1 - Un poble educador al llarg de la vida

De vegades, tenim la tendència a relacionar-nos en petites bombolles autònomes. En un poble és ben fàcil trencar aquestes dinàmiques. D’aquí ve la nostra obsessió pel projecte Tiana, poble educador. Hem de crear una plataforma estable de treball en xarxa entre tots els centres educatius, les famílies i les entitats del poble. El que veiem, el que sentim, el que escoltem al nostre poble forma part de la nostra vida diària, per això cal fomentar l’empatia i el coneixement real del nostre entorn, per tal de prendre consciència i fer-nos part activa del poble que desitgem. Per això és necessari dibuixar un nou full de ruta social, viu i educador, per oferir noves propostes i accions integradores, actives i innovadores a l’abast de totes les famílies i amb preus raonables i equitatius.

BATXILLERAT A TIANA I PREUS MÉS JUSTOS DE L’ESCOLA BRESSOL

Hem d’evitar que els preus de l’escola bressol excloguin famílies del sistema educatiu de 0 a 3 anys. Per això és tan important la tarifació social. Un sistema de preus en funció dels ingressos familiars. Un altra assignatura pendent és l’educació secundària. Culminarem el projecte d’ampliació de l’institut per a portar el batxillerat a Tiana i treballarem per garantir una bona oferta de Formació Professional, en coordinació amb Montgat. Un altre repte: l’escola d’adults ha de créixer i ha de rebre més recursos.

 

2- Habitatge de lloguer assequible

L’augment continuat del preu dels lloguers a Barcelona s’ha anat expandint per l’àrea metropolitana. La pressió del mercat s’escampa a l’entorn de la capital. Els motius de l’escalada de preus són diversos. També hi té a veure l’augment de pisos turístics, que disminueixen l’oferta de lloguer. A això cal sumar-hi l’increment de preus dels pisos de compra, que no s’ha correspost amb un augment dels salaris.

Els ingressos necessaris per pagar un lloguer mitjà a Tiana, amb un esforç del 30% del sou, són 2.964 euros. A l’àrea metropolitana aquesta xifra és de 2.625 euros.

El preu del lloguer i la mala connexió amb transport públic fan que veïns i veïnes hagin de marxar del poble. Un col·lectiu especialment afectat és el de la joventut. Hi ha joves que marxen perquè no hi poden viure o perquè viuen millor fora. El 2008 hi havia a Tiana un 14% de joves d’entre 25 i 34 anys, considerada l’edat d’emancipació. El 2016, el percentatge va caure fins al 10%.

 

3- Més prestacions al consultori mèdic local

Tiana ja no és el poble petit que era. Som gairebé 9.000 habitants i necessitem uns serveis de qualitat a mida. Pot semblar una broma, però, per CatSalut, el consultori mèdic local de Tiana té la consideració de consultori rural. El consultori manté els serveis de fa 17 anys, quan al poble hi havia 6.000 habitants. L’aforament del centre és de només 70 persones.

Al Centre de Salut hi ha 4 metges de família a temps no complet. A Tiana, hi correspondrien 7,5 metges, segons la memòria del CatSalut. Una de les mancances és el servei de pediatria. El consultori disposa d’un pediatra propi i un altre compartit amb Montgat.

 

4. Sentir-nos segurs i segures

La seguretat és un dret, un valor i una percepció. La seguretat és cosa de tots i tots som, una mica, corresponsables de la seguretat. I cal entendre-la com una inversió i no com una despesa. Tiana s’ha fet gran i el que eren casos puntuals de robatoris o percepció d’inseguretat, ha esdevingut un degoteig que en algunes zones inquieta i molt la ciutadania. Aquests últims anys, com a altres municipis del Maresme, s’han incrementat els robatoris als domicilis. El 2017 n’hi va haver 57, i el 2018, 71.

La Policia Local ha de ser el pal de paller sobre el qual pivoti la política pública de seguretat del poble. Volem impulsar una seguretat ciutadana eficaç, eficient i socialment sostenible, amb una intervenció que permeti a la ciutadania el seu desenvolupament personal, familiar i social en un parc pacífic i democràtic. Aquest ideal ha de comptar amb la decidida implicació d’actors conscients i compromesos, creant espais comunitaris i descentralitzats amb els quals pugui participar tota la ciutadania, tant en la identificació d’amenaces com dels mitjans necessaris per afrontar-les. Les dues eines essencials són el Pla Local de Seguretat i el Consell Local de Seguretat Ciutadana.

 

5- Més aparcament

Una, dues, tres… T’hi has trobat més d’un cop, oi? Fer voltes per aparcar quan vas a comprar al centre. L’aparcament de l’església ple. Les places de 30 minuts, massa justes avui que vols dedicar tot el matí a comprar a Tiana…

De cop, penses que potser a l’aparcament de can Matas hi trobaràs lloc. I sí, però pels pèls. J

a està pràcticament tot ple. Tu has tingut paciència. Però altres premen l’accelerador i tiren carretera avall, desistint de comprar a Tiana. Hi perdem tots. El comerç, qui busca aparcament i el poble en general.

Per això, volem crear un gran aparcament vora l’església connectat amb la trama urbana per reactivar l’activitat comercial.

A més, estudiarem la creació de més zones d’aparcament de 30 i 90 minuts per afavorir la rotació i per garantir aparcament per anar a comprar. Això al centre, però sabem que tampoc és fàcil aparcar al carrer de casa teva. Per això, revisarem els guals i crearem més places d’aparcament en altres punts del poble.

 

6- Voreres més amples

Gairebé ni ens n’hem adonat, però els últims anys, el carrer, entès en el sentit més ampli, ha entrat en declivi. El carrer com a espai de trobada, de socialització, que crea activitat econòmica i cultural. Reivindicar l’essència del carrer vol dir reivindicar el poble viu. Volem un poble amable per passejar-hi i fer-hi vida. Tenir voreres amples i cuidades, equipaments accessibles per a tothom i els carrers buits d’obstacles només depèn de nosaltres.

L’accessibilitat és un concepte ampli que engloba totes aquelles persones que tenen algun tipus de problema per interactuar amb l’entorn o que el poden tenir en un futur. Persones amb qualsevol tipus de discapacitat funcional permanent o transitòria, però també persones grans o totes aquelles que per circumstàncies diverses (que van amb cadira de rodes, porten un cotxet o un carro de compra) veuen alterades les condicions d’ús del seu entorn immediat. L’accessibilitat no només és qüestió d’uns quants. Potser no tothom tindrà problemes de visió o mobilitat. Potser, fins i tot, no tothom tindrà criatures i no haurà d’empènyer el cotxet. Però tots i totes ens fem grans i en algun moment de les nostres vides ens podem convertir en persones amb la mobilitat reduïda. I tots i totes volem caminar més i millor per Tiana.

 

7 - Un projecte cultural compartit

La cultura és la columna vertebral d’un poble viu i educador. Tiana és bressol cultural d’artistes de totes les disciplines. L’art i el talent aporten el toc qualitatiu. La barreja de colors de la paleta tianenca dona forma a un batibull de sensacions que totes elles dibuixen la vila d’art i cultura oberta al Mediterrani somiada. La música, el teatre, el circ, les lletres, la dansa, la veu, la fotografia, les arts plàstiques… tenen els seus referents al poble. I amb tots ells cal fer el projecte comú que Tiana necessita per retornar-li la riquesa cultural. Perquè en la cultura és on reposa, en part, la identitat dels pobles.

La cultura més festiva, la de les festes i tradicions que emana del poble al llarg dels anys, ha de ser, també, un dels motors del poble educador. Cal un nou gir que relligui la tradició amb les noves idees. Que connecti la vila d’art i cultura amb l’educació des de ben petits, des de la mateixa escola, on arrelen les tradicions.

 

8- Que el poble respiri poble

Parlar de sentiments i urbanisme pot semblar estrany. Les persones i les pedres sembla difícil que es puguin trobar, però el poble, tal com és, reflecteix el seu passat històric i el de cada un de nosaltres i de les nostres famílies. Hi tenim vincles emocionals i no els volem perdre. Per això sembla difícil lligar passat i progrés. Però no ho és. Si fem una mirada al nostre voltant, ens adonarem que el nostre sentiment de pertinença i els nostres records s’entrellacen en un garbuix d’emocions quan hem de resoldre situacions del dia a dia, com caminar per unes voreres massa estretes, desenvolupar un nou pla parcial, urbanitzar una zona nova… I tot això ho volem, a més, construint i mantenint un poble bonic.

El progrés és millorar, evolucionar, però respectant el que tenim. Respectar la nostra història reflectida en cada un dels carrers, places i façanes. I això passa per prendre decisions estètiques a mida de poble, però ambicioses a l’hora de dissenyar la Tiana del futur. El catàleg de Patrimoni ha de créixer perquè puguem preservar la nostra història i evitar que es perdin les basses o certs conjunts arquitectònics. Estem en un moment clau. Sobre la taula hi ha el Pla Director Urbanístic (PDU) metropolità. És el que delimita l’ordenació del territori, les mesures de protecció del sòl no urbanitzable i la programació de polítiques de sòl i d’habitatge assequible amb els ajuntaments. I ara és el moment de posar els límits, però també de negociar les millors condicions per a Tiana, tant per als i les que han nascut a Tiana, com per als i les que han triat venir-hi a viure i perquè ens agrada que el poble respiri poble.

 

9- Més i millor transport públic

Les estadístiques diuen que som un dels pobles del Maresme que més fem servir el cotxe. Segurament, perquè, tot i les dificultats d’aparcament, el cotxe continua sent la manera més còmoda de desplaçar-se. Tiana és dels pocs municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona sense connexió de tren, tramvia o metro. Els pobles de l’interior del Maresme tenen connexió directa a Barcelona en bus. A Tiana, no.

La mobilitat amb vehicle privat té unes conseqüències directes sobre el medi ambient. Els ajuntaments en són conscients i per això, a partir de l’any que ve, els vehicles contaminants –els que no disposen del distintiu ambiental de la DGT–, no podran entrar a Barcelona. La lluita contra la contaminació de l’aire només podrà ser efectiva amb un transport públic eficient, ràpid, econòmic, còmode i ecològic. Tiana hi està a la cua de l’àrea metropolitana i tampoc disposa de les facilitats dels pobles de l’interior del Maresme.

 

10. Enfortir l’esport de base: salut i cohesió social

L’esport és la millor inversió. Diuen diversos estudis que, per cada euro invertit en l’esport, el sistema de salut pública n’estalvia de 5 a 7 euros. L’esport de base és una medicina contra l’obesitat infantil i és la millor eina per a la cohesió social. Per impulsar el teixit associatiu, per fer poble. Hem de donar suport i treballar amb les entitats i clubs esportius per promoure l’esport de base. Ajudar els clubs amb el material esportiu que necessitin i desenvolupar programes comunitaris per vincular l’esport al poble educador.

 

11- Equitat de gènere

La nostra Tiana es fa estimar. Creiem en el futur de la nostra vila i aquest futur serà cultivat des del feminisme, la perspectiva de gènere, l’equitat i l’ètica de la cura. O no serà. Les nostres besàvies, àvies, mares i filles van treballar molt i estem treballant molt per defensar els drets de les dones, els infants i els valors de la llibertat, la sororitat i l’apoderament de la dona. Des de l’àmbit privat o des de l’àmbit públic han cuidat i cuidem amb el cor. A la família, des de la solidaritat, per les futures generacions, cuidar la natura, el poble, l’economia local, l’ecologia, l’urbanisme, tenir uns serveis municipals ben cuidats.

Elaborarem i executarem el primer Pla d’Equitat de Gènere a Tiana  (2019 – 2023) el qual inclourà una diagnosi local actual de com incorporem aquesta perspectiva al poble. Volem promoure uns pressupostos amb perspectiva de gènere per veure on se situen les prioritats en l’assignació dels recursos i avaluar l’impacte dels ingressos i despeses sobre les condicions de vida de dones i homes i, si cal, fer una reassignació dels recursos disponibles. Ens marquem activar i impulsar la Regidoria d’Equitat de Gènere, enfortir la coordinació de serveis d’atenció a les dones amb els Serveis Socials i altres serveis provincials d’atenció i ajudes, i apoderar el Consell d’Igualtat perquè esdevingui un espai de cooperació real amb la participació del moviment feminista, entre d’altres. Els dies D per la lluita internacional feminista també formaran part de l’agenda d’incidència política i de sensibilització social, sense descuidar el dia a dia, desenvolupant pas a pas les accions i polítiques municipals des de la perspectiva de gènere i el feminisme. Tiana necessita un impuls ferm i transversal en la seva gestió municipal i es mereix ser cuidada des d’aquesta sensibilitat. Estem preparades per encarar aquesta nova etapa. Ara és el moment i ho farem juntes!

 

12- Envelliment actiu

Ja hi ha 1.000 tianencs i tianenques amb més de 70 anys. Mai hi havia hagut tanta gent gran al poble, ni en xifres absolutes, ni percentuals. Som 8.709 habitants i un de cada deu tianencs té més de 70 anys. El percentatge ha anat augmentant i és probable que encara ho faci més: perquè la natalitat es manté baixa i perquè afortunadament cada vegada vivim més anys. L’envelliment és una cosa natural i és una sort poder viure més anys. Però aquest envelliment de la població obliga a fer polítiques a mida. Un 18% de la gent gran de Tiana viu sola i un 42% dels pisos no té ascensor.

Hem de canviar el xip de com ens relacionem com a poble amb les persones grans. Es tracta d’acceptar l’envelliment com una cosa natural i normalitzar la presència de les persones grans en les diverses esferes del poble. Hem de fer un poble més amic de les persones grans. Un poble en què les persones grans es puguin implicar i siguin valorades i recolzades de manera activa. Que se sentin estimades, cuidades. Lluny de les polítiques paternalistes, necessitem unes polítiques de benestar que generin autonomia, no dependència.

 

13- Impuls a l’economia local

Tiana ha de pensar en gran. Volem un poble viu i dinàmic, que miri al futur. Volem botigues amb persiana amunt i negocis que creïn llocs de treball. Un xup-xup d’activitats dia a dia que generi valor i activitat econòmica per no ser el dormitori que ens empenyen a ser. Tenim talent i capacitat.

 

14 - La vinya i el vi com a motor ecològic i econòmic

La Tiana dels nostres avis estava envoltada de vinyes, horts i clavells. El conreu dona valor al nostre entorn. Per la mateixa producció agrària, que hauria d’anar destinada, en primer terme, al consum local: l’horta com a rebost. I pel paper ecològic: preservant els espais agraris preservem el nostre entorn natural. El preservem del formigó, de les polítiques continuades de prioritzar el totxo i el creixement sense control. I el preservem dels incendis forestals: no hi ha millor gestió forestal que el cultiu. Recuperar el conreu ens reconnecta amb el nostre passat i ens projecta al futur. Tiana pertany a la DO d’Alella, la denominació d’origen més propera a Barcelona. S’hi fan vins de qualitat, amb la característica suavitat que hi aporten el sauló, el terreny arenós d’origen granític tan propi de la zona i el microclima local de la serralada Litoral. La varietat més característica és la pansa blanca, que produeix uns vins blancs perfumats i lluents. Sostenibilitat, motor econòmic, enoturisme, millora paisatgística, augment patrimonial i poble educador… Apostar per la indústria del vi ens ho relliga tot.

 

15- Impuls a l’energia solar

Algú pot pensar que volem impulsar les energies renovables perquè tenim un ferm compromís amb la sostenibilitat. Doncs sí, és clar. Tenim un repte: donar un impuls decidit cap als objectius de la Unió Europea per l’any 2030 amb el compromís de reduir les emissions de CO2 en més del 40 per cent per a 2030 i a esdevenir més resilients als impactes del canvi climàtic. Però no ho fem només per això. L’energia renovable, a banda de ser 100% verda, a la llarga és més barata. Volem garantir energia més barata per a les famílies de Tiana. Per això ens inspirarem en el model de Rubí per impulsar un projecte d’impuls decidit de l’energia solar i l’eficiència energètica.

Tenim una oportunitat: el govern espanyol ha derogat l’impost al sol del PP. L’autoconsum torna a estar permès i s’anul·len els recàrrecs a l’energia renovable. Ja podem convertir-nos en responsables de la nostra pròpia energia i aprofitar l’energia solar instal·lant plaques solars a casa. Som un poble modèlic: vam ser pioners en la recollida selectiva porta a porta. Ara hem de fer un salt més cap a la sostenibilitat i impulsar un nou canvi cultural amb l’ús d’energies renovables.

 

16 - El Casal, centre del poble viu

“En el pati, les moreres tot gronxant-se van dansant”. Diu Santi Arisa en el seu bolero Tiana Colorida, referint-se al pati de les moreres del Casal. Un espai de pau i vida, alhora. Un racó de poble on reposar i gaudir de la conversa, la cultura i l’efervescència de Tiana. El Casal de Tiana ha de brillar com el que és, com el cor del poble. L’espai privilegiat ha centralitzat durant anys bona part de la vida cultural i social de Tiana. Des que l’any 1978 l’Ajuntament l’adquireix, esdevé centre neuràlgic de la vila. Però cal donar un tomb al Casal, al bar i a totes les sales que li donen vida i forma com un autèntic ateneu popular i viver cultural i social. Cal recuperar el Casal com un espai cívic obert a la cultura.

 

17- Guanyar la Catequística

Cine, teatre, els joves del Cau… La Catequística és símbol de l’efervescència social i cultural del poble. A partir dels anys cinquanta, amb el lideratge del Rafel Ballús, va anar guanyant pes i l’edifici es va convertir en un referent en la lluita pels drets democràtics. Allà s’hi van fer els primers mítings polítics i també concerts de la Nova Cançó. Organitzat pel Ferran Almeida, el 16 de desembre de 1966 s’hi fa el primer recital de Serrat i Quico Pi de la Serra. Entre el 1967 i el 1975, hi acabarien passant Raimon, Lluís Llach, Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet. El seu pati gran, amb el que encara queda de les cistelles, va acollir el primer equip de bàsquet de Tiana. I en les seves aules es va gestar la revista Tiana.

Ha estat un espai ple d’activitat cívica i cultural durant molts de temps. I ho ha de tornar a ser. El poble necessita la Catequística. Les entitats necessiten un centre cívic i aquest espai emblemàtic té el potencial per ser-ho. Els darrers anys, l’equipament, només destinat a fer-hi catequesi i activitats puntuals d’algunes entitats, s’ha degradat. La seva centralitat i dimensió, així com la seva història com a viver cultural, esportiu, social i polític, han de ressorgir en ple segle XXI.

18- Cuidar el poble

Hi ha imatges que no agraden a ningú. Les hem vist molts cops aquests últims mesos. Brossa acumulada fora dels contenidors. Bosses d’escombraries amb tot barrejat i trastos de tota mena. Ens cal un nou impuls a la recollida selectiva per evitar actes incívics. El poble educador també vol dir cuidar-lo a tots els nivells.

I això també vol dir treure a passejar el gos lligat i amb la bossa a punt per quan faci caca poder-la recollir al moment. I no fer pintades, ni trencar els bancs, ni els gronxadors… Respectar el poble és respectar el seus veïns i veïnes.

Així és l'Isaac Salvatierra

Així és l'Isaac Salvatierra

Descobreix la bio del candidat a l'alcaldia de Tiana

La llista de Junts per Tiana

La llista de Junts per Tiana

Amb la il·lusió del primer dia i el bagatge de 4 anys treballant a l’oposició.

El programa electoral

El programa electoral

El nostre pla de govern: 60 objectius i 400 accions per millorar el poble.