Gemma Liñán: Som poble

Periodista i coordinadora de Junts per Tiana

 

És quan respires l’aire de Tiana que veus que encara som poble. El nostre dia a dia, a vegades atrafegat, a vegades avorrit de la lamentació, no ens deixa veure el que encara tenim. El que encara som.

La memòria de cada un de nosaltres és prodigiosa. I en els nostres records és on trobem el que hem après dels que ens han precedit. I sovint la nostàlgia traïdora fa que pensem que qualsevol època passada va ser millor. I sí, però en el seu context.

Cada un de nosaltres porta dins seu una Tiana. Una Tiana que a vegades es troba amb la Tiana del veí, de l’amic, del pare, de la dependenta, de la senyora que mira d’amagat entre les cortines com passeja una parella quan la lluna ja és alta… I quan això passa, Tiana es fa més gran.

Cada un de nosaltres porta dins seu una Tiana. Una Tiana que a vegades es troba amb la Tiana del veí, de l’amic, del pare, de la dependenta… I quan això passa, Tiana es fa més gran

Les seves olors, la humitat de la riera, aquest clima més fresquet que fa que sempre hagis d’anar carretejant una jaqueta, els cartoixans sortint per anar al metge, les voltes al carrer Sant Cebrià intentant aparcant, l’olor de pa a les sis del matí… des de la plaça dels Peixos estant… Les llargues converses nocturnes, les queixes dels veïns i veïnes que no poden dormir.

El Cucudrulu, l’Alegria, un parc amb nom de camp de futbol rebatejat pel nom dels herois infantils del moment… Quan tot allò eren vinyes, quan el paisatge era ple d’hivernacles i quan a can Matas s’hi feien clavells. Sortir a comprar llimones i tornar a casa al cap de dues hores i sense les llimones però amb un sac ple de converses amb la gent. Entrar sol al Casal i acabar en una taula plena d’amics i històries.

 

El poble beu dels seus orígens i del que fa la seva gent

L’alcalde que no sabia parlar, el que parlava massa, l’actor protagonista de totes les obres de teatre, la que sempre cou les mongetes, el Manolo de l’autobús blanc, el Kalet, el tramvia, lo Peral… El que fa poc que ha vingut a viure al poble, el que participa en totes les entitats i el que només té temps per passejar-hi el cap de setmana. El que hi ha nascut i el que hi ha vingut a viure perquè s’ha enamorat de Tiana.

 

És la gent qui dona caràcter a Tiana. Qui li dona vida i la fa genuïna. És la seva gent qui fa el poble que som

Tot això és Tiana. No era. És. Perquè el poble beu dels seus orígens i del que fa la seva gent. I de cada una de les Tianes que cada un de nosaltres tenim al cap i al cor. És la gent qui dona caràcter a Tiana. Qui li dona vida i la fa genuïna. És la seva gent qui fa el poble que som.

Et pot interessar