L’obra de Daniel Aixelà torna a l’Espai Cultural

Aquest divendres, 1 de juliol, a les 18:30h inaugurem l’exposició “Maquia, esculls i erm” de Daniel Aixelà. L’autor torna a l’Espai Cultural després de l’èxit de la seva exposició “Fruites” de la temporada passada.

L’exposició es pot visitar fins el 16 de juliol. Els dies de cada dia de 17 h a 20 h. I el cap de setmana d’11 h a 14 h.

Aquesta nova mostra porta a l’Espai Cultural 11 obres de tres temàtiques:

Màquia: la màquia és una formació vegetal densa i ombrívola. Al litoral de la Mediterrània es caracteritza per una densitat important, i d’un fins a quatre metres d’alçada, amb la presència d’espècies vegetals que no toleren el fred. La de la zona costanera, amb clima sec, sobre sòls prims, de vegades calcaris i rocosos, presenta espècies de zones quasi desèrtiques. De la paraula màquia, deriva el mot francès maquis, que a la 2a guerra mundial, i a la guerra civil espanyola es va emprar per designar els guerrillers que aprofitaven aquest tipus de vegetació per amagar-se.

Escull: Un escull és una roca o grup de roques a la superfície de l’aigua o a molt poca profunditat.

Aquests dos tipus de paisatges, al pas que anem amb l’escalfament global, estan a punt de desaparèixer, la màquia per la desertització, i els esculls per la pujada del nivell de les aigües.

La representació d’aquests paisatges no és inventada; tenen localització geogràfica. Els esculls són de Cadaqués, Empúries, l’Escala i Calella de Palafrugell, i la màquia és tota dels vessants de la serralada litoral que envolten Tiana. Aquests vessants, fins a l’incendi del 1995, eren bastant densos, Teníem boscos fins a dalt de la cadena, on, per cert, hi trobàvem el mirador dels 9 pins, que els mariners feien servir per identificar que estaven a l’alçada de Tiana, doncs Alella, en tenia un de 7 pins. Aquest any, degut a aquestes darreres pluges concentrades de finals d’hivern, principis de primavera, no són tant evidents, però del 95 fins al 2022, no s’han acabat de regenerar els boscos que ens rodejaven, ni tots els pins que donaven nom al mirador.

Erm serà el paisatge que dins de poc dominarà sobre tots els altres.

Daniel Aixelà: “Què menys que deixar constància, quasi topogràfica, d’uns paisatges que estem a punt de malbaratar per la nostra ambició sense mida ni respecte”.

Daniel Aixelà i Sala va cursar estudis d’aquitectura i estudis d’Arts Aplicades i Oficis Artístics amb l’especialitat de Tapis amb Grau Garriga entre el 1970 i el 1973. El 2007 cursa en el Taller de Santiago Alonso, el 2010, oli a Da Vinci Escola d’Art, i el 2012 fins el 2021 estudia TPK a Art i Pensament Contemporani.

La seva vinculació amb Tiana es remunta a la Guerra Civil. La seva mare la va passar a Tiana, a la casa famíliar que s’havien fet els seus avis, i on encara ara hi viuen les seves germanes. En Daniel passava els estius a Tiana on ara exposarà per primer cop la seva obra.

Et pot interessar

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.