cebrián

La Mariona serà la primera vegada que votarà en unes eleccions municipals. Diu que amb 19 anys no té gaire cosa per explicar d’ella, però dins seu guarda els millors records viscuts al poble de diferents generacions. Els avis materns van decidir quedar-se a viure a Tiana i construir la seva casa, la mateixa on viu ara, molt a prop del parc dels Teletubbies. Els avis per part de pare van marxar de Poblenou i van haver de fer un gran esforç per venir a Tiana, lloc que creien ideal per criar els seus fills.

MARIONA“Sempre he pensat que si algun dia sóc mare, vull que Tiana, la Tiana que m’agrada, sigui al lloc on creixin els meus fills. Una Tiana que haurem fet millor entre tots els tianencs i tianenques”.

El seu currículum infantil passa per l’escola bressol de molts nenes i nenes: El Cangur. I per l’escola Lola Anglada. Per a ella, la millor escola del món. Li agraden les petites coses de cada dia. Els dimecres els comparteix a l’Agrupament Escolta Roger de Flor. Porta la música a dins. El seu avi era el pianista i compositor de cobla Benito Ulècia. Ha passat per l’Escola de Música i Dansa i pel Casino. Estudia 2n de Batxillerat i li interessa molt conèixer i saber, especialment, tot el que estigui relacionat amb la literatura, la filosofia, la història o l’art. Vol estudiar Humanitats.

La Mariona és futur. Compromís, aire fresc i noves idees.

La Mariona va fer un escriut perquè la coneguéssim millor i l’hem volgut compartir perquè és un mirall del que hi ha dins la número 10 de Junts per Tiana:

“Visc prop del parc dels Teletubbies i, a casa, quan hem d’anar al centre, diem que hem de pujar al poble. Quan hi pujo m’agrada poder caminar pel mig dels carrers de Tiana, sense patir pels cotxes, un costum molt tianenc. M’agrada anar al Casal i trobar-me a la veïna de la meva àvia, el tiet d’una amiga, l’amic de mons pares, fer poble. M’agrada saludar a la Yeho des de la Plaça dels Peixos, veure com la Celi i la Cris fan un cigarret, l’olor que fa el Sindicat i, tot i que no sempre, m’agrada esperar a la Palmira quan és fora de l’estanc durant un no-minut. M’agrada comprar les ‘xuxes’ a l’Aixelà i que les postres de diumenge siguin de Can Pau. M’agrada que molts dels meus amics de la colla siguin fills dels amics de la colla dels meus pares quan eren joves. M’agrada escoltar les anècdotes que m’expliquen els meus tiets de la Tiana que ells van viure.

També gaudeixo llegint, amb les sobretaules, petant la xarrada al Casal amb els amics i solucionant el món, emprenyant ma germana i amb els plans improvisats.

Vull viatjar molt, vull veure i vull viure moltes coses, però sempre he pensat que si algun dia sóc mare, vull que Tiana, la Tiana que m’agrada, sigui al lloc on creixin els meus fills. Una Tiana que haurem fet millor entre tots els tianencs i tianenques.”