Així va presentar Laura Rosel l’Isaac Salvatierra

La periodista Laura Rosel, una de les mans dretes d’Isaac Salvatierra durant la seva etapa a RAC1, va presentar part de l’acte de Junts Tiana.

La seva intervenció, la primera des de la seva etapa el FAQS de TV3, la podeu llegir aquí:

“Avui és dissabte. És el quart dissabte seguit que tinc lliure. Fins ara, els 3 caps de setmana anteriors he procurat fer moltes coses: visites a museus, sortides amb amics, sopars, cine, teatre… he planificat els meus dissabtes amb tot d’activitats que em situessin lluny de casa, del sofà i de la tele (especialment a la nit). La resta de dies, des de fa 3 setmanes he procurat també tancar-me en una mena de bombolla per estar ben allunyada de micròfons, escenaris, focus, polítics i públic.

Mentre esperava per pujar a la tarima em preguntava (…) què fas aquí!? Què carai pinto jo dalt d’un escenari, amb un micròfon a la mà, focus a la cara, públic al davant… al costat d’un que vol ser polític? (només em falta que aparegui Pilar Rahola! No ho farà oi?).

Sóc aquí perquè aquest home m’ho ha demanat. I des de fa una pila d’anys, no li he pogut dir que no a res del que m’ha demanat (també és veritat que fins ara m’ha demanat coses molt coherents). No sóc aquí per un partit, ni per una ideologia, ni per fer oposició a ningú. Sóc aquí per l’Isaac Salvatierra.

Qui és per a mi l’Isaac?

L’Isaac per mi és periodista. Jefe. Cap d’Informatius RAC1.

Planificació. Amb una idea molt clara del que és el periodisme, de com organitzar una redacció, com planificar les tasques de cadascú. Tenia al seu cap l’estructura: com havien de ser els Informatius de la ràdio líder, punts forts, estructura, horaris, noms, funcionament…

Estratègia. La informació no mor en un titular. Què volem explicar, com ho expliquem. L’objectiu posat sempre més enllà. Mai a curt termini. Visió de conjunt.

Confiança. Conscient que ell sol no podia fer-ho. Ell era el cervell, necessitava altres al seu voltant que el fessin millor i que fessin realitat aquella idea que tenia al cap. Envoltat d’un equip amb molta empenta i molta vocació. Veia talents diferents en cadascú de nosaltres i ens encarregava tasques concretes. Ens potenciava, ens punxava, exigia més, li donavem més i quan l’engranatge estava en marxa… el que vaig aprendre treballant amb ell, per a ell, m’ha acompanyat i ha estat la base de la feina que he fet durant tots aquests anys.

Exigència. Per què ho fas bé si podies fer-ho millor, podies fer-ho molt bé? No descuidava cap detall. Deixava molt clar quan alguna cosa no li agradava. Encara que fos incòmode, encara que fes mal a qui ho escoltava. Ho deia al seu equip, molts dels quals eren també els seus amics. Fruit d’aquesta exigència seva, vaig desenvolupar una mena de superpoder que em permetia escoltar la tertúlia del Basté, seguir l’entrevista dels Matins de tv3, la d’Antena 3, redactar el butlletí de les 10h i contestar dos telèfons: tot a la vegada. (estic millor, gràcies). Perquè tenia molt clar on volia anar, on volia portar l’equip.

Crític. Amb el poder, amb els seus superiors, amb ell mateix, amb l’equip, amb l’entorn. No donava res per sentat. Ho qüestionava tot. Ens obligava a fer periodisme amb esperit crític.

Per mi, i per molts dels què formàvem aquella redacció d’Informatius tan potent, l’Isaac ha estat un referent. Ens ha demostrant, allà per on ha passat, que el periodisme és viu, ha de ser crític, coherent; que pot funcionar al marge de les pressions i del poder, dels interessos. Ens ha demostrat que si hi creus, si tens una idea clara, valors, principis, arribaràs on vulguis.

L’Isaac amic.

Després d’aquesta declaració d’amor… també us diré una altra veritat: (…) té un geni! En el seu moment ja el vaig provar / tastar, diguem-ho així (allò del boli volador ja està oblidat, no pateixis). Geni o caràcter, imprescindible, en tot cas, per ser com és. Però això ara no toca…

És tan alt com bona persona. Sensible. Tímid.

Inquiet personal i culturalment: les converses amb ell sobre política, comunicació, art, es poden allargar hores.

Gran amfitrió.

No fa compliments, ni és de fer grans abraçades, ni d’enviar missatges cada dos per tres, ni d’atabalar amb les seves coses.

Discret. Poden passar mesos sense saber d’ell, sense veure’l. Però sempre hi és. Igual d’acollidor, igual de sincer, igual d’íntegre.

L’Isaac només és excessiu (que jo sàpiga) quan riu. Riu d’aquella manera… Us hi heu fixat?

 

 

Divertit. No necessita grans parafernàlies per passar-ho bé i fer-ho passar be als que estan amb ell.

Apassionat. Apassionat del periodisme. Apassionat de Tiana. Des que el conec: Tiana per aquí, Tiana per allà, Tiana això, Tiana allò… Tiana a totes hores, per qualsevol motiu. Sempre Tiana.

Això em porta a una disjuntiva: tu que creus en el periodisme ben fet, que defenses l’ofici… per què et presentes a alcalde? Per què vols ser polític? Com a periodista, t’has dedicat a explicar la política des de fora… ara hi vols entrar. Per què?

Hauràs de fer campanya electoral: 15 dies de penjar cartells, fer discursos, dinars, sopars, discursos, dinar, sopars… després arribarà el dia de les eleccions (nervis, recompte, nervis)… i si surts escollit o quedes ben situat per sumar i arribar a alcalde passaràs a viure entre juntes de govern local, regidories pressupostos, sala de plens, reunions, entrevistes als mitjans, queixes… ja saps on et poses?

Per mi, Tiana sou gent com tu, la Gemma i l’Abel… sempre que hi he vingut, m’hi he sentit a gust. Què té Tiana que enamora tant?


Tot i que es veia a venir de lluny, quan vas dir obertament que et volies presentar com a candidat a alcalde em va costar entendre-ho. Em resistia a acceptar que fessis aquest pas: sortir del periodisme i passar a l’altre cantó. Però com sempre, tenies un pla. Tenies una estratègia, una idea, un objectiu. Tot pensat. Et poses en aquesta bogeria que és la política municipal perquè t’apassiona Tiana. Per experiència, sé que quan alguna cosa t’apassiona, no la deixes anar. Quina sort, els tianencs i tianenques, de tenir-te a tu i a aquesta passió pel teu poble.

Molta sort, Isaac.”

Et pot interessar

Què n'opines?

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada