Esforç i il·lusió, la Tiana olímpica.

L’estiu del 1992, Tiana va despertar enmig de les olimpíades. Al costat de la Barcelona’92, va néixer una Tiana’92 que va aportar el seu treball, esforç, sacrifici i il·lusió als Jocs Olímpics. Desenes de voluntaris van participar aquell estiu, tant en els jocs olímpics del juliol com en els paralímpics del setembre. Alguns van formar part de les cerimònies d’inauguració, i el coro de Tiana va acollir a Empúries la flama que venia d’Atenes, que va voltar Catalunya i va passar per la Conreria de la mà de Francesc Granell.

Tiana va ser olímpica. I res no hagués estat igual sense tots els tianencs que s’hi van implicar.

Segurament el seu màxim exponent el trobem en els Jocs Paralímpics, i en la medalla de bronze que Jordi Marí es va endur de les piscines Picornell. Centenars de tianencs, cridant el seu nom, li van donar una de les empentes per pujar el pòdium. “Jordi, Tiana està amb tu”, recordeu? Inoblidable, de fet. El regidor Lluís Carreras va tenir la vista de muntar l’expedició tianenca amb autocars, i els veïns d’en Jordi, d’omplir la graderia amb la pancarta i les samarretes històriques. El poble va fer pinya.

Els jocs, l’esport i, en aquest cas, la superació davant l’adversitat d’en Jordi, són avui, 25 anys després, motor també per fer una Tiana millor. El treball en equip, la perseverança, la convivència i les ganes de fer les coses ben fetes. Són aquests valors els que marquen el camí de Junts per Tiana. Perquè la gent sigui més feliç i tingui un poble millor.

I això només s’aconsegueix amb valors i treballant. Treballant amb esforç, sacrifici i il·lusió per al poble que volem i ens agrada. Nosaltres ens hem encomanat de l’esperit olímpic i la feina i el tarannà del nostre campió paralímpic. El seu exemple marca el dibuix de la Tiana del futur. La Tiana de l’excel·lència, dels bons serveis. La Tiana confortable i segura, descarada i festiva. La Tiana amable, tranquil·la i viva a la vegada. La Tiana de tots.

 

Només cal saber agafar ben fort la torxa i no fallar a l’hora d’encendre el peveter.

Fotos: Família Marí Expuny.

Què n'opines?