Aquest son els 5 regidors de Junts per Tiana

Junts per Tiana ha guanyat les eleccions i ha passat de 2 regidors a 5 gràcies als 1.348 vots obtinguts.

Isaac Salvatierra, Cristina Comas, Núria Amado, Susanna Capell i Ramon Coll prendran possessió del càrrec el proper 15 de juny en el ple d’investidura que per primer cop se celebrarà a la Sala Albéniz del Casal de Tiana.

Isaac Salvatierra

 

 

 

 

 

 

És el clar guanyador de les eleccions municipals. Amb 41 anys pot ser l’alcalde més jove que mai hi hagut a Tiana.

L’Isaac va néixer a Tiana l’any 1977. És periodista i professor universitari. És periodista especialitzat en internet i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació i professor de comunicació de la Universitat de Barcelona. Actualment és el director de comunicació de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

L’Isaac és un gestor d’equips. Ha treballat a l’ARA, RAC1, l’ACN, El Punt i Ràdio Tiana. També ha estat cap de premsa d’Esquerra Republicana. És llicenciat en Comunicació Audiovisual.

Des del 2015 és regidor a l’Ajuntament de Tiana i portaveu del grup municipal de Junts Tiana. Va ser un dels impulsors de la plataforma Km0 i fundador de la primera agrupació d’electors de Tiana. Va liderar el projecte que el va portar a ser la tercera força més votada al poble les eleccions municipals del 2015 amb un 18% del total dels vots. Junts va obtenir 725 vots i dos regidors, Isaac Salvatierra i Cristina Comas.

L’Isaac és el net i el nebot de les telefonistes del poble, la Rita i la Teresita Roses, ‘les vilones’, les filles de can Riteta. Potser li ve d’aquí la seva vena comunicativa. De petit feia fer diaris als companys de classe i amb un amic va intentar muntar una emissora a casa. Finalment, amb 19 anys porta el projecte de Ràdio Tiana a l’Ajuntament, que li accepta íntegrament i li encarrega que el desenvolupi i formi l’equip per a l’emissora municipal. Part de la seva família treballa per la instauració de la democràcia des de Tiana durant els anys de la Transició.

És un devorador de cultura. Del teatre i de la música de Neil Young i Mishima. I un obsessionat per l’educació i els valors que cal ensenyar i transmetre als nens i nenes.

D’aparença tranquil·la i pacient, té un tarannà inquiet, hiperactiu i obsessiu per fer les coses ben fetes. Defuig del frontisme, les discussions i el fangueig polític. És rigorós, amb una gran capacitat per escoltar, perfeccionista, estratega en el treball d’equip i un enamorat de Tiana.

 

Cristina Comas

 

 

 

 

 

 

La Cris és neta d’estiuejants i de nissaga italiana. Ara viu can Puigcarbó, té 50 anys i un fill. Només un, tot i que ella ve de família nombrosa. És la tercera de cinc germanes. Sovint les confonen… És un cul inquiet. Potser per això ha posat els peus en diverses entitats com el Casino, l’Agrupació Artística del Casal i l’ACIST on va ser la presidenta.

S’ha implicat per fer una Tiana millor des de l’Ajuntament, amb la comissió de Festes, i des de fora, amb la Tiana del Segle XXI. Li agrada el bàsquet. I això li ve del seu oncle, en Manel Comas. La Cris era habitual del “Jamaica”, ara can Gaietà, i de la Plaça dels Peixos en aquella època en què Marc Parrot tocava per als amics i en Manolo Mancebon feia les guàrdies nocturnes. La tranquil·litat la troba passejant amb el seu gos Xixu a l’Alegria. Treballa a la peixateria Cuní del seu marit i primer ho va fer al Verd és bo amb la seva germana. Això fa que cada dia estigui en contacte amb Tiana i la seva gent.

La Cristina és regidora de Junts per Tiana. Un dia, fa quatre anys, quan va intervenir en un ple en el torn del públic, des del govern li van dir que si volia treballar per Tiana es presentés a unes eleccions. I dit i fet. Va ser una de les fundadores de la plataforma Km0 i de Junts per Tiana i gràcies a la força del poble va entrar com a regidora número dos de l’agrupació d’electors a l’Ajuntament des d’on ha treballat pel poble des de l’oposició.

La Cristina és tot enfora. Una relacions públiques que sap escoltar.

 

Núria Amado

 

 

 

 

 

 

La Núria va néixer fa 52 anys el dia de la loteria de Nadal. Amb només 14 anys comença a treballar i entra al món del comerç. Ha fet i ha venut de tot: carn, embotits, joguines, aparells electrònics, pisos, espais de publicitat… És de Badalona i fa 20 anys va venir a viure a Tiana. Es va enamorar del poble i del seu entorn, de la tranquil·litat que es respirava i sobretot d’una cosa que la va sorprendre: que li diguessin “bon dia” mentre passejava sense que la coneguessin. “Això a Badalona no passa”, diu.

A la Núria li agraden les coses senzilles: la natura, els gossos, caminar, cuinar, fer un bon arròs i envoltar-se d’amics. Fa 17 anys va tenir un accident greu de moto i va estar un any en cadira de rodes. Això li va canviar la vida i la seva visió de l’accessibilitat i la trama urbana.

La Núria ha viscut a les Costes, can Gaietà i ara s’ha instal·lat a la Creu de Terme. És una de les fundadores de l’Associació de Veïns de les Costes i és una mostra de l’apoderament que poden i han de tenir els veïns i veïnes de tot municipi. Crítics amb el poder i al servei de la comunitat.

La Núria és la implicació feta persona. Una mà on agafar-se quan fa falta.

 

Susanna Capell

 

 

 

 

 

 

L’any 2010 la Susanna vivia a Xile, on estava coordinant el projecte de suport psicosocial de la Creu Roja i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per a les persones damnificades pel terratrèmol i tsunami que va patir el país, el 27 de febrer de 2010, amb una magnitud de 8,8 a l’escala de Richter. Va donar tant d’ella que en finalitzar la seva missió, necessitava tornar a la seva terra i amb la seva gent. Després d’una estada curta amb la seva germana, la Tania i el Toni la van convidar a Tiana a viure amb ells.

La Susanna va descobrir un petit oasi, tranquil, silenciós i viu, entre la serralada Marina i el mar Mediterrani, on es respirava plàcidament, “on podíem caminar amunt a la recerca dels pins o avall per relaxar-nos veient el mar”, explica.

Té 40 anys, viu al centre del poble i és tècnica d’acció social a la Fundació Save the Children a l’àrea de violència, migracions i pobresa infantil.

La Susanna fa més de 20 anys que es dedica al servei de les persones, sovint una feina molt dura. Li fascina la seva feina, encara que a vegades sigui dur conèixer el patiment de les persones, les diferents situacions de vulnerabilitat, el creixement de les desigualtats, els diferents tipus de violència, dècades de conflictes polítics, les guerres, les persones refugiades, la crisi econòmica, els abusos de poder, la fam, la pobresa, el racisme, la contaminació, la salut, l’aigua, la corrupció i el frau, l’habitatge, l’atur, les pensions…  Diu: “Necessito Tiana, per poder carregar-me de piles i seguir lluitant per un món més just. Quan arribo al poble cada dia i pujo pel passeig de la Vilesa, miro, respiro i em sento a casa, protegida i en calma”.

A la Susanna li agrada l’antropologia, llegir, viatjar (quan pot) i veure documentals d’altres cultures i grups ètnics. Li agrada caminar per la muntanya i respirar natura. Estar amb les seves amigues i compartir el seu trajecte vital. I que l’àvia Pilar li expliqui les seves històries de joventut de la Barcelona de la postguerra. Li agrada implicar-se en els temes socials de la comunitat on viu. La xocolata negra en totes les seves formes, llegir, escoltar les persones i, sobretot, SOMIAR.

La Susanna és compromís.

 

Ramon Coll

 

 

 

 

 

 

En Ramon feia temps que volia venir a viure a Tiana, però no ho va aconseguir fins fa 15 anys. Li agrada dir que no és de Tiana de tota la vida però que saluda les monges. I també que el seu net de 4 anys sí que ho és. Té 69 anys i viu a can Gaietà. S’ha fet seu el poble amb expressions tan nostrades com “anar a can Cirera”, això sí, no hi vol anar fins d’aquí a molts anys! En Ramon és doctor en Medicina i Cirurgia, professor associat del Departament de Medicina de la UAB, va ser cap del Servei de Medicina Física i Rehabilitació a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

Ha treballat als hospitals de Bellvitge, Sant Pau, la Fe de València i Can Ruti, fins que es va jubilar el setembre del 2014 quan era el cap de servei de Rehabilitació. És el president de Metges jubilats de Can Ruti. Té un compromís amb la terra, la tianenca i la catalana, i forma part de l’ANC del poble.

En Ramon forma part de l’assemblea de Junts per Tiana des que el 2015 es va incorporar a la candidatura. En Ramon és seny. Però si rasqueu, trobareu un home tafaner i amb bona ironia.

Et pot interessar

Què n'opines?

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada