El ple de Tiana, amb els refugiats i contra l’acord entre la UE i Turquia

El ple de l’Ajuntament de Tiana ha aprovat per unanimitat la “total i absoluta oposició” a la ratificació de l’acord entre la UE i Turquia per fer front a la crisi de les persones refugiades. La moció aprovada denuncia “la preocupació persistent per retornar refugiats cap a Turquia enlloc de fer esforços indicondicionals per reubicar-los i oferir maneres segures i legals d’arribar a la UE”. Això “demostra fins a quin punt la gestió de la crisi s’està realitzant de manera inhumana, egoista i curterminista”, afegeix el text de la moció. Afegeix la moció: “La proposta que per cada refugiat sirià que sigui retornat a Turquia des de Grècia s’oferirà asil a un altre que ja estigui en territori turc té profunds defectes tant morals com legals, ja que no només deshumanitza les persones involucrades, sinó que també va en contra el principi de la solidaritat mundial i el sistema internacional de protecció de sol·licitants d’asil en negar-los-hi a les fronteres de la UE”.

En el punt tercer del document aprovat pel ple s’insta “els estats membres de la UE a abandonar la unilateralitat i a obrir les seves fronteres”, respectant el tractat de Schengen. Al sisè punt es demana a la Comissió Europea que “doti urgentment d’ajuda finançera Grècia” per poder ajudar les 100.000 persones refugiades que s’estima que es trobaran blocades a Grècia.

Durant la seva intervenció, el portaveu de Junts per Tiana, Isaac Salvatierra, va llegir dos fragments d’un article del periodista Ignasi Aragay publicat a l’ARA.

Em declaro refugiat. Voldria ser prou valent per posar-me a la pell d’un home sense llar, sense esperança, sense papers, sense pàtria, sense diners, sense feina, sense destí. D’algú a les portes d’una tanca, d’algú a qui ara uns funcionaris asèptics -homes i dones com ell- obligaran a desfer part d’un camí de fugida de la guerra, un camí que havia de ser de salvació. D’algú que de nou s’ha quedat sense futur. D’algú que somiava en un nord enllà feliç que ja no existeix, si és que mai va existir. El nord és ara descarnadament infeliç, gasiu, gelós. Aquest algú ha topat amb una altra misèria: la misèria moral del benestar.

Em declaro refugiat. Em declaro incapaç d’entendre les raons de la política, les raons d’estat, les quotes, les fronteres. Em declaro solidari: l’arribada de refugiats de guerra ens dóna l’oportunitat de treure el millor que tenim, de ser persones de debò, de desempallegar-nos de les nostres comoditats. L’Europa que expulsa els refugiats és per a mi una presó. Les tanques també ens tanquen a nosaltres. Els murs ens empetiteixen. Avui som menys lliures.

 

 

Et pot interessar

Un Comentari

  • aljeandro ortiz Ponce 7 d'abril de 2016   Reply →

    Yo estoy con vosotros también desde México.

Escriu aquí el teu comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.