“S’ha actuat tard i malament”: intervenció d’Isaac Salvatierra sobre la residència municipal al ple

Calia agafar el control de la residència davant una situació crítica. El 15 d’abril, Junts per Tiana va registrar la celebració d’un ple extraordinari urgent –fent ús de la potestat legal que tenim els 5 regidors de sol·licitar la convocatòria d’un ple- per reclamar al govern municipal que agafés el control de la residència municipal per garantir la millor atenció possible als 40 residents que hi quedaven després de dies amb una situació crítica. El ple es demana el 15 d’abril però l’alcaldessa –que és qui té la potestat de posar el dia del ple–, esgota el termini legal i no el convoca fins al 5 de maig.

L’objectiu d’aquell ple urgent, que no va acabar sent urgent, era arribar on s’ha arribat: recuperar el control municipal de la residència per garantir el dret a la vida i el dret a la dignitat de les persones, dels residents de la residència.

El nostre grup considera imprescindible ara mateix el segrest, com vam manifestar en el ple de la setmana passada. De tota manera, no podem assumir la part expositiva de la proposta. O sigui, els motius pels quals el govern fonamenta el rebuig a les al·legacions que ha presentat la concessionària de la residència. Perquè no hem tingut prou temps per analitzar a fons l’informe jurídic en què es fonamenta la proposta d’acord (ens va arribar tot just ahir) i perquè no disposem de tota la informació per poder prendre les decisions amb responsabilitat.

La residència municipal de Tiana és una de les 11 residències intervingudes a tot Catalunya i una amb una proporció de defuncions més alta. Hi ha hagut un problema de falta de mitjans general al país. S’ha desbordat el sistema. L’augment exponencial de contagis ha saturat el sistema hospitalari i assistencial. Però a Tiana, a diferència de la majoria de llocs, la residència és municipal. L’Ajuntament és l’últim responsable de la residència municipal. Calia ser al costat de la direcció de la residència des del primer moment. I calia que el govern municipal agafés el comandament de la situació un cop van detectar els primers indicis de descontrol. Prevenció, inspecció, control, intervenció. Han gestionat la crisi tard i malament.

Volem mostrar com a grup municipal tot l’escalf a les persones que pateixen com a conseqüència de Covid–19. Un agraïment molt especial a tots els treballadors i treballadores de la residència municipal que tant han patit, que tant han lluitat i que tan sols s’han sentit en alguns moments. Hem de garantir de totes totes els seus drets laborals, com es diu al punt 3 de la proposta d’acord.

El deure de fer control de govern. Com a regidors, com a electes, tenim el deure de treballar pel benestar dels nostres veïns i veïnes. I encara més, de lluitar perquè es respectin drets fonamentals com és el dret a la vida, a la dignitat de les persones o el dret a la seguretat social. I això és el que hem fet en els moments que calia.

Qüestionar la gestió municipal en un moment de greu crisi no comporta cap acusació de culpa, però sí l’exigència d’assumir la responsabilitat política.

Necessitem governs forts i oposicions fortes perquè el sistema democràtic funcioni. La nostra funció com a únic grup de l’oposició és exercir aquest control al govern perquè el poble es gestioni bé, perquè es facin les coses ben fetes.

Tot i així, i ho vull tornar a remarcar, el nostre grup va demanar a l’alcaldessa el dia 15 de març poder ser al comitè d’emergències municipal. Dos dies després, també per escrit, reclamo personalment a l’alcaldessa incorporar-nos a la presa de decisions del govern. Però no ens deixen. La resta de col·laboració i ajuda que hem ofert i prestat des del 12 de març fins avui les sabeu perfectament la majoria de regidors del govern. És molta. Expliqueu–la si us queda una mica de respecte institucional.

Com a portaveu del grup municipal de Junts per Tiana em sento molt orgullós de tots els regidors i regidores del meu grup perquè en el ple de la setmana passada cap d’ells no va entrar en qüestions personals. El respecte a la institució ha guiat i guiarà la nostra manera de fer. No farem ús dels nostres torns de rèplica en el ple d’avui per no caure en cap mena de provocació que ens desviï del bé superior. El bé superior és la institució, l’interès públic són els residents de la residència i els seus familiars.

El respecte a la institució ha guiat i guiarà la nostra manera de fer.

Vull expressar públicament la meva admiració pel regidor Ramon Coll, de qui tan he après en els 5 anys que fa que el conec. El poble no s’equivoca. Som la primera força en vots i regidors. No és que ens autodenominem així, sr. Mateu, és que és així. Els que em coneixen saben la meva vocació pel periodisme, cosa que vol dir essencialment la meva vocació i compromís amb els fets, amb el rigor. Per això no entraré en cap tema personal. Ni entrarem en cap fangueig que intenti desviar l’atenció sobre l’esclariment dels fets. El Ramon Coll serà el millor regidor de Salut Pública que pugui arribar a tenir mai aquest poble, pels molts anys d’experiència al capdavant d’equips mèdics a diversos hospitals. Les capacitats del Ramon Coll i del Pla Local de Salut que els 8 regidors del govern van tombar l’octubre del 2019 haurien estat una eina molt valuosa per afrontar la Covid–19 a Tiana. De la mateixa manera que les capacitats de la Susanna Capell i el Pla de Contingència Social que va presentar en l’últim ple i que també van rebutjar, són la millor eina per afrontar la crisi social que malauradament ja tenim al damunt.

 

 

Acabo amb dos fragments de dos escrits publicats aquests dies per dos alcaldes:

L’alcalde Emili Muñoz:

10 anys després en la primera crisi important aquesta titularitat no ha evitat una gestió interna nefasta de la mateixa. Investigació municipal i judicial hauran de determinar les causes del drama i si alguna cosa es podria haver evitat, però cal una actitud humil, oberta i dialogant que no observo en l’actual govern municipal de Tiana. Respondre de manera agressiva i a la defensiva al grup de l’oposició que demana explicacions sobre el paper municipal en la crisi no ajuda a esclarir els fets i millorar el mecanisme de control municipal. Quan durant el mes de març, a partir del 14 s’aprovà el decret d’alarma i les mesures especials per a les residències, el titular no posa el peu a la residència i només telefona com si fos un servei extern, no s’està complint amb l’obligació d’exercir la titularitat ni amb el dret que dona la clàusula 25.1, f , de les condicions de gestió que diu “l’Ajuntament vigilarà i controlarà el compliment de les obligacions del concessionari”. Telefonar no és controlar.
L’excusa dels tràmits i informes necessaris és inconsistent, amb una inspecció municipal per urgència el segrest del servei estava perfectament cobert legalment. La inexperiència de govern dona dret a equivocar-se però no a mantenir les errades i a centrifugar-les contra tothom començant per l’oposició a qui s’acusa de “fer política” com si el govern fos una junta d’AMPA. El qüestionament de la gestió municipal en un moment de greu crisi no comporta cap acusació de culpa, però sí l’exigència d’assumir la responsabilitat política que, com a mínim, suposaria reconèixer errades de gestió en comptes de disparar contra el pianista.

I diu l’alcalde Ferran Vallespinós:

La part final del Ple (de la setmana passada) personalment em va decebre. JxTiana (l’únic grup de l’oposició) va presentar quatre mocions: per a un pla de contingència social, per a la reactivació econòmica, pel suport a la cultura i teixit associatiu i per una reducció de retribucions de tots el regidors durant l’any 2020 per a contribuir econòmicament a les necessitats creades per la pandèmia. Totes quatre mocions van ser rebutjades pel poder numèric del govern. No ho valoraré ni faré cap mena de comentari. Només recullo alguns dels epítets que van deixar anar els portaveus de JxCat, PSC i ERC en relació a les mocions presentades per JxTiana: pamfletàries, només volen fer mal per fer mal, demagògia barata, no volen ajudar, oportunistes,  “retorticeras” y “en lugar de recortar nos merecemos un sobresueldo” (ho van dir en castellà), no han proposat pactar-les… tot adobat amb atacs a la feina particular d’un dels regidors, etc. Amb aquesta traca final, no em sorprèn una piulada d’avui que es queixa dient “uns Plens que haurien d’haver sigut per afrontar una nova etapa de reconstrucció local amb la unitat acció. Però No”. I tant que no!

Et pot interessar

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.